Mingote: “El descens del K2 va ser dur, vaig tenir por”
Alpinisme. L’alpinista, que va encadenar el Broad Peak amb la segona muntanya més alta del món, torna a l’Himàlaia per fer dos vuit mils més i mantenir viu el repte de fer-ne sis en un any
L’escalador de Parets Sergi Mingote (1971) tornarà el 7 de setembre a l’Himàlaia per mirar de completar la segona part d’un desafiament que mai ningú ha aconseguit: pujar en menys d’un any sense oxigen sis muntanyes de vuit mil metres, tres de les quals són les més altes del planeta.
L’alpinista català va pujar el Broad Peak (8.051 m, 10 de juliol) i el K2 (8.611 m, 23 de juliol), aquest segon en unes condicions extremes que van posar a prova la seva condició física, experiència, resistència i capacitat psicològica per sortir-ne ben parat: “La muntanya en general no em fa temor, sí molt de respecte, però aquell dia vaig tenir un moment de por; si no hagués trobat alguna marca enmig de la neu i la foscor, probablement no hauríem estat capaços ni jo ni el meu xerpa, que m’acompanyava, de tornar al camp base (7.600 m)”. Una petita bandera que sobresortia de la neu va ser salvadora. “La vam veure una mica sobre la neu, vam gratar i allà estava la nostra senyal salvadora per tornar al camp base”, recorda Mingote.
Unes hores abans (22 de juliol) havia mort en el descens un alpinista japonès que també havia intentat fer el cim al K2. “Vaig trobar la seva corda trencada; els seus companys d’expedició van intentar un rescat a la desesperada però va ser impossible.” El llarg ascens a la muntanya més complexa de l’Himàlaia va ser precedit el 10 de juliol per la conquesta, sense tant de sofriment i amb bon temps, del Broad Peak (8.047 m). Mingote és la setena persona del món, i l’únic català, a encadenar els dos cims sense oxigen.
Però l’èxit del juliol només és la primera part d’una trilogia que inclou dos viatges més al Nepal que ha de concloure la primavera del 2019 amb el Kanchenjunga (8.586) i l’Everest (8.848 m).
Dos més a la tardor
Mingote considera que s’ha recuperat bé per afrontar a finals de setembre i l’octubre els dos pròxims cims que s’ha marcat per continuar amb el seu desafiament: el Dhaulaguiri (8.167 m) i el Manaslu (8.156). “Quan vaig tornar havia perdut molt de pes i vaig estar dues setmanes sense fer res, per recuperar-me; en les últimes setmanes al CAR he anat recuperant la condició física i les analítiques i proves d’esforç han estat positives”, assenyala l’alpinista, que creu que es troba en la millor condició de la seva vida per afrontar els pròxims quatre vuit mils. “A la condició física, que és molt bona, s’hi ha d’afegir l’experiència, també absolutament determinant quan vas a fer vuit mils; i ara la tinc.”
Mingote ja ha fet dos cops el cim de l’Everest (2001 i 2003) i té altres cims de vuit mil, el Cho Oyu (1998) i el Nanga Parbat (1999), a banda dels recents Broad Peak i K2. Si puja el Daulaguiri, el Mansalu i el Kanchenjunga arribarà a deu, a quatre de completar-los tots, com van fer el 2017 Ferran Latorre i Òscar Cadiach. “M’ho pregunten, però és una cosa que no em vull plantejar perquè el repte que tinc entre mans m’apassiona, sobretot per la seva part solidària i pels valors que representa per a l’esport en general, no només per a l’alpinisme.”
Adeu a l’alcaldia
Mingote (PSC) va deixar al maig l’alcaldia de Parets després de dues legislatures, però no renega del seu pas per la política: “És més honesta la muntanya, això segur, però la gestió és un camp que m’agrada i a Parets sobretot vaig poder fer molta gestió i en guardo molt bons records. “L’esforç, la constància i el sacrifici valen tant per l’alpinisme com per exercir d’alcalde”, assegura Mingote, que en els últims anys ha concentrat la activitat esportiva sobretot en l’escalada més tècnica en algunes de les parets més exigents d’Europa, com ara la pujada al Cerví (4.478 m) als Alps.
EN LA FOSCOR
“Enmig de la neu i sense llum vam estar a punt de perdre’ns definitivament”EL DESAFIAMENT
“El que més m’agrada del que estic intentant és la seva vessant solidària”Un projecte solidari
La part més solidària del projecte inclou la col·laboració amb les entitats Apindep, Rodamunt, Be Artsy –associació que lluita contra pràctiques aberrants que pateixen les dones nepaleses– i la Fundació Catalana de la síndrome de Williams. L’aventura també va lligada a projectes d’investigació en alçada i rendiment que gestiona el CAR i que el mateix director del centre, Ramon Terrassa, ja ha assegurat que seran útils per aplicar posteriorment a activitats lligades al món de l’excursionisme i l’alpinisme.