“Moltes gràcies per aquest reconeixement. Gràcies, Aina, per la teva perseverança i capacitat de superació. Gràcies als entrenadors per confiar sempre en les nostres capacitats. Gràcies Núria Domínguez per obrir-nos les portes de l’èxit. En definitiva, gràcies a tots els que ens heu donat suport en tot moment perquè aquest somni es fes realitat. Sé que hauria de ser breu i em sap molt greu interrompre la dinàmica de la celebració. Només necessito dos minuts més. Lamentablement em costa acceptar que aquesta vegada no he sigut capaç de trobar les forces per continuar lluitant. Les malalties no les triem, de vegades ni les acceptem, especialment quan parlem de problemes de salut mental. Avui en dia té molt més reconeixement una fractura de braç que la depressió l’ansietat. El més complicat d’una depressió no és caure. El més difícil és no saber quan tornaràs a tocar el terra per poder començar a aixecar-te. La solitud t’envaeix per la vergonya de ser jutjada, que la gent sàpiga la veritat, que tinguin por a apropar-te a tu per evitar contagiar-se. El bucle comença a alimentar-se i et trobes realment perduda. Potser me’n vaig adonar massa tard, potser no vaig saber trobar l’ajuda adequada en el moment precís, potser la gent propera a mi no estava preparada, potser ni jo mateixa era conscient del punt fins on podia arribar a enfonsar-me. He deixat de buscar culpables, de preguntar-me a mi mateixa que hauria passat si hagués pres altres decisions. Al final he sigut jo la perjudicada, ja que el món ha seguit girant mentre jo estava paralitzada sense saber com continuar. Només he volgut explicar la meva història per conscienciar als aquí presents que només els esportistes sabem els límits de pressió als quals estem sotmesos any rere any. Crec sincerament que no sóc ni seré l’única esportista d’elit que necessita ajuda per gestionar tantes emocions. M’agradaria que hi hagués alguna forma de donar-nos suport durant les crisis, però també com a prevenció abans que sigui massa tard. Aquí estic per al que qualsevol remer necessiti ara o en el futur. Desitjant que per a ell o ella no sigui massa tard i pugui gaudir d’aquest gran esport de la manera que a mi m’hauria agradat seguir gaudint.”