Molt més de cap que d’estic
Hoquei sobre herba. Les seleccions espanyoles, farcides de catalans, es juguen el ser o no ser als Jocs de Tòquio en dos duels fatídics a doble partit
La selecció espanyola femenina –amb 9 catalanes a les seves files – s’ha penjat en els dos últims anys una medalla de bronze europea i una de mundial. L’equip masculí –amb 13 catalans dels 18 convocats– va guanyar la tercera plata continental de la seva història fa un parell de mesos a Ambers. Són èxits que confirmen la bona feina dels combinats estatals i que adverteixen que els equips arriben al final del cicle olímpic de 2020 en una gran forma. En un esport (semi amateur a nivell espanyol) on els Jocs són el súmmum de qualsevol jugador, cada quatre anys es marca un punt i a part. I l’actual cicle té un punt fatídic que s’ha de superar aquest cap de setmana: el preolímpic. Cap dels resultats esportius que s’han aconseguit fins ara valen. Ni la plata del combinat masculí, ni el bronze del femení en el darrer europeu. Res. Només una eliminatòria, a doble partit i en 24 hores, a València. I un bitllet per a Tòquio preparat. Amb Corea –les noies– i França –els nois– com a rivals. Un partit de 120 minuts i vuit quarts.
“Hem treballat molt física i tàcticament. Ha estat un estiu dur, però als esportistes ens agraden aquests moments decisius. Arribem en un bon moment. Hem tingut alts i baixos perquè han estat moltes hores de concentració però arribem molt preparades”, analitza Gigi Oliva, referent de la selecció estatal. “Hem treballat molt fora del camp per enfortir la pinya. Hem vist que quan més felices som juntes, el nostre hoquei flueix més. La part mental serà molt important. Hi haurà moments que farem errors i que les coses no aniran bé i haurem de recolzar-nos entre nosaltres. I no perdre el nostre joc i les nostres conviccions”, afegeix la jugadora terrassenca, que explica que l’equip femení només té una figura de psicòloga que treballa exclusivament conceptes amb el cos tècnic. “S’ha d’afrontar quart rere quart. N’hi ha 8. No és una eliminatòria a doble partit”, sentencia Julia Pons, jugadora terrassenca de la selecció estatal. “De Corea (11a del rànquing FIH mentre que Espanya és 7a) no en sabem massa. Tenim la idea que físicament són ràpides, àgils i hàbils”, explica Oliva, que no se’n refia ni un pèl de les asiàtiques. “No es pot abaixar mai la guàrdia. Ens hi juguem molt. Qui estigui fresca de cap sabrà llegir millor el partit i això serà determinant”, admet.
També a València, la selecció masculina es veurà les cares amb França (12a del rànquing FIH, mentre que Espanya és 8a), una de les seleccions que va enviar Espanya a casa en el darrer mundial de l’Índia. Aleshores, no hi era David Alegre, que torna a vestir la samarreta del combinat estatal després de gairebé tres anys sense fer-ho. “Personalment, no m’obsessiona classificar-me pels Jocs Olímpics. En porto quatre. De moment, superem el repte del preolímpic i ja tindrem temps de pensar-hi”, comenta Alegre, que ha trobat un equip molt professional en la seva tornada al combinat de Fred Soyez. “Sortirem a no especular i a fer un bon resultat en el primer partit. Però, l’experiència ens diu que, avui en dia, un duel així és molt llarg”, conclou.