Voleibol
“Aquí, impossible”
Lupe Rosell, fora de l’europeu en l’últim tall, jugarà a l’equip subcampió de la lliga Iberdrola
“Tinc molt clar que no els puc deixar”, exposa
La selecció espanyola femenina, amb cinc catalanes, va jugar l’europeu a Bratislava. I no són sis perquè Lupe Rosell (Fonteta, 2000) en va quedar fora en un darrer tall. L’atacant central (1,84 m), nascuda a Buenos Aires, ha començat aquesta setmana a preparar la que serà la seva segona temporada a la lliga Iberdrola, amb el Barça i després d’un any a l’altre equip català de la màxima categoria de l’àmbit estatal, el Sant Cugat. “Hi havia la lliga europea i la preparació per a l’europeu i l’europeu. Ja em van dir que entrar-hi seria molt difícil perquè, per Nadal, em van convocar per anar a la classificatòria i no hi vaig poder anar. Hi havia altres noies abans que jo, anar a la lliga europea ja va ser molt per a mi perquè mai havia anat amb l’absoluta. Sí a la selecció, però no és el mateix perquè ara hi ha noies de 30 anys i és una altra història”, diu sobre el seu paper a l’equip estatal, del qual ja era habitual en les categories de formació. “L’últim any de la Blume vaig anar a la Wevza, tres anys. I a partir de llavors només quedava la lliga europea, al maig i juny”, diu.
Les proves
“Vaig començar al Bordils a infantil i vaig estar-hi dos anys. El primer any de cadet vaig fer les proves a la Blume i em va agafar. Hi vaig estar dos anys, en què vaig millorar molt, i em van cridar de l’espanyola per a la permanent. Hi vaig fer el primer i segon de batxillerat, a Sòria”, explica sobre com va arribar de Bordils al primer nivell estatal passant pel centre d’alt rendiment barceloní i després al castellà, on va anar pujant categories des de la primera estatal fins a la superlliga 2. “Quan acabes el batxillerat no et pots quedar i l’any passat vaig fitxar pel Sant Cugat. Em va anar bé, em va agradar, però no vaig jugar tant com m’hauria agradat”, argumenta sobre el seu canvi, per incorporar-se al subcampió de lliga. Però hi ha prioritats: “Tinc molt clar que dedicar-me al vòlei i només al vòlei és impossible. Almenys a Espanya. Les dones cobrem menys que els homes, ja. I tant en un com en l’altre cas és difícil viure només del vòlei.” I ho argumenta: “L’any passat vaig començar biologia humana i tinc pensat seguir estudiant. I compaginar el vòlei amb els estudis perquè si no...” “Les jugadores bones han marxat i per la selecció tornen. T’obre les portes, et veuen i et poden arribar ofertes. Però tinc molt clar que els estudis no els puc deixar”, exposa.