MARIA RIBERA
DIRECTORA ESPORTIVA I ENTRENADORA DE L’INEF-L’HOSPITALET
“Guanyo 180 euros al mes per entrenar a divisió d’honor”
“Hi ha tècnics que funcionen en equips masculins i no en equips femenins”
“Si no es paga com cal els entrenadors i les entrenadores, no es poden formar ‘staffs’ com els que es necessiten a la màxima categoria”
Només hi ha tres dones que entrenin equips de màxima categoria femenina a Catalunya. I una d’elles és María Ribera (8 de juliol del 1986, Badajoz), l’entrenadora de l’INEF-l’Hospitalet, de la divisió d’honor de rugbi. Altament qualificada i amb un palmarès impecable com a jugadora de rugbi, assegura que el problema és estructural.
Dels 32 equips femenins de màxima categoria catalans en els deu esports més seguits, només tres són entrenats per una dona. Vostè n’és una. Què li diu aquesta dada?
Que, culturalment, les dones tenim un retard de molts anys respecte dels homes. Cal potenciar el treball de tecnificació i la preparació, sí. A més, però, l’esport femení mou unes quantitats de diners molt més baixes que el masculí. Jo, per exemple, treballo per passió.
En tot cas, el rugbi femení és l’esport amb més entrenadores a l’elit: n’hi ha tres en els vuit equips de la lliga de divisió d’honor...
Sí, però és perquè als equips de la màxima categoria els costa trobar entrenadors. Ja ens hem cansat de començar tard i malament per aquesta circumstància. Per això alguns equips són entrenats per jugadores o exjugadores.
És el cas de l’INEF-l’Hospitalet, que la temporada passada va trobar Stacey Duvenage en l’últim moment.
Sí, l’Stacey va arribar el setembre de l’any passat i sense experiència en el rugbi femení. No és el mateix entrenar homes que dones, i moltes vegades hi ha entrenadors qualificats de rugbi masculí que no acaben de reeixir quan han de treballar amb dones.
Vostè està àmpliament preparada: al marge de l’experiència que té com a jugadora, ha estat olímpica i s’ha format com a entrenadora a Nova Zelanda. Creu que falten perfils com el seu entre les dones?
Cal que hi hagi noies que tinguin la iniciativa de voler-se formar, però el problema són les estructures de l’esport: si no es paga com cal els entrenadors i les entrenadores, si les directives continuen disposades a pagar abans una jugadora, difícilment es podran formar staffs com els que necessiten els equips de màxima categoria. Miri, a mi l’INEF em paga 180 euros per entrenar... Arribo a un sou més o menys normal amb el que em paga l’Hospitalet per ser la directora esportiva dels seus equips femenins i per la feina que faig a la federació catalana i a la Universitat de Barcelona. Però al final, et canses. Seguiré una temporada més, però d’aquí a un parell d’anys hauré de replantejar la meva vida professional. Potser em surt més a compte treballar al Decathlon. Guanyaria més diners, treballaria menys i tindria menys preocupacions.
En aquests dos anys, quins seran els objectius del seu projecte com a directora esportiva de l’INEF-l’Hospitalet?
L’INEF sempre ha estat un gran equip, però ara fa uns quants anys que els altres clubs de l’elit estatal treballen molt millor. En les dues o tres últimes temporades hem viscut de les rendes, fins que hem tocat fons. Ara toca tornar-se a aixecar i el primer objectiu és disputar el play-off. Però serà molt complicat, perquè la plantilla és la mateixa que l’any passat. La temporada vinent vindran més i millors jugadores, perquè veuran que estem treballant bé, però aquesta haurem de treballar amb el que tenim.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.