Precocitat sobre el trineu

šLa natura, els gos­sos, la con­ducció i la velo­ci­tat. Qua­tre pas­si­ons que Teo Tarifa fusi­ona mit­jançant la pràctica del múixing. L’afició li ve des del bres­sol –el seu pare el va ini­ciar a les cur­ses de tri­neu de gos­sos– i l’ha por­tat a ser, amb només 16 anys, el par­ti­ci­pant més jove de la pri­mera edició de la Snow Race by Gos Àrtic, cele­brada entre el 18 i el 22 de febrer per traçats de Baqueira Beret i Port Ainé, que desitja recu­pe­rar l’espe­rit de la Pirena. Ho va fer en la cate­go­ria de tri­neu amb sis gos­sos i va obte­nir la segona plaça, tot i la seva pre­co­ci­tat. Gens mala­ment trac­tant-se de la seva pri­mera cursa de mitja distància. “M’havia pre­pa­rat per a la cursa des de prin­cipi de tem­po­rada. No sabia si l’aca­ba­ria perquè ha estat la meva pri­mera cursa d’aques­tes carac­terísti­ques. Real­ment no m’espe­rava que m’anés tan bé”, comenta en Teo, natu­ral de Santa Coloma de Far­ners. El podi, però, és secun­dari com­pa­rat amb el fet de com­par­tir l’experiència amb els seus gos­sos. “El més impor­tant és que ells esti­guin bé i que hagin dis­fru­tat de la cursa. Si tot això va bé, el resul­tat és bo per defecte”, explica en Xavier, pare d’en Teo.

El basc Itoiz Armen­da­riz va ser el gran domi­na­dor de la cate­go­ria, impo­sant-se en les sis eta­pes dis­pu­ta­des. “Cor­ria prin­ci­pal­ment amb l’Itoiz perquè els altres dos par­ti­ci­pants ho feien amb gos­sos només de raça nòrdica i tenien menys pos­si­bi­li­tats”, exposa el jove múixer català, que com­pe­teix en la cate­go­ria oberta a qual­se­vol raça de gos. Ell con­viu amb qua­tre gos­sos de la família –la Kira, l’Anouk, la Goa i l’Urdin–, però per com­ple­tar el tir a la Snow Race n’hi van cedir tres més –en Luko, la Salma i en Ron­nie–. “Tenim una casa amb un gran ter­reny perquè els gos­sos dis­po­sin d’espai per córrer i dis­fru­tar”, indica en Teo, per a qui els gos­sos “són una part més de la família.” De fet, sem­pre n’ha estat envol­tat: “Quan vaig néixer, el meu pare ja feia múixing i tenia gos­sos nòrdics. Amb 8 anys ja l’acom­pa­nyava a la mun­ta­nya per estar amb ell i els gos­sos i pujar al tri­neu. Quan vaig ser una mica més gran em vaig atre­vir a fer un pla d’entre­na­ment i ara soc jo qui li pren el tir.”

L’afició implica haver de mati­nar diver­sos cops a la set­mana per com­bi­nar els entre­na­ments –sovint amb un car­retó amb rodes per camins pro­pers a casa seva– amb els estu­dis. “T’has d’aixe­car a les cinc del matí per hidra­tar els gos­sos abans de sor­tir a entre­nar-se i després, cap a les vuit, ja he d’estar pre­pa­rat per anar a l’ins­ti­tut. És sacri­fi­cat, però ho porto bé”, explica en Teo, que amb prop de 13 anys va començar a par­ti­ci­par en cur­ses del calen­dari de la lliga cata­lana de múixing. Una pre­co­ci­tat que té l’incon­ve­ni­ent de la difi­cul­tat a l’hora de dis­po­sar de prou par­ti­ci­pants per orga­nit­zar cur­ses de la seva cate­go­ria d’edat. A més, en les cur­ses fede­ra­des, com ara el cam­pi­o­nat d’Espa­nya d’aquest cap de set­mana (9 i 10 de març), hi ha limi­ta­ci­ons que no per­me­ten a en Teo córrer amb un tri­neu de sis gos­sos com ha fet a la Snow Race. “En la cate­go­ria júnior el màxim és amb qua­tre gos­sos”, explica el seu pare, que comença a cedir el relleu a en Teo en el món del múixing. “Tots dos hem arri­bat a fer algun cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya, però ell ja és més bo que jo i vaig pen­sar que ja no em gua­nya­ria perquè ja no cor­reré més con­tra ell”, diu entre ria­lles.