Vaig deci­dir aca­bar a les Dolo­mi­tes per fer tres set­ma­nes de des­cans i després començar la pre­tem­po­rada d’hivern. Neces­sito fer una atu­rada. Tot i que encara faré la Limone, que és la cursa final de les World Series.

Les qua­tre cur­ses que he cor­re­gut m’han anat molt bé [una victòria, dos segons llocs i un ter­cer]. No me’n queda cap de pen­dent perquè només pun­tuen qua­tre cur­ses de dotze, però faré la Limone [19 d’octu­bre] perquè si algú em supera encara tin­dria la pos­si­bi­li­tats de sumar punts i gua­nyar el cir­cuit.

Vaig començar amb un sisè lloc en la Zegama, però les altres dues cur­ses que he cor­re­gut no m’han anat tan bé. A la marató del Mont Blanc amb prou fei­nes vaig aca­bar i a les Dolo­mi­tes vaig ser quinzè. Amb aquests resul­tats és difícil clas­si­fi­car-se per a les finals de l’Anna­purna. Hau­ria de fer alguna altra prova i que m’anés bé, però ja no ho tenia pre­vist.

Hau­ria de començar abans, perquè s’ha de començar a entre­nar a poc a poc. He enca­de­nat hivern i estiu i porto vuit mesos com­pe­tint. Neces­sito una atu­rada i aga­far-me dos o tres mesos per entre­nar sense com­pe­tir. Si es volen fer dues tem­po­ra­des s’ha de tallar en algun moment. Fas tan­tes cur­ses que al final l’entre­na­ment passa a segon terme. Si pri­o­rit­zes la com­pe­tició i el des­cans, no t’entre­nes prou. I si no t’entre­nes prou el ren­di­ment físic s’estanca o baixa.

La forma física la tenia, i si la saps adap­tar a les cur­ses d’estiu no la perds. El pro­blema és l’adap­tació mus­cu­lar. En fer el canvi de l’esquí de mun­ta­nya, en què no hi ha impacte, al trail, en què a la pri­mera bai­xada que fas et que­des amb fibla­des durant tres dies, et poden sor­tir lesi­ons com sobrecàrre­gues i pro­ble­mes mus­cu­lars. Has d’adap­tar la mus­cu­la­tura al trail.

Fa tres anys vaig córrer la meva pri­mera marató, l’Ultra Piri­neu, i va ser una experiència nefasta. L’any pas­sat hi vaig tor­nar. En vaig córrer tres i totes em van anar molt bé. Crec que és una distància còmoda i no em plan­tejo fer més quilòmetres. Quan em faci més gran pot­ser sí, perquè física­ment és quan més bé es ren­deix en aquesta mena de cur­ses, però ara vull apro­fi­tar la rapi­desa que se suposa que tinc de jove per fer cur­ses més cur­tes.

Ni m’espe­rava aquell resul­tat, perquè com que és just després de la tem­po­rada d’hivern els esquia­dors hi arri­bem poc adap­tats en l’aspecte mus­cu­lar. És on vaig veure que tinc el nivell per poder estar al davant. A par­tir de Zegama, em vaig plan­te­jar un calen­dari d’estiu més seri­o­sa­ment.

Em vaig ado­nar de la importància que tenia un cop vaig aca­bar i vaig veure les imat­ges de TV3. En el moment de la cursa, ni recor­dava que ens esta­ven gra­vant. Posa la pell de gallina veure aque­lles imat­ges aèries de nosal­tres cor­rent pel Nou­fonts. A més, la lluita amb en Jan [Mar­ga­rit] va ser molt bonica.

D’en Kilian és millor no apren­dre’n gai­res coses. He après que es pot arri­bar a fer tot si et dius Kilian. Si no et dius Kilian has de vigi­lar i has de saber fins on pots arri­bar. És molt perillós seguir-li les pas­ses. El que ha fet és increïble. Em fixo molt en ell i l’admiro molt, però tam­poc me l’agafo com un refe­rent. Jo ho intento fer el millor que pugui sent l’Oriol Car­dona i no sent el nou Kilian. Això és massa pressió en l’aspecte psi­cològic.

Vam fer una expe­dició al Dhau­la­giri 7 amb esquís i com a experiència em va agra­dar, però no em crida l’atenció per posar-m’hi ara mateix. Ara estic en la com­pe­tició, i totes dues coses són incom­pa­ti­bles.

Ells van ser els pri­mers cata­lans a fer cur­ses inter­na­ci­o­nals i a des­pun­tar a l’estran­ger. Però amb en Kilian hi ha hagut un boom enorme, i això està molt bé per als que venim al dar­rere. Hi ha més aju­des i visi­bi­li­tat.

Gai­rebé tot. Gràcies a ell, espor­tis­tes com Marc Pin­sach, Kilian Jor­net, Mireia Miró, el meu germà Nil o jo mateix hem pogut estu­diar a Font-romeu. Ell va acon­se­guir les beques per a nosal­tres des del Cen­tre de Tec­ni­fi­cació d’Esquí de Mun­ta­nya de la FEEC. I és un visi­o­nari perquè ha des­co­bert molts talents.