Més esport

Persecució olímpica

La Guàrdia Civil deté Gerard Figueras, acusat de planificar un futur desviament de fons públics dels Jocs d’hivern a una fundació que encara no existeix i de concedir subvencions irregulars els dos darrers anys

El secre­tari gene­ral de l’Esport i l’Acti­vi­tat Física, Gerard Figue­ras, és l’últim diri­gent sobi­ra­nista que la justícia espa­nyola, amb el suport de la Guàrdia Civil, intenta aba­tre. Ahir al matí, agents el va anar a bus­car a casa seva dins l’ano­me­nada Ope­ració Vohol en què se l’acu­sa­ria de des­viar diners públics a fun­da­ci­ons vin­cu­la­des a l’antiga Con­vergència (CAT­mon i Igman) i altres ens públics, com el Canal Olímpic través de la soci­e­tat Equa­cat. Altres pre­sump­tes delic­tes del quals el magis­trat Joaquín Aguirre, del jut­jat d’ins­trucció número 1 de Bar­ce­lona, l’acusa són els de pre­va­ri­cació i tràfic d’influències. Pels matei­xos motius va ser detin­gut el sub­di­rec­tor gene­ral de la secre­ta­ria Lluís Palli­sera i l’exre­gi­dora d’esports de l’Ajun­ta­ment Maite Fan­dos. Figue­ras, Palli­sera i Fan­dos van dor­mir ahir en dependències poli­ci­als i avui decla­ra­ran davant del jutge.

Durant el regis­tre a la seu de la Secre­ta­ria Gene­ral de l’Esport, a Esplu­gues, fonts de la inves­ti­gació van fil­trar a alguns mit­jans quin seria el veri­ta­ble motiu de la inves­ti­gació, tro­bar alguna irre­gu­la­ri­tat en la can­di­da­tura olímpica dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, el pro­jecte més ambiciós del depar­ta­ment. En la inter­lo­cutòria el jutge exposa futu­res i pre­sump­tes inten­ci­ons de Figue­ras, sense cap més prova que dife­rents tru­ca­des telefòniques. Segons ell, el secre­tari gene­ral tenien la intenció de des­viar fons de la futura can­di­da­tura olímpica a través d’una fun­dació que, de fet, encara no exis­teix.

La “cons­pi­ració” sobre la qual tre­ba­lla el jutge és una ope­ració en què Figue­ras hau­ria col·locat Fan­dos com a asses­sora de la Dipu­tació perquè des d’allà con­trolés els futurs fons des­ti­nats a la can­di­da­tura olímpica. Segons el jutge s’ha acre­di­tat “l’enorme pre­o­cu­pació que mos­tren els inves­ti­gats davant d’una even­tual pèrdua de la Gene­ra­li­tat, per la qual cosa seria la Dipu­tació de Bar­ce­lona la ins­ti­tució que pre­ten­drien uti­lit­zar per col·locar a per­so­nes de la seva con­fiança”. Segons Aguirre, Figue­ras hau­ria par­lat amb per­so­nes amb “influència política notòria” per tro­bar un lloc a l’exre­gi­dora. En con­cret, el secre­tari gene­ral hau­ria exer­cit influència sobre diver­sos càrrecs públics del PDe­CAT, com ara Merit­xell Mas, Neus Munté, Elsa Artadi i David Bon­vehí. per nome­nar Fan­dos com a asses­sora d’una Dipu­tació que ara pre­si­deix la soci­a­lista Núria Marín i que té David Escu­der, també del PSC, com a dipu­tat d’esports.

“Tenir-la con­tro­lada”

Segons el jutge, de les con­ver­ses telefòniques inter­vin­gu­des es desprèn que Fan­dos neces­si­tava un lloc de tre­ball urgent­ment per ingres­sar uns 70.000 euros anu­als. El magis­trat expli­cita, de fet, que en una con­versa, el pre­si­dent de Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Ricard Font, deia que era impor­tant tenir l-a “con­tro­lada” perquè “no es des­boqués i que no expliqués el que no toca”. Això porta el jutge a afir­mar que l’interès per tro­bar feina a Fan­dos no era només labo­ral.

L’escor­coll

En les ordres d’escor­coll, el jutge Aguirre també va dema­nar a la Guàrdia Civil deco­mis­sar els expe­di­ents com­plets de sub­ven­ci­ons de la Secre­ta­ria Gene­ral de l’Esport i del CCE a la Pla­ta­forma Pro­se­lec­ci­ons Espor­ti­ves Cata­la­nes (2015-2019), la UFEC (2015-2019), la Fede­ració Cata­lana de Gimnàstica (2018-2019) i Equa­cat SA (2014-2019). La tria d’aques­tes enti­tats no és a la babalà sinó fruit de dife­rents escol­tes que el jutge con­si­dera sos­pi­to­ses en què apa­rei­xen també els pre­si­dents de la Pla­ta­forma (Xavi Vinyals), la UFEC (Gerard Esteva) i la fede­ració de gimnàstica (Xavi March) deba­tent sobre sub­ven­ci­ons. La Pla­ta­forma, a través del seu vice­pre­si­dent, Sergi Blázquez, va expli­car que no hi ha cap sub­venció que pugui ser inves­ti­gada perquè estan totes abso­lu­ta­ment regu­la­des per la inter­venció del govern. Esteva i March, per la seva banda, no van voler fer comen­tar ris sobre la seva situ­ació.

L’inici

La inves­ti­gació sobre Figue­ras va començar fa dos anys per una denúncia de l’antic direc­tor del Canal Olímpic, Arseni Da Palma, que va con­si­de­rar que havia estat aco­mi­a­dat de forma irre­gu­lar. En mar­xar, a més, va pre­sen­tar una denúncia acu­sant Figue­ras, com pre­si­dent del con­sell d’admi­nis­tració d’Equa­cat, de dife­rents paga­ments irre­gu­lars el 2016 i el 2017 que suma­ven 10.264 euros.

Res­pecte la fun­dació CAT­mon, el jutge manté que Figue­ras va “inten­tar” con­ce­dir a la fun­dació una sub­venció directe il·legal per valor de 178.883 euros al setem­bre del 2017. Final­ment aquesta no e va dur a terme, però el jutge con­si­dera que el secre­tari gene­ral tenia la intenció de donar-la i que només es va fer enrere quan va veure que no se’n sor­ti­ria.

Un alt càrrec de Puigdemont

Gerard Figueras va arribar al càrrec de la Secretaria General de l’Esport després de la victòria de Junts pel Sí a les eleccions del 2015. En la coalició que havien format independents, membres d’ERC i de l’antiga Convergència i Unió, aquests últims van mantenir l’àrea d’esports, que sota Artur Mas havia dirigit Ivan Tibau. En les eleccions del 2017 Junts per Catalunya va ser el partit sobiranista més votat i l’àrea de presidència va mantenir la confiança en Figueras

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.