El volei­bol català ha expe­ri­men­tat un incre­ment de més del 350% en el nom­bre de llicències en la dar­rera dècada, durant el man­dat de la pre­si­denta de la fede­ració cata­lana, Mari­bel Zamora. Dels 2.899 juga­dors i juga­do­res del 2008, s’ha pas­sat als més de 10.000 d’enguany, i 666 equips, amb un pre­do­mini històric de les noies, una tendència recon­fir­mada. El volei­bol, doncs, s’estila. Tant els clubs com la fede­ració han anat picant pedra durant molts anys per arri­bar a aquest punt. La for­mi­gueta ha anat avançant i ha arri­bat a regis­tres impen­sa­bles fa qua­tre dies, que s’han asso­lit amb esforç de manera pro­gres­siva. Entre els fac­tors que expli­quen l’efer­vescència, hi ha la fei­nada que fan els clubs, la pro­moció a les esco­les, la cre­ació de la cate­go­ria ale­vina, la implan­tació d’una lliga màster que per­met reen­gan­xar-se als vete­rans i la deses­ta­ci­o­na­lit­zació del vòlei platja amb la cre­ació d’una lliga d’hivern. La con­so­li­dació del cir­cuit Vichy Cata­lan Voley Tour de vòlei platja i les trans­mis­si­ons d’Esport3, així com la reper­cussió que va tenir la lliga mun­dial que es va fer a la Vall d’Hebron (2017), són fac­tors que també aju­den a expli­car el moment dolç del volei­bol català, que entre el 2015 i el 2018 ha expe­ri­men­tat un crei­xe­ment meteòric fins a doblar el nom­bre de llicències.

Les xifres d’aquest curs són reve­la­do­res. Actu­al­ment hi ha en com­pe­tició cata­lana 641 equips, 229 més que la tem­po­rada 2014/15, quan només n’hi havia 412, i 76 nous con­junts més que la tem­po­rada pas­sada. En total, però, són 666 equips si es tenen en compte els que mili­ten en les divi­si­ons esta­tals, que són 25. Un crei­xe­ment simi­lar no es veia des de la tem­po­rada 2016/17, quan l’aug­ment es va xifrar en 71 equips.

Pel que fa als equips de la màxima cate­go­ria, Cata­lu­nya té un equip mas­culí, el Barça, i dos de feme­nins, el CVB Barça i el Sant Cugat. Les blau­grana i les sant­cu­ga­ten­ques ini­cien avui la lliga amb un derbi a Vall­do­reix (16.30 h), men­tre que el Barça visita el Palma (18 h). Encara bo en un esport en què en la dar­rera dècada hi ha hagut tem­po­ra­des sense cap club en l’elit i en què en el millor dels casos hi van jugar qua­tre con­junts el curs pas­sat, quan s’hi va afe­gir, en la cate­go­ria mas­cu­lina, el Tar­ra­gona 2018 –un històric, amb un bagatge total de catorze tem­po­ra­des en l’elit des que s’hi va estre­nar, el curs 1996/97–, que va aca­bar des­cen­dint. Els clubs cata­lans no són pro­fes­si­o­nals i el seu mèrit rau en el fet que llui­ten con­tra con­junts pro­fes­si­o­nals o semi­pro­fes­si­o­nals. Per tot ple­gat, un bon nom­bre de juga­dors de qua­li­tat for­mats en el meri­tori plan­ter català han hagut d’emi­grar tra­di­ci­o­nal­ment cap a altres equips de lli­gues estran­ge­res o cap a equips espa­nyols de la super­lliga.