Potència en plena evolució
Els catalans participen en 22 metalls dels 33 obtinguts per la delegació espanyola, 11 més dels que van guanyar a Nanjing 2017
119 patinadors del país s’han penjat una medalla
El patinatge català ha demostrat la seva bona salut a Barcelona 2019 i s’ha endut un botí sensiblement superior al de Nanjing 2017, esgarrapant medalles en les seves disciplines de capçalera, com ara l’hoquei sobre patins convencionals i en línia i el patinatge artístic, però obtenint també èxits en els mundials de velocitat, descens i roller derby. En patinet i monopatí van pujar al podi catalans –Mar Barrera, Danniela Terol, Luis Barrios i Àlex Pérez– en les competicions paral·leles. Els catalans, que constituïen un seixanta per cent de la delegació espanyola, integrada per 361 atletes, han participat en 22 medalles –8 ors, 5 plates i 9 bronzes– de les 33 que ha celebrat la delegació espanyola. Itàlia, amb 63 medalles –21 d’or– ha estat la gran triomfadora dels jocs. El botí de casa dobla els onze metalls –3 ors, set plates i un bronze– de Nanjing 2017. És cert, però, que fa dos anys la representació del país es va reduir a set de les deu disciplines. El patinet o scooter encara no estava homologat. Ara, hi havia catalans en les onze. Sigui com sigui, un total de 119 esportistes de casa s’han penjat una medalla. En els grups de xou, el CPA Girona tenia 25 patinadors; el CPA Olot, 24 i el CP l’Aldea, dotze.
La més gran decepció esportiva probablement ha estat haver quedat fora de la final d’hoquei sobre patins masculí. El conjunt d’Alejandro Domínguez va ser campió el 2017 i també es va endur l’europeu del 2018. Però Portugal, or en la final contra l’Argentina. va mostrar un gran nivell impulsat, sobretot, pel porter Angelo Girâo i els blaugrana Hélder Nunes i João Rodrigues, que marca diferències amb les seves rematades al primer toc en un esport en què tot es cada cop més previsible.
Quant al patinatge, Barcelona 2019 serà sempre recordat pel primer mundial del CPA Girona en grups grans en una dura pugna amb l’ultracampió CPA Olot i de l’Aldea en petits, un altre èxit molt sonat. Pere Marsinyach, emocionat i emocionant, va repetir la plata del 2018. El bronze se’l va endur amb tot el mereixement el madrileny establert a Reus i també adscrit a la federació catalana Sergio Canales. També va brillar Carla Escrich, que es va penjar el bronze.
Futur assegurat
En júnior i en clau de futur, hi ha noms propis que sobresurten. Entre ells, els del patinador de Parets de Vallès del Reus Deportiu Pau Garcia i del davanter d’hoquei sobre patins del Manlleu Roc Pujadas. Garcia va delectar en el programa lliure vorejant la perfecció. Elegant i infal·lible en els salts, va fer tota una exhibició i va confirmar que el mundial conquerit a França el 2018 quan només tenia 17 anys no va ser cap miratge.
És evident, també, que Pujadas ha nascut per jugar a hoquei sobre patins. A banda d’una habilitat i sang freda innates transformant allò que és molt complicat en una qüestió gairebé rutinària, ha estirat el carro quan ha calgut amb caràcter. Espanya va anar per sota tant en la final contra l’Argentina com en la semifinal contra Portugal i Pujadas sempre va aparèixer en el marc d’un bloc ben treballat pel tècnic català Sergi Macià que va pressionar i ofegar els rivals.
El jove velocista Nil Llop (CP Cobra del Prat de Llobregat) es mereix un capítol a part. Tant pels seus resultats, tres medalles, com per la capacitat de superació. Fa poc més d’un any va tenir un accident greu quan s’entrenava. Va saber sobreposar-se en una disciplina en què els catalans tenen grans dificultats per la precarietat dels equipaments. La pista del front marítim que s’instal·larà al CAR serà, per tant, un llegat imprescindible.