Jordi Jorba (Bar­ce­lona, 1997) va estre­nar-se el juny del 2016 amb la selecció espa­nyola abso­luta quan aquesta estava far­cida de juga­dors pro­fes­si­o­nals forans, sobre­tot de la lliga fran­cesa. Era el pas com­plex però lògic per a un juga­dor amb unes con­di­ci­ons atlètiques extra­or­dinàries. Sor­git del Bar­ce­lona Uni­ver­si­tari Club (BUC) –igual que el seu pare, el seu germà i els seus cosins–, va fer el salt a les cate­go­ries de pro­moció de la USAP amb només setze anys després que un tècnic del club nord-català el veiés amb la selecció cata­lana. Allà ràpida­ment va fer-se valer gràcies a la seva velo­ci­tat i es va con­ver­tir en un juga­dor impres­cin­di­ble en el segon equip.

La pro­gressió meteòrica de l’ala català va sal­tar pels aires el 2 de setem­bre del 2017 en un par­tit amb l’equip de rugbi a 7 amb la USAP abans que comencés la pre­tem­po­rada. Aquell dia Jorba es va tren­car el menisc del lli­ga­ment encre­uat ante­rior del genoll esquerre, es va fer una dis­tensió del lli­ga­ment late­ral i diver­ses lesi­ons a la ròtula que li van afec­tar el cartílag, un pro­blema simi­lar al que té el fut­bo­lista del FC Bar­ce­lona Samuel Umtiti. Va començar un infern. Després d’ope­rar-se a la clínica Tres Tor­res de Bar­ce­lona es va que­dar a Cata­lu­nya a fer reha­bi­li­tació amb el seu germà, però la recu­pe­ració es va eter­nit­zar.

“Com que no tenia cartílag em van tor­nar a ope­rar per injec­tar cèl·lules mare i el procés de recu­pe­ració va tor­nar a començar”, explica el juga­dor, que s’ha per­dut una tem­po­rada i mitja. Amb tot, la seva resiliència ha tin­gut final­ment premi. Diu­menge pas­sat va tor­nar a la selecció espa­nyola abso­luta per la porta gran –titu­lar– i ho va fer amb una victòria con­tra Rússia (16-14), equip que jugarà la copa del món del Japó. S’havia per­dut pel camí, això sí, els par­tits de clas­si­fi­cació per a la copa del món. Jorba admet que encara sent el genoll ado­lo­rit quan fa molts minuts que juga, però la llum al final del túnel final­ment ha cris­tal·lit­zat.

La seva rea­pa­rició ofi­cial va ser, de fet, el mes pas­sat amb un par­tit amb el segon equip de la USAP, els Espoirs, el pas previ al seu objec­tiu somiat, debu­tar en el Top 14 amb la USAP. Ara mateix és l’únic juga­dor català que té la con­fiança abso­luta de San­ti­ago San­tos, tot i que el selec­ci­o­na­dor també va cri­dar fa unes set­ma­nes el juga­dor for­mat a la Sant­bo­iana Mar­cos Puig com a reserva i en l’última llista hi figu­ren els joves Dani Bar­ranco (Sant Cugat) i Artim Kova­lenko (Barça).