Rugbi

MARIA RIBERA

DIRECTORA ESPORTIVA I ENTRENADORA DE L’INEF-L’HOSPITALET

“Guanyo 180 euros al mes per entrenar a divisió d’honor”

“Hi ha tècnics que funcionen en equips masculins i no en equips femenins”

“Si no es paga com cal els entrenadors i les entrenadores, no es poden formar ‘staffs’ com els que es necessiten a la màxima categoria”

Només hi ha tres dones que entre­nin equips de màxima cate­go­ria feme­nina a Cata­lu­nya. I una d’elles és María Ribera (8 de juliol del 1986, Bada­joz), l’entre­na­dora de l’INEF-l’Hos­pi­ta­let, de la divisió d’honor de rugbi. Alta­ment qua­li­fi­cada i amb un pal­marès impe­ca­ble com a juga­dora de rugbi, asse­gura que el pro­blema és estruc­tu­ral.

Dels 32 equips feme­nins de màxima cate­go­ria cata­lans en els deu esports més seguits, només tres són entre­nats per una dona. Vostè n’és una. Què li diu aquesta dada?
Que, cul­tu­ral­ment, les dones tenim un retard de molts anys res­pecte dels homes. Cal poten­ciar el tre­ball de tec­ni­fi­cació i la pre­pa­ració, sí. A més, però, l’esport femení mou unes quan­ti­tats de diners molt més bai­xes que el mas­culí. Jo, per exem­ple, tre­ba­llo per passió.
En tot cas, el rugbi femení és l’esport amb més entre­na­do­res a l’elit: n’hi ha tres en els vuit equips de la lliga de divisió d’honor...
Sí, però és perquè als equips de la màxima cate­go­ria els costa tro­bar entre­na­dors. Ja ens hem can­sat de començar tard i mala­ment per aquesta cir­cumstància. Per això alguns equips són entre­nats per juga­do­res o exju­ga­do­res.
És el cas de l’INEF-l’Hos­pi­ta­let, que la tem­po­rada pas­sada va tro­bar Sta­cey Duve­nage en l’últim moment.
Sí, l’Sta­cey va arri­bar el setem­bre de l’any pas­sat i sense experiència en el rugbi femení. No és el mateix entre­nar homes que dones, i mol­tes vega­des hi ha entre­na­dors qua­li­fi­cats de rugbi mas­culí que no aca­ben de reei­xir quan han de tre­ba­llar amb dones.
Vostè està àmpli­a­ment pre­pa­rada: al marge de l’experiència que té com a juga­dora, ha estat olímpica i s’ha for­mat com a entre­na­dora a Nova Zelanda. Creu que fal­ten per­fils com el seu entre les dones?
Cal que hi hagi noies que tin­guin la ini­ci­a­tiva de voler-se for­mar, però el pro­blema són les estruc­tu­res de l’esport: si no es paga com cal els entre­na­dors i les entre­na­do­res, si les direc­ti­ves con­ti­nuen dis­po­sa­des a pagar abans una juga­dora, difícil­ment es podran for­mar staffs com els que neces­si­ten els equips de màxima cate­go­ria. Miri, a mi l’INEF em paga 180 euros per entre­nar... Arribo a un sou més o menys nor­mal amb el que em paga l’Hos­pi­ta­let per ser la direc­tora espor­tiva dels seus equips feme­nins i per la feina que faig a la fede­ració cata­lana i a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Però al final, et can­ses. Seguiré una tem­po­rada més, però d’aquí a un parell d’anys hauré de replan­te­jar la meva vida pro­fes­si­o­nal. Pot­ser em surt més a compte tre­ba­llar al Decath­lon. Gua­nya­ria més diners, tre­ba­lla­ria menys i tin­dria menys pre­o­cu­pa­ci­ons.
En aquests dos anys, quins seran els objec­tius del seu pro­jecte com a direc­tora espor­tiva de l’INEF-l’Hos­pi­ta­let?
L’INEF sem­pre ha estat un gran equip, però ara fa uns quants anys que els altres clubs de l’elit esta­tal tre­ba­llen molt millor. En les dues o tres últi­mes tem­po­ra­des hem vis­cut de les ren­des, fins que hem tocat fons. Ara toca tor­nar-se a aixe­car i el pri­mer objec­tiu és dis­pu­tar el play-off. Però serà molt com­pli­cat, perquè la plan­ti­lla és la mateixa que l’any pas­sat. La tem­po­rada vinent vin­dran més i millors juga­do­res, perquè veu­ran que estem tre­ba­llant bé, però aquesta hau­rem de tre­ba­llar amb el que tenim.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.