La conspiració catalana
La delegació catalana a l’assemblea de Fresno ja va proposar a la federació internacional uns jocs mundials de patinatge a Barcelona per al 2009 si era reconeguda, deu anys abans que finalment arribin els World Roller Games
Els World Roller Games, que viuran, a partir del dia 4, la seva segona edició, no deixen de ser el fruit d’una gran conspiració catalana que, com la majoria que hem dut a terme al nostre país, des de la insurrecció de Francesc Macià fins a l’1 d’octubre del 2017 –per citar-ne només dues de clàssiques–, s’han ofegat abans d’arribar a la riba. Fa 15 anys, una coalició ben transversal formada per Rafel Niubò –secretari general de l’Esport–, David Moner (UFEC), Ramon Basiana (Federació Catalana de Patinatge) i Isidre Oliveras de la Riva (FIRS) es van proposar en la ja coneguda batalla de Fresno el reconeixement internacional del patinatge i l’hoquei sobre patins català. Per aconseguir-ho, tenien un pla tramat fora del coneixement de les autoritats esportives i polítiques espanyoles.
Ho recorda Niubò, un dels qui més intensament va viure la lluita pel reconeixement i l’assemblea de Fresno: “Allà mateix, vam oferir la possibilitat a la federació internacional d’organitzar a Barcelona els primers jocs mundials de patinatge el 2009, una gran competició que inclouria els campionats del món de les grans especialitats del patinatge. Era un model que funcionava en els mundials de natació, que inclouen el waterpolo i els salts, sobretot per l’impacte mediàtic i per la comercialització dels drets televisius.”
Cops d’efecte
Aquell era un dels cops amagats que tenia la delegació catalana a Fresno per convèncer al comitè executiu i, posteriorment, els membres de les federacions. “L’altre dia en parlava jo mateix amb Ramon Basiana: aquella idea va ser la gènesi d’aquests jocs World Roller Games. Volíem donar un cop d’efecte i la proposta estava molt elaborada perquè hi havíem col·laborat tots, també Oliveras de la Riva.” A Fresno, el 25 de novembre del 2004 –el dia abans de l’assemblea–, es va fer una presentació pública del projecte dels primers jocs mundials de patinatge amb un dossier que incloïa fins i tot el disseny gràfic de la cita i alguns dels escenaris. Els jocs se centraven, sobretot, en les proves de patinatge artístic, patinatge de velocitat, hoquei en línia i hoquei sobre patins.
Sense futur
El president de la federació espanyola en aquell moment, Enrique García Raposo, va dir que els jocs no tenien cap futur i que l’únic objectiu de l’assemblea de Fresno era evitar, precisament, el reconeixement de la federació catalana.
No era el projecte de jocs mundials l’únic cop d’efecte que preparava la delegació catalana. L’altre va ser l’aparició de l’advocat belga Jean-Louis Dupont –l’home de la llei Bosman–en defensa de la posició de la federació catalana, que ja gaudia del reconeixement provisional des del 26 de març d’aquell any del comitè executiu de la FIRS que s’havia celebrat a Miami. Dupont ja havia elaborat anteriorment un informe jurídic que defensava la presència de Catalunya en competicions internacionals.
El reconeixement provisional del 26 de Miami va permetre que la selecció participés en el campionat del món B d’hoquei sobre patins que es va fer a Macau, l’octubre del mateix any –amb una clara victòria i l’ascens al mundial B–, i també en altres campionats internacionals d’hoquei en línia, patinatge artístic i patinatge de velocitat.
De Fresno a Roma
Com és ben sabut, en la votació del 26 de novembre a Fresno es va viure un capítol vergonyós en la història de l’esport internacional, quan algunes federacions, pressionades políticament i econòmicament pel govern espanyol, van fer-se enrere i no van acceptar l’ingrés de Catalunya, fet que va provocar la dimissió d’Oliveras de la Riva i l’assalt al poder d’un dels homes forts de Forza Itàlia, Sabatino Aracu, que encara està aferrat al càrrec. El Tribunal d’Arbitratge Esportiu va fer repetir la votació de Fresno un any després a Roma. El govern espanyol, que havia aturat el primer cop, va tenir temps de sobres per preparar el terreny i assegurar una victòria en la segona votació.
PROTAGONISTA
El boicot de Carod-Rovira
Després de la intervenció del govern espanyol en l’assemblea de Fresno, el líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, va proposar l’endemà de la votació als Estats Units un boicot polític des de Catalunya a la candidatura olímpica de Madrid per als Jocs del 2012, fet aquè alguns col·lectius espanyols van respondre proposant boicots als productes catalans, sobretot al cava. Poques setmanes després, el dirigent polític va admetre que s’havia equivocat expressant en “veu alta” un sentiment que molts catalans compartien. “Si ells no ens ajuden en els nostres objectius, per què ho hem de fer nosaltres?”
La carta que Samaranch no va signar
A banda de la proposta dels jocs mundials i de l’aparició per sorpresa de Jean-Louis Dupont, Rafel Niubò tenia una altra carta preparada –probablement la definitiva– per convèncer no només el comitè executiu de la FIRS sinó la pràctica totalitat de l’assemblea. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall –que va presenciar en directe el títol de Catalunya a Macau–, tenia l’encàrrec de fer arribar a l’expresident del COI, Joan Antoni Samaranch, una carta en què recomanaria a la FIRS el reconeixement de la federació catalana a Fresno. Un escrit amb la signatura d’una personalitat del pes de Samaranch hauria estat, lògicament, definitiu, sobretot perquè un dels principals arguments d’Aracu contra el reconeixement de Catalunya eren les aspiracions olímpiques del seu esport. En qualsevol cas, Samaranch, amic de Moner i Oliveras de la Riva, es va negar a signar la carta i es va limitar a desitjar-los sort.