Més esport

RAÜL ROMEVA

PRES POLÍTIC. EXCONSELLER D’AFERS I RELACIONS INSTITUCIONALS I EXTERIORS I TRANSPARÈNCIA

“L’esport no hauria de sortir només a la secció d’esports”

Els Jocs d’Hivern? Depèn. No tinc un sí o un no ‘per se’. Si compleixen l’agenda 2030, tenen sentit. Si no, són un error
Hi ha la percepció que l’esport és un luxe que només s’ha de finançar quan el que consideres bàsic està cobert
Ens hem de treure els complexos. Espanya no és prou motiu per no estar orgullosos dels nostres esportistes
El sec­tor de l’esport tem reta­lla­des en el pròxim pres­su­post.
L’esport està infra­fi­nançat, sobre­tot des d’un ves­sant con­cep­tual. No hi ha consciència del retorn que té a la soci­e­tat en ter­mes de salut, de turisme, d’ense­nya­ment, de polítiques soci­als. Si hi hagués aquesta consciència, no ens sem­bla­ria car. Valo­rem-ho en ter­mes d’allar­ga­ment de la vida, de qua­li­tat de vida, de salut men­tal. Però la per­cepció és que l’esport és un luxe que només pagues si el que con­si­de­res bàsic està cobert. Però quan estava als camps de refu­gi­ats de Bòsnia, una vegada la gent tenia men­jar i roba, el pri­mer que dema­nava era mate­rial per jugar a fut­bol i a bàsquet. Tinc una obsessió: que l’esport deixi de ser només tema de la secció d’esports dels dia­ris. L’esport és una qüestió social, econòmica, de R+I+D, política, de justícia... I el fet de ser polític gai­rebé m’obliga a veure l’esport com una eina per millo­rar el bé comú.
Cal un canvi de per­cepció?
Un canvi de men­ta­li­tat. Si posem en valor l’esport no ha de ser des del model del fut­bol mer­can­ti­lit­zat. Des d’una òptica social, el cas Seme­nya és bru­tal perquè t’obre dues pers­pec­ti­ves, la d’igual­tat d’opor­tu­ni­tats i la de gènere. Posa en qüestió aquest sis­tema binari segons el qual, si no ets home o dona, ets una ano­ma­lia.
Defensa la can­di­da­tura Piri­neus-BCN als Jocs d’Hivern?
La res­posta no agra­darà: depèn. Depèn de com es facin, de com es pre­pa­rin, de què se n’esperi, de quin impacte ter­ri­to­rial tin­guin... No és un sí o un no per se. Si com­plei­xen l’agenda 2030, tenen sen­tit. Si no, són un error. Hi ha un punt d’espe­rança pel canvi de men­ta­li­tat del COI. Tho­mas Bach ha estat valent i ha can­viat el para­digma: en lloc de ciu­tats, els Jocs poden ser de països o de grups de ciu­tats. Ara es valora l’impacte en el ter­ri­tori, no només les infra­es­truc­tu­res de nova cons­trucció. Hem de veure si som capaços de fer una pro­posta sense mesu­rar-la només en ter­mes econòmics però sense caure en feble­ses. No neces­si­tem uns jocs perquè econòmica­ment siguin útils. Útils per a qui? Per a empre­ses que no ens retor­nen res? Mirem Rio. Que bé que ens ho vam pas­sar durant els jocs. I després, què ha pas­sat amb les ins­tal·laci­ons? Aban­do­na­des, dete­ri­o­ra­des... Aquí tenim un debat pen­dent. Pre­gun­tes al Piri­neu i hi ha qui està entu­si­as­mat i hi ha qui no. Hi ha con­trovèrsia. Hem de fer un bon tre­ball d’acom­pa­nya­ment en aquest debat. Sabent que ens falta cul­tura sobre el fet espor­tiu, si ha de ser més que un negoci pot­ser que hi impli­quem altres col·lec­tius. A àmbit orga­nit­za­tiu, però, Bar­ce­lona té cre­di­bi­li­tat inter­na­ci­o­nal en sec­tors diver­sos, com mara­tons o la mitja marató que s’acaba de fer ara. Si volem ser reco­ne­guts inter­na­ci­o­nal­ment com a referència en orga­nit­zació espor­tiva, ho podem acon­se­guir.
Què li sem­bla que l’antiga direc­tora d’España Glo­bal, Irene Lozano, sigui ara la màxima res­pon­sa­ble de l’esport a l’Estat?
Si no cal que el Minis­teri de Sani­tat tin­gui un metge al cap­da­vant, tam­poc cal haver estat espor­tista olímpic per diri­gir l’esport. Ara bé, cal que sigui algú mínima­ment com­pe­tent i que es faci acom­pa­nyar de bons pro­fes­si­o­nals. I hi ha molts dub­tes sobre el grau de com­petència. Però això no pot ser excusa per res. Les fede­ra­ci­ons cata­la­nes estan molt con­di­ci­o­na­des a les espa­nyo­les però és pos­si­ble tenir una política espor­tiva molt potent sense tenir selec­ci­ons pròpies. Tenir un CAR és fona­men­tal perquè se’n deri­ven molts fets. Venen espor­tis­tes d’altres països, con­gres­sos... i Cata­lu­nya és referència en gene­ració de conei­xe­ment espor­tiu. Convé que Cata­lu­nya inver­teixi en el CAR encara que pel mig també hi hagi el CSD? Sí.
Però és Espa­nya qui capi­ta­litza després els èxits espor­tius...
És una qüestió polèmica. L’espor­tista català ha de com­pe­tir o no amb Espa­nya? Quan Espa­nya va gua­nyar el mun­dial de bàsquet vaig feli­ci­tar Ori­ola, Marc Gasol, Ricky... Són gent que dis­puta el mun­dial amb qui pot fer-ho. Ens convé que excel·lei­xin? És clar. Si ho cele­brem quan ho fa un metge, per què no amb un espor­tista? Encara que sigui amb Espa­nya. Com la selecció de water­polo cam­pi­ona d’Europa. 13 cata­la­nes de 14. M’agra­da­ria que gua­nyes­sin amb Cata­lu­nya, per des­comp­tat. Però fan una feina bru­tal i s’ha de reconèixer. Ens hem de treure els com­ple­xos sense renun­ciar a l’ambició. Espa­nya no és prou motiu per no estar orgu­llo­sos dels nos­tres espor­tis­tes. No poden jugar enlloc més.
Han de defen­sar més el dret a com­pe­tir amb Cata­lu­nya?
El llistó és el del res­pecte per­so­nal. Mai no ho he dema­nat a ningú. En pri­vat molts m’han reco­ne­gut que hi estan a favor però no ho poden fer públic perquè estan en actiu i tin­drien con­flic­tes amb patro­ci­na­dors. I al país li convé que tot­hom excel·leixi o que alguns es defi­nei­xin? Jo crec que l’excel·lència. Quan algú es defi­neix i assu­meix els cos­tos que té, se li ha de reconèixer el mèrit. Ara bé, sense jus­ti­fi­car que ningú es passi al cos­tat obs­cur de la força, és millor que aquesta gent es reservi per al moment en què sigui més útil. Ho va fer Pep Guar­di­ola amb el sit and talk i jus­ta­ment va tenir tanta trans­cendència perquè ell no té cap hipo­teca a l’esquena. Laia Palau, Pierre Ori­ola, Víctor Tomàs... es van soli­da­rit­zar amb nosal­tres per l’empre­so­na­ment, i fins i tot això té un cost. A Roser Tar­ragó la van cru­ci­fi­car sense haver dit res, per una este­lada al seu compte de Twit­ter, i després va lide­rar, ella i altres però ella en gran part, la selecció espa­nyola sub­cam­pi­ona del món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)