“No me l’espe­rava gens.” Sofia-Xuan Zhang (Suris Cale­lla) mos­tra, dos dies després del seu extra­or­di­nari tri­plet en el cam­pi­o­nat d’Espa­nya de ten­nis de taula, la sor­presa per haver asso­lit aquest èxit. Un èxit que sobre­passa amb escreix les expec­ta­ti­ves amb què la jove juga­dora giro­nina, que només té 19 anys, acu­dia a la cita.

La victòria en la final de dobles mix­tos, amb Car­los Caba­llero (Bur­gos) com a com­pany, era el pri­mer avís del que aca­ba­ria pas­sant en només tres hores de joc: tres finals i tres victòries que acce­le­ren la pro­jecció d’aquesta juga­dora. “D’entrada ja no espe­rava gua­nyar els dobles mix­tos perquè amb el meu com­pany havíem com­pe­tit en l’obert de Por­tu­gal i no ens havia anat gaire bé.” Final­ment, però, es van impo­sar 3-0 a la pare­lla for­mada per la xinesa naci­o­na­lit­zada espa­nyola Wang Zhi­pei (Gir­bau Vic) i Jorge Aus­tin (Bur­gos).

Tot seguit, la giro­nina va afron­tar la final de dobles feme­nins amb Ana García (Gir­bau Vic) com a com­pa­nya. “Era l’única com­pe­tició que pen­sava que podia gua­nyar, perquè amb l’Ana ja havíem fet dobles prèvia­ment amb bons resul­tats inter­na­ci­o­nals i, a més, fal­tava alguna pare­lla potent. Jo pot­ser no vaig jugar gaire bé, però el joc de la meva com­pa­nya va tenir molt de pes.” El par­tit, dis­pu­tat con­tra Clàudia Cay­mel (Gir­bau Vic) i Paula Bueno (Lina­res), va aca­bar amb un segon títol per a la giro­nina (3-1).

I arri­bava el torn de la final indi­vi­dual. Sofia-Xuan Zhang ja tenia en el seu pal­marès tots els títols indi­vi­du­als pos­si­bles en les cate­go­ries de base (aleví, infan­til, cadet, juve­nil i sub-21), però no es veia capaç d’acon­se­guir l’abso­lut. Al des­gast per haver dis­pu­tat cinc par­tits con­se­cu­tius –el mateix dia es van jugar les semi­fi­nals i les finals de totes les cate­go­ries– s’hi afe­gia el fet que la seva rival era Wang Zhi­pei. La giro­nina l’aca­bava de gua­nyar en la final de dobles mix­tos, però era la gran favo­rita i tenia ben pre­sent una pallissa que Zhi­pei li va cla­var fa dos anys. “La meva espe­rança era que no em fes un 11-0 en cap set”, explica Sofia-Xuan Zhang. “Entre les juga­do­res ja dèiem que qui gua­nya­ria seria ella. No em veia capaç de der­ro­tar-la. Fins i tot la Gabri­ela Feher, número u del meu club, va per­dre con­tra ella fa un mes per 3 a 0”, hi afe­geix. Però la final va començar millor de l’espe­rat i la giro­nina va gua­nyar el pri­mer set (11-5). “Vaig saber llui­tar. Els dos sets següents [12-10 i 11-9] van ser molt igua­lats i tant podia ser que els guanyés ella com jo”, explica. Sofia-Xuan Zhang es va plan­tar 3-0 i lla­vors va començar a creure’s que sí, que podia der­ro­tar la favo­rita d’aque­lla final: “No podia des­a­pro­fi­tar una opor­tu­ni­tat tan clara, havia de gua­nyar tant sí com no.” L’últim set va ser el més llarg del par­tit, però també va ser favo­ra­ble a la giro­nina (18-16), que s’impo­sava en la final sense cedir-ne cap (4-0).

Per pri­mer cop des del 2003, any en què ho va acon­se­guir Gàlia Dvo­rak, una juga­dora era capaç de gua­nyar les tres finals del cam­pi­o­nat d’Espa­nya. “Ni de bon tros no tenia unes expec­ta­ti­ves tan altes, i la veri­tat és que estic molt con­tenta i sor­presa”, valora la juga­dora del Cale­lla, que espera que aquests resul­tats donin un impuls a la seva car­rera: “Seran una moti­vació per pre­pa­rar-me per a pro­pe­res com­pe­ti­ci­ons.” De moment, l’obert d’Espa­nya de Gua­da­la­jara, aquest cap de set­mana que ve.