La prioritat de Cardona

“Quan em vaig posar ter­cer i em vaig veure amb for­ces de man­te­nir el ritme em vaig sor­pren­dre a mi mateix”, diu Oriol Car­dona (Banyo­les, 1994), bronze dis­sabte en el cam­pi­o­nat del món de llarga distància de la IAAF, en una entre­vista al lloc web de la RFEA.

El banyolí va ser ter­cer en la cursa amb què tan­cava la seva millor tem­po­rada d’estiu, a l’Argen­tina, i pel que fa a la qual explica que no s’espe­rava fer-ho tan bé.

Car­dona recorda els seus ini­cis en el món de l’atle­tisme, al Club Natació Banyo­les, i quan va ser campió gironí de cros al davant del que lla­vors seria campió de Cata­lu­nya abso­lut, Jonat­han Romeo. L’inici en l’esquí de mun­ta­nya, dis­ci­plina de la qual va ser ter­cer en la gene­ral en la copa del món, va fer que deixés la pràctica atlètica quan va anar a estu­diar a Font-romeu, tal com explica en l’entre­vista.

“Em con­si­dero més esquia­dor. Tota la vida he cor­re­gut, però la meva dedi­cació més impor­tant és esquiar”, diu Car­dona, que explica perquè va començar amb les cur­ses de mun­ta­nya: “Per man­te­nir la forma. Soc addicte al dor­sal i m’ha cos­tat poc com­pe­tir, tot i no pla­ni­fi­car un calen­dari. Sobre­tot feia quilòmetres ver­ti­cals i alguna Sky­race, però vaig ser cinquè en la marató de Zegama i vaig veure que podia estar al davant en cur­ses impor­tants de nivell inter­na­ci­o­nal.”