Quan Fer­nando Belas­teguín, número 1 del pàdel mun­dial durant 16 anys, va tru­car a Agustín Tàpia (24 de juliol del 1999) no va tro­bar res­posta. Va insis­tir un parell de vega­des més i en una nova temp­ta­tiva va sen­tir la veu pau­sada i suau del jove talent de Cata­marca, al nord de l’Argen­tina. “Vull començar un nou pro­jecte amb tu. Pre­para’t però no diguis res a ningú.” I això va fer. A ningú. “Tinc una tru­cada del Bela, Agus. En saps alguna cosa?”, va pre­gun­tar hores més tard Pablo Cro­setti, al seu entre­na­dor, pare espor­tiu, amb qui viu, i la per­sona que va pro­po­sar-li de fer el salt final al pro­fes­si­o­na­lisme des de l’acadèmia de Rosa­rio on Tapia havia jugat els últims dos anys abans de fer el salt al cir­cuit World Padel Tour. “Ni idea”, va men­tir Tàpia. “Si el número 1 de tots els temps, el millor de la història i el teu únic ídol de sem­pre, et diu que callis, tu calles”, recor­den ara som­ri­ent.

Amb només 18 anys i una tem­po­rada al cir­cuit, Tàpia havia ena­mo­rat tot­hom. Fins i tot, el rei. L’home qui tot­hom admira. Qui ha fet créixer l’esport de la “paleta”, com diuen els argen­tins. I això que el jove dia­mant va estar lesi­o­nat una bona part del 2018. Però la seva carta de pre­sen­tació, jun­ta­ment amb el bra­si­ler Jar­dim, va ser des­co­mu­nal en un pri­mer tor­neig dis­pu­tat a Bada­lona. Més tard va arri­bar el pri­mer gran con­tra­temps, però, tot i estar de baixa per la fis­sura del cinquè meta­tarsià, Juan Martín Díaz, l’home amb qui Bela havia fet pare­lla durant tants anys i amb qui va com­par­tir número 1, li va dir de jugar junts durant l’any 2019. Tapia va acce­dir, però una ino­por­tuna lesió de Juan Martín en el ter­cer tor­neig del curs el va dei­xar fora de joc. Ningú sabia amb qui podia for­mar un binomi sòlid Tapia fins que va arri­bar la tru­cada. Fer­nando Belas­teguín va deci­dir for­mar pare­lla amb un jove talent i, de manera inèdita en tota la seva tra­jectòria, pas­sar a jugar al drive. “És un canvi que es veu poc, però que si tens ganes i il·lusió pots fer sense pro­ble­mes. I encara més si ets Bela, que, a més, amb 40 anys, ha tro­bat una nova moti­vació”, explica Cro­setti. “És un malalt de pàdel. Ha mirat infi­ni­tat de vídeos per apren­dre a jugar a la dreta”, comenta Tapia. “Se’n va a dor­mir visu­a­lit­zant par­tits con­tra els rivals al seu cap i, quan els gua­nya, s’ima­gina què faria jugant con­tra ell mateix”, hi afe­geix l’entre­na­dor de Tapia, que ha dei­xat el paper pro­ta­go­nista de la direcció de la pare­lla a Miguel Sci­o­ri­lli, home de con­fiança de Bela. “Era de lògica”, assu­meix Cro­setti, que con­si­dera que Tapia ha entès la importància de la pro­fes­si­o­na­li­tat amb el seu nou com­pany de fati­gues. “Amb Jar­dim vaig per­dre la por del cir­cuit i dels rivals, amb Bela he après que els par­tits en què no estàs ins­pi­rat també s’han de gua­nyar sense flo­ri­tu­res. I que és tan impor­tant el que fas fora de la pista com el que fas a dins”, explica Tàpia. “Crec que encara té mol­tes coses a millo­rar, però no cen­trant-se en el que fan alguns juga­dors que han fet pare­lla amb ell. L’Agus és un geni, té un talent innat. Que con­tinuï explo­tant i fent-se a la seva mesura. Ni ens cen­trem a fer-lo millor defen­sor ni millor ata­cant. Ha de ser ell”, sen­ten­cia Cro­setti, el seu entre­na­dor. I així ha de seguir sent el geni que un dia va ena­mo­rar el millor de tots els temps.