PERE MARSINYACH
CAMPIÓ EUROPEU I SUBCAMPIÓ DEL MÓN DE PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE RODES
“Si vols el màxim has de crear la teva pròpia marca”
El patinador de Cardona ja es prepara per a la gran cita de l’any, els World Roller Games de l’estiu que ve a Barcelona. “No estic buscant l’or, simplement el que vull és disfrutar”, destaca
D’adolescent notava molt aquesta visió del patinatge com a esport femení. Patíem rialles i insults. La mentalitat ara està canviant
Pere Marsinyach (Cardona, 11 d’agost del 1995) ens rep a Costurart, l’empresa que li confecciona els mallots per competir. Cal fer diverses proves de vestuari pensant ja en les pròximes cites de la temporada de patinatge artístic sobre rodes, que enguany té una gran cita: els World Roller Games de Barcelona (del 4 al 14 de juliol). Com a campió europeu i subcampió del món masculí de l’especialitat, Marsinyach està cridat a ser un dels protagonistes de casa, però més enllà de les medalles remarca que vol disfrutar de l’esdeveniment al costat dels tècnics, familiars i amics.
Expliqui’m els seus inicis en el patinatge artístic.
Els meus pares em diuen que amb tot just dos anys anava a festivals de patinatge a Cardona i quedava embadalit. Amb cinc ja em van apuntar al club i encara hi continuo.
Què és el que més l’atreu d’aquest esport?
Sobretot la part artística. Et permet expressar les emocions i els sentiments. Són coses que altres esports no poden fer.
Veig que li agrada potenciar la seva part més creativa.
Sí, m’agrada buscar coses que no s’hagin fet mai. Marcar la diferència en aquest aspecte. Si vols donar el màxim de tu mateix has de crear la teva pròpia marca i explotar al màxim allò que et va millor.
I quina seria la seva marca com a patinador?
No crec que tingui un element que destaqui molt. Potser soc bastant complet, no tinc aspectes ni molt bons ni molt negatius. Soc bastant equilibrat.
Les coreografies les prepara vostè?
Depèn. A les competicions hi ha dos programes. En el curt jo he fet la coreografia i en el llarg me l’ha fet en Manel Villarroya. Hem estat hores i hores estudiant cada moviment.
L’any passat va erigir-se en subcampió del món i en campió d’Europa. Esperava tants èxits?
El meu objectiu mai és la medalla, sinó arribar al campionat del món. En el patinatge t’ho jugues tot en cinc minuts, de manera que tot l’esforç de la temporada pot anar-se’n en orris a causa dels nervis, l’estat de la pista, una petita lesió... El meu objectiu és arribar a la competició i demostrar tot el que he entrenat aquest any.
Per arribar a aquests cinc minuts d’esplendor quants mesos d’entrenament es requereixen?
Pràcticament tot l’any. La coreografia arrenca amb la fase creativa: cercar músiques, escollir mallots... I després combinar-ho perquè tot el conjunt funcioni. És un treball de molts mesos.
Hi ha la percepció a nivell social que el patinatge artístic és un esport femení. Considera que aquesta visió està disminuint?
Quan estava a l’adolescència notava molt aquest pensament. Havíem de patir [els patinadors masculins] rialles i insults, fins i tot per part d’alguns companys de l’institut. Tot i això, des de l’actual perspectiva mes adulta veig que la mentalitat està canviat. S’està treballant en aquest aspecte, tot i que encara cal anar més enllà, ja sigui amb una major difusió per part dels mitjans de comunicació per donar més visibilitat al patinatge artístic sobre rodes masculí, que és un gran espectacle mundial.
En aquest sentit, aniria molt bé que el patinatge sobre rodes fos olímpic.
Tenir uns Jocs cada quatre anys et dona molta visualització, com és el cas del patinatge sobre gel, tot i que a Espanya hi ha molt poca gent que el practiqui en comparació amb les llicències federatives sobre rodes.
Aquest any, però, hi ha els World Roller Games a Barcelona. Entenc que és el gran objectiu.
Completament. El mundial de Reus del 2014 ja va ser com un punt d’inflexió per al patinatge català. A partir de llavors els campionats de xous de Girona i també d’altres territorials es van expandir i la presència de públic va créixer molt. Uns World Roller Games a casa, en un escenari com el Palau Sant Jordi, són una nova embranzida per al patinatge sobre rodes.
Competir a casa dona força, però també una pressió afegida. Com ho digereix?
Primer m’hi he de classificar, però si ho aconsegueixo ja em poso nerviós només de pensar-ho. El que em va bé és tenir molta seguretat en els entrenaments. Anar molt ben preparat, tot i que sempre hi ha un punt d’incertesa.
Quin és el procés per segellar aquesta plaça?
En el campionat d’Espanya del proper juny. Els tres primers obtenen plaça.
Amb el seu palmarès tothom li atribuirà opcions de medalla.
És probable, però el meu objectiu no és aquest. Com a subcampió del món ja em sento realitzat com a patinador. No estic buscant l’or, simplement el que vull és disfrutar del campionat. Aprofitar que estic a casa, davant de la meva gent, per sortir a pista, fer un bon paper i disfrutar com mai.
Estrenarà programes?
Estic preparant dos programes completament nous. Sempre se sol mantenir cert secretisme. Aquest any sí que m’han comentat que el programa llarg no el difongui perquè té algun element inesperat per crear un efecte sorpresa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.