Més esport

Aprendre per avançar

Els últims minuts de la con­versa amb Romeva van de pen­sa­ment i estratègia política. Hi arri­bem –no podia ser d’altra manera– des d’una metàfora espor­tiva que acaba con­nec­tant amb la reo­ri­en­tació estratègica d’ERC després de l’octu­bre del 2017. “Sense renun­ciar mai al màxim, un bon entre­na­dor no ha de per­dre de vista qui són els seus, qui­nes són les seves for­ces i a què pot aspi­rar. Si el Barça arriba a la final de la Cham­pi­ons, pro­ba­ble­ment serà con­si­de­rat favo­rit sim­ple­ment pel seu his­to­rial. Si hi arriba el City, és un equip amb poten­cial per gua­nyar-la i per tant és legítim que Guar­di­ola els con­venci que ho poden fer, però serà la seva pri­mera final i també és rao­na­ble, guiats pel prin­cipi de rea­li­tat, que no és fàcil gua­nyar-la al pri­mer intent. Si després la gua­nyes, fantàstic. Si no, és que no tenies tot el que calia. Però si no gua­nyes, no pots estar dos anys lamen­tant-te que no tenies el que calia.” I per si no que­dava clar, ho rebla can­vi­ant d’esport: “Si soc entre­na­dor, ana­lit­zaré per què no ha entrat el tri­ple deci­siu i entre­na­rem més tir, però també m’he de pre­pa­rar per arri­bar al desen­llaç sense depen­dre d’un tri­ple en l’últim segon.”

Avançar per gua­nyar

“Tot el que s’havia de dir de l’octu­bre del 2017 ja s’ha dit. Insis­tir-hi és inútil, no aporta res. No can­viarà la meva res­posta, que és que hem d’estar més ben pre­pa­rats. Tot­hom va veure com reac­ci­o­nava l’Estat. Què ha pas­sat? Oooo... hem fallat el tri­ple en l’últim segon!!! El dol està superat. Si ho diem els d’aquí dins, és que s’ha aca­bat. Som a la presó, l’objec­tiu, la república, no ha can­viat. No hem pogut anar als Jocs Olímpics. Doncs con­ti­nuem entre­nant-nos per tenir més bones sen­sa­ci­ons, pre­pa­rem millor la pròxima cita.”

Dos anys enca­llats

“No podem ser només dos actors. Som molts actors. M’arri­ben car­tes de gent que demana el mateix des de punts de vista antagònics. No és un pro­blema a resol­dre entre par­tits. Tenim una soci­e­tat plu­ral. ERC ha fet aquesta aposta des de fa temps, i hi ha qui la com­par­teix i qui no. Però dona resul­tats.”

“Jo no faré mai cap retret a ningú perquè no fomen­ta­ria les ali­an­ces. Aquesta idea també ve de l’esport, que t’ajuda a no enca­llar-te, a superar-te, a avançar. I fa dos anys que estem enca­llats en els matei­xos debats. M’heu pre­gun­tat el mateix 25 vega­des. Algú pensa que con­tes­taré dife­rent la 26a?”

“El món evo­lu­ci­ona, els entorns democràtics pro­pi­cien can­vis, i no només a Espa­nya. No és el mateix tenir a davant el PP de Rajoy que el PSOE. Ni Trump que Obama. A Europa l’extrema dreta pren posi­ci­ons.” I torna a meta­fo­rit­zar l’esport: “Si amb una tècnica de salt amb perxa toques sos­tre a 6,15, per sal­tar 6,20 hauràs de can­viar de tècnica. Guar­di­ola té un estil de joc defi­nit, però l’ha d’adap­tar a la rea­li­tat. Amb el City i el Bayern no pot jugar com amb el Barça per una raó evi­dent: no tenen Messi.”

Fugint del full de ruta

Romeva va sal­tant d’esport en esport bus­cant exem­ples gràfics per al seu dis­curs: “Per fer l’escac i mat no pots tenir pen­sats tots els movi­ments, del pri­mer a l’últim. Per això un full de ruta és tan perillós, per­niciós. Cal saber lle­gir la situ­ació al tau­ler en cada moment i pren­dre la decisió ade­quada a la rea­li­tat. Si con­fies que l’Estat seguirà vies polítiques, actues d’una manera. Si l’Estat res­pon amb por­res, togues i violència, saps que has de can­viar d’estratègia. Hau­rien pogut jugar net però van fer sal­tar el tau­ler i les peces.”

“D’això se’n diu apren­dre, en con­tra­po­sició amb l’autocrítica per­ma­nent. L’autocrítica és útil cinc minuts, i al calaix. Després és inútil, després cal apre­nen­tatge. I apren­dre no és fer retrets, és tro­bar la manera que la victòria no depen­gui d’una última pas­sada.”

Recal­cu­lar la ruta sense full

“És un error par­lar sem­pre del full de ruta. El full de ruta pretén fixar pas a pas com s’arriba a gua­nyar l’or olímpic i el món no va així perquè hi ha espais impon­de­ra­bles. Un GPS és més útil que un full de ruta. Si l’objec­tiu és una meda­lla, un títol o una marca, he de tenir clar que entre la meva situ­ació actual i l’objec­tiu hi ha un espai que no conec. I he de tenir prou cin­tura per recal­cu­lar el rumb sense per­dre l’objec­tiu. El Glòria se’ns va endur el pont... però el full de ruta diu que aquí hi ha un pont i hem de pas­sar pel pont! i quan el GPS ens cal­cula la ruta la res­posta és: No!!! Traïció!!!”

“Doncs pre­fe­reixo el GPS. L’estratègia ha de ser bara­llar-nos cadascú pel seu full de ruta o posar-nos d’acord per arri­bar on diu el GPS? Perquè no he tro­bat ningú que renunciï a l’objec­tiu i, en canvi, cal tro­bar un nou camí perquè el pont ha que­dat des­ba­lles­tat.”

L’amnis­tia i el medi­a­dor

“Tenim un pro­blema polític, per fi reco­ne­gut pel govern espa­nyol. Un pro­blema que par­teix de la base i que no es pot resol­dre per victòria. Hi ha dos fets incon­tes­ta­bles. L’1-O no vam gua­nyar la República. Però l’1-O l’Estat no va posar fi a l’inde­pen­den­tisme, com pre­te­nia. Pedro Sánchez admet que estem en tau­les. I amb empat tècnic, què fas? Doncs par­lar. Ell ha jugat a bàsquet i això el pot aju­dar en alguns aspec­tes.”

“L’amnis­tia posa el comp­ta­dor de la política a zero. Reco­neix que no tenim un pro­blema de 9 con­dem­nats, sinó de 300 encau­sats, de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, del Tri­bu­nal de Comp­tes... Sem­pre defen­saré l’amnis­tia. Sé que a l’Estat espa­nyol i al seu govern li molesta, però a mi em molesta ser a la presó.”

“Alfred Bosch ho ha des­crit molt bé. Si una part no accepta la figura del medi­a­dor, qui ho ha de fer no ho voldrà fer. Hi pot haver medi­a­dor si totes dues parts l’accep­ten, és de sen­tit comú. Que hi renun­ciem? No. Però torno al prin­cipi de rea­li­tat: tenim poten­ci­a­li­tats, però també som vul­ne­ra­bles. I no pot ser que el medi­a­dor sigui un obs­ta­cle per no fer la resta”.

EL DOL, SUPERAT

“Has d’anar a guanyar, però si no ho fas, no pots estar dos anys lamentant-te que no tenies el que calia”

ESTRATÈGIA FLEXIBLE

“El GPS és més útil que un full de ruta. S’ha de tenir prou cintura per recalcular el rumb i no perdre l’objectiu”

L’AMNISTIA

“Posa el comptador de la política a zero. A l’Estat i al seu govern li molesta, però a mi em molesta ser a la presó”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)