Tornada al trampolí

De Pol Pac­heco (Espar­re­guera, 11 de juliol del 1994) pri­mer es van conèixer les seves vir­tuts indi­vi­du­als quan jugava a les cate­go­ries infe­ri­ors del Barça. Quan encara no hi havia xar­xes soci­als, els seus vídeos de trucs amb la pilota i dri­blat­ges impos­si­bles ja cor­rien per inter­net. El Peníscola va ser el pri­mer equip que li va donar la pos­si­bi­li­tat de jugar a pri­mera divisió. Tot­hom tenia espe­ran­ces en aquell jove talent sem­pre ago­sa­rat i un punt eixe­le­brat. I tots els grans equips del ter­ri­tori espe­ra­ven la seva con­so­li­dació per pes­car-lo. “Per les raons que siguin no he fet el pas defi­ni­tiu fins aquest estiu. Perquè no estava al cent per cent, perquè no m’esforçava el que tocava, per mala for­tuna..., no ho sé”, explica el juga­dor d’Espar­re­guera, que ara ves­teix la samar­reta d’El Pozo. L’aven­tura ita­li­ana el va fer créixer fut­bolísti­ca­ment però, sobre­tot, com a per­sona. I, ales­ho­res, va arri­bar l’opor­tu­ni­tat de tor­nar a Cata­lu­nya i a la lliga espa­nyola. “L’Indus­trias em va donar la pos­si­bi­li­tat de tor­nar i això sem­pre ho por­taré amb mi. Els estic molt agraït”, comenta Pol Pac­heco. “Crec que és un bon entorn per créixer. He fet amics i hi tinc bons records. És un club 10, diri­git per gent de 10. És un bon entorn però hi ha altres equips que també”, hi afe­geix el juga­dor, que va ser un dels líders del con­junt colo­menc durant les dues tem­po­ra­des que va ves­tir la samar­reta blanca de l’Indus­trias. Pac­heco, que va fer 32 gols en 52 par­tits, encara tenia con­tracte amb l’Indus­trias per una tem­po­rada més, però El Pozo va posar els diners sobre la taula, un pro­jecte engres­ca­dor i la pos­si­bi­li­tat d’aixe­car títols. “Tant de bo hagués arri­bat abans aquesta opor­tu­ni­tat, però ara con­si­dero que és un bon moment. De fet, ho és per a les dues parts”, opina Pac­heco, que admet que li ha cos­tat molt aga­far el ritme dels entre­na­ments de Diego Gius­tozzi i del seu cos tècnic. “Hi ha un pre­pa­ra­dor que ens exi­geix molt i he notat una gran diferència, bàsica­ment en l’aspecte físic. A més, he tin­gut lesi­ons que no han aca­bat de dei­xar-me adap­tar a la per­fecció”, relata el d’Espar­re­guera. “Hi ha un salt de qua­li­tat molt gran”, diu Pac­heco, que diu­menge, a Bada­lona, es veurà les cares amb els seus excom­panys a Santa Coloma. “En tinc ganes. I tinc ganes de seguir gua­nyant-me els minuts. Estic apre­nent molt i el dia a dia amb el mis­ter, Diego Gius­tozzi, és una pas­sada. És el millor entre­na­dor que he tin­gut”, afirma Pac­heco, que con­si­dera que El Pozo té capa­ci­tat de tallar la dua­li­tat Barça-Inter amb títols. “El pro­jecte que s’ha fet sobre Gius­tozzi crei­xerà i crec que estem al mateix graó que l’Inter i el Barça. A mi em van seduir”, con­clou Pac­heco, que admet amb un som­riure que ja ha inter­can­viat els habi­tu­als mis­sat­ges de What­sApp amb els seus excom­panys, a qui té ganes de veure. Diu­menge, Pol Pac­heco torna al tram­polí on va fer el dar­rer salt fins a la dis­ci­plina d’un dels grans equips de la lliga, El Pozo Múrcia.