Quan Isa Zaldúa (Bar­ce­lona, 29 de novem­bre del 2000) va pujar per pri­mera vegada al pri­mer equip del Polo tenia 15 anys i jugava a l’equip cadet. “Em tre­mo­lava el pal i tenia molta por. Quan em va tru­car el Jordi Alas­trué no ente­nia per què em tru­ca­ven a mi si hi havia juga­do­res millors i més grans”, recorda la davan­tera bar­ce­lo­nina, que ràpida­ment es va emmi­ra­llar en una de les actu­als refe­rents ofen­si­ves de l’equip i, avui, la seva pare­lla de ball ata­cant, Marta Segú. “La Marta Segú és espec­ta­cu­lar. Em va aco­llir des d’un prin­cipi. Sem­pre em dona direc­trius de què fer i què no fer. Em guia i m’ajuda a millo­rar”, afirma. Al cos­tat de Segú i de l’holan­desa Mar­lies Ver­brug­gen, que aquest estiu ha fit­xat pel con­junt de la Dia­go­nal, Zaldúa ha fir­mat un inici de tem­po­rada extra­or­di­nari. La davan­tera bar­ce­lo­nina ha mar­cat el pri­mer gol en els tres par­tits que ha dis­pu­tat el Polo con­tra l’Egara (0-5), el Tabu­ri­ente (2-0) i la Real Soci­e­dad (suspès per la pluja amb 0-1 al mar­ca­dor). Zaldúa, que és a només un gol d’igua­lar el seu millor regis­tre gole­ja­dor en la divisió d’honor, s’ha con­ver­tit en l’obre­llau­nes de les bar­ce­lo­ni­nes, que si aca­ben gua­nyant el par­tit con­tra les bas­ques seran líders en soli­tari. Diu­menge, prova de foc con­tra el Junior. “Crec que aquest és un any de con­fir­mació. Fins ara, a les més joves ens dona­ven un rol d’ajuda. Ara serem pro­ta­go­nis­tes. Ens hem de creure que aspi­rem a la lliga i la copa de la Reina ”, explica Zaldúa, que ja s’ha gua­nyat la con­fiança de l’entre­na­dor, Fabri­zio Demarchi, per ser titu­lar. “En l’inici del curs em vaig dir que ser la petita ja no em valia. M’he fet gran i ja tinc un rol impor­tant. M’he cons­ci­en­ciat que he de dedi­car-hi mol­tes més hores. He de fer molt més esforç...”, explica Zaldúa que atri­bu­eix gran part del mèrit de la seva pun­te­ria en aquest inici de curs a les dues davan­te­res que l’acom­pa­nyen. “Tot és molt fàcil amb la Segú i la Ver­brug­gen. La Mar­lies ens aporta molta experiència de l’hoquei holandès. Sem­pre vol com­bi­nar; pas­sada, pas­sada, pas­sada... Amb ella i la Sofia Dar­nay hem fet una plan­ti­lla molt bona”, comenta la davan­tera bar­ce­lo­nina.

En la plan­ti­lla, Zaldúa com­par­teix ves­ti­dor amb les seves cosi­nes Clara i Inés. “Ho com­par­tim tot. Van venir fa dues tem­po­ra­des de l’Iluro i ens hem tor­nat inse­pa­ra­bles”, comenta la davan­tera del Polo. Totes tres són netes de José Anto­nio Zaldúa, que va ser capità del Barça de fut­bol a finals dels anys sei­xanta. “D’ell hem après el valor de l’esforç i el tre­ball. Ens ho va incul­car. Li devem molt”, explica Zaldúa del seu avi, que va morir fa un parell de mesos. Al fut­bo­lista, que també era un gole­ja­dor com la seva neta Isa, se’l recorda per haver aixe­cat la copa de la “final de les ampo­lles”. Ara, la seva neta espera aixe­car aviat un títol amb el Polo. De moment, s’ha con­ver­tit en l’obre­llau­nes de l’equip bar­ce­loní.