La cursa incomparable

No hi ha cap altra cursa de mun­ta­nya del pla­neta que s’hi pugui com­pa­rar: ni per pres­tigi, ni per dimen­si­ons, ni per ambi­ent, ni per ressò mediàtic. La Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) és la mare de totes les pro­ves, l’esde­ve­ni­ment més impor­tant del calen­dari de com­pe­ti­ci­ons de mun­ta­nya d’estiu. Amb només quinze anys –aquesta set­mana se’n cele­bra la 16a edició– la UTMB ha adqui­rit unes dimen­si­ons super­la­ti­ves: set cur­ses, 10.000 par­ti­ci­pants de 100 països dife­rents, 2.000 volun­ta­ris, 180 mit­jans de comu­ni­cació acre­di­tats... La població de Cha­mo­nix, epi­cen­tre d’aquest esde­ve­ni­ment i bres­sol de l’alpi­nisme, res­pira com­pe­tició per totes ban­des cada final d’agost.

Con­ce­buda el 2002 per una colla d’amics, capi­ta­ne­jats per Cat­he­rine i Mic­hel Poletti, un any després es va dis­pu­tar la pri­mera edició de la UTMB amb una sola prova en el calen­dari, la cursa de 155 km, que va aple­gar 711 cor­re­dors. El recor­re­gut de la prova feia la volta sen­cera a l’impo­nent massís del Mont Blanc, on s’eri­geix el cim més alt de l’Europa occi­den­tal, i pas­sava pels tres països i els divuit muni­ci­pis per on s’estén. Els pri­mers ven­ce­dors van ser el nepalès Dawa Sherpa (20h05:58) i la nord-ame­ri­cana Kris­ten Moehl (29h38:23). Dos cor­re­dors cata­lans van ser entre els 67 que van aca­bar la prova: Josep Arti­gas (32è amb 31h31:52) i Manuel Porte (67è amb 37h45:00).

La UTMB va incloure el 2006 una segona cursa, la CCC (Cour­mayer-Cham­pex-Cha­mo­nix), que en aque­lla pri­mera edició va tenir 86 km i va pas­sar a la història perquè va tenir una dona com a ven­ce­dora abso­luta, la lle­gendària cor­re­dora fran­cesa Corinne Favre (10h35:55), que va aca­bar amb gai­rebé vint minuts menys que el segon clas­si­fi­cat.

Dues edi­ci­ons després va començar un feno­men. La prova la va gua­nyar un jove de només vint anys –la mit­jana d’edat dels par­ti­ci­pants a la UTMB és enguany de 42 anys– que va tra­ves­sar la meta amb una senyera a les mans. És Kilian Jor­net. Tot i una injusta pena­lit­zació de quinze minuts, supo­sa­da­ment per haver rebut ajut il·legal d’un afi­ci­o­nat, el jove cor­re­dor de la Cer­da­nya va avan­tat­jar d’una hora el segon clas­si­fi­cat.

A par­tit d’aquell moment va començar una etapa d’idil·li dels cor­re­dors cata­lans, entre els millors del món, amb la UTMB. Fins a dotze victòries hi han acon­se­guit en les dife­rents cur­ses. Jor­net va gua­nyar dos cops més la prova reina (2009 i 2011), cursa que l’any pas­sat també va gua­nyar Núria Picas en la cate­go­ria de dones. La resta de les victòries les han acon­se­gui­des Toti Bes (2013) i Pau Bar­toló (2014), en la CCC; Arnau Julià (2013), Pau Bar­toló (2015) i Pau Capell (2016), en la TDS, i Marc Pin­sach (2015), Mer­ce­des Arcos (2016) i Eli Gor­don (2017), en l’OCC. Qua­tre d’aquests cor­re­dors bus­ca­ran aquest any una nova victòria: Kilian Jor­net i Núria Picas, en la UTMB; Pau Capell, en la CCC, i Toti Bes, en l’OCC.

La UTMB va incloure una ter­cer cursa el 2009, la TDS (Sur les Tra­ces des Ducs de Savoie), de 106 km, en la qual es va impo­sar, en cate­go­ria feme­nina, la bra­si­lera resi­dent a Cata­lu­nya Fer­nanda Maciel. L’última de les qua­tre grans cur­ses incor­po­rada al calen­dari de la UTMB va arri­bar el 2014 amb l’OCC (Orsières-Cham­pex-Cha­mo­nix), de 53 km aquell any.

L’edició d’aquest inclou el calen­dari més atapeït. S’incor­pora la cursa més curta de totes, la MCC (Mar­tigny-Combe to Cha­mo­nix), de 40 km, i es con­ti­nuen dis­pu­tant la YCC, una cursa per a joves, i la PTL, una cursa de 300 km per equips.