“Jugarem la final sense pressió”

Vam aca­bar la lliga d’una forma estra­nya, per­dent al camp del cuer, però l’objec­tiu des del prin­cipi era jugar el play-off i l’hem acon­se­guit. A més, tenim la copa...

El més impor­tant ha estat la con­fiança que m’ha donat l’entre­na­dor. Noto que milloro i pro­gresso cada any, però els joves neces­si­tem molts minuts per fer-ho.

Sem­pre he anat retro­ce­dint la meva posició. Vaig començar de mig melé, després vaig fer d’ober­tura, però ara d’arrière és com em sento millor. Veig tot el joc i soc l’última línia de defensa. M’agrada aquesta sen­sació. Els que som petits, en el moment d’un con­tacte es nota moltíssim quan xoquem con­tra un juga­dor que és el doble que nosal­tres, però per a això ens entre­nem, per resis­tir.

Això son fets històrics que no afec­ten els juga­dors d’ara. Nosal­tres estem cen­trats en un par­tit con­cret i el que volem fer és gua­nyar-lo.

És un equip que tenia pro­ble­mes en la posició de 10 i que ara ho ha solu­ci­o­nat fit­xant un molt bon ober­tura sud-africà. Tenen una davan­tera molt cor­pu­lenta i dura, però també saben jugar. És un equip molt com­plet.

Nosal­tres som dels equips més petits de la lliga i gene­ral­ment hem d’evi­tar el con­tacte i jugar ràpid, però depe­nent dels par­tits i de com es posin també el bus­quem. No tenim por.

Quan van arri­bar a Madrid els pri­mers anys, de petit, jo jugava a fut­bol. Va ser quan vam venir a Cata­lu­nya –ell va fit­xar per la USAP de Bar­ce­lona–que un entre­na­dor del BUC em va pro­po­sar anar a un entre­na­ment. La Foi­xarda estava enfan­gada i quan vaig tor­nar a casa ben brut li vaig dir a la meva mare que volia jugar a rugbi.

L’Alfonso Sal­va­dor és el que vam aga­far i em va ense­nyar l’ofici a l’escola de rugbi. Recordo que hi havia també el Samu Eze­ala, que ara està al Top 14.

Si t’agrada molt ho fas, però és veri­tat que quan aca­bes de la feina vas a l’entre­na­ment i arri­bes a casa bal­dat i el cap de set­mana només tens un dia per des­can­sar.

Sem­pre he pen­sat que esta­ria bé pro­var ja fos a França o a Nova Zelanda, que és una des­ti­nació on a molts juga­dors els agrada pro­var de jugar-hi un any. Ara mateix és com­pli­cat per la feina i en el Barça estic molt bé.

Bé i mala­ment al mateix temps. D’una banda frena el crei­xe­ment dels juga­dors joves i de l’altra ajuda l’equip a llui­tar per objec­tius més ambi­ci­o­sos.