“La federació espanyola no ha tingut transparència”

El pre­si­dent va con­sul­tar els clubs de la màxima cate­go­ria, però no a tots, per saber la seva opinió sobre la pos­si­bi­li­tat de sus­pen­dre defi­ni­ti­va­ment la com­pe­tició. Avui en dia no cos­tava res fer un escrit per cor­reu electrònic perquè abso­lu­ta­ment tots opi­nes­sin i adop­tar la mesura de manera con­sen­su­ada. Per telèfon, amb 24 tru­ca­des per cada un dels clubs mas­cu­lins i feme­nins de la màxima cate­go­ria, és fàcil que hi hagi fil­tra­ci­ons. I es podria haver trac­tat la qüestió amb la comissió dele­gada i fer un bloc defi­ni­tiu i con­junt esta­blint el tema dels ascen­sos i des­cen­sos. La pri­o­ri­tat és que els clubs no ho pas­sin mala­ment i a mi em sem­bla per­fecta la sus­pensió si és el que volen els clubs.

No ho crec, és un fet específic del pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Volei­bol perquè en altres fede­ra­ci­ons no tinc constància que esti­gui pas­sant. Si fos així, ens n’hauríem assa­ben­tat a través de la UFEC, per exem­ple, per altres fede­ra­ci­ons.

Un parell de clubs van publi­car en el seu Face­book que la com­pe­tició se sus­pe­nia. Sem­bla que el diari Marca ho va veure i el pre­si­dent, Agustín Martín San­tos, els ho va con­fir­mar dis­sabte. Per això vam fer el comu­ni­cat, que con­si­dero ele­gant, per expli­car la situ­ació. La meva obli­gació davant d’aquesta situ­ació en què no hi ha hagut trans­parència és fer el comu­ni­cat. El que em sem­bla mala­ment és la forma.

Jo crec que bar­reja coses per una banda i que ho fa per desa­cre­di­tar-me amb els clubs, per una altra.

No, no m’ha tru­cat. Ni a mi ni al pre­si­dent de la fede­ració canària, que també ha subs­crit públi­ca­ment el nos­tre comu­ni­cat i que també és mem­bre de la comissió dele­gada, que està com­posta pel pre­si­dent i per dotze mem­bres més: qua­tre fede­ra­ci­ons, qua­tre clubs, dos juga­dors, un entre­na­dor i un àrbi­tre.

És una de les coses que s’han de trac­tar en l’òrgan com­pe­tent i no serà gens fàcil. Els clubs han resolt posar fi a les lli­gues perquè també els anava bé per evi­tar des­pe­ses de juga­dors, però ara falta veure com es resol aquest tema. Hi ha qui diu que es podria ampliar les super­lli­gues a catorze equips, però això, tal com estan les coses, tam­poc em sem­bla una bona solució. El Sant Cugat, per exem­ple, tenia encara pos­si­bi­li­tats matemàtiques de sal­var-se en la super­lliga feme­nina. O el Barça i el Tar­ra­gona SPiSP havien de jugar la fase d’ascens a la màxima cate­go­ria.

Té con­train­di­ca­ci­ons. D’entrada, els clubs ja han accep­tat l’ajor­na­ment. El curs vinent els equips no tin­dran les matei­xes plan­ti­lles i, de fet, no seria repren­dre la com­pe­tició sinó que seria una nova com­pe­tició. A més, les llicències de la tem­po­rada s’extin­gei­xen el 30 de juny. No em sem­bla ope­ra­tiu.

Des de diven­dres, tots estem tre­ba­llant telemàtica­ment des de casa.

En prin­cipi, la nos­tra idea i la nos­tra pri­o­ri­tat és inten­tar aca­bar-les sense fer bar­ba­ri­tats, per des­comp­tat. Estem molt pre­o­cu­pats i els nos­tres tècnics estan ela­bo­rant esce­na­ris pos­si­bles per veure com podrem encai­xar les com­pe­ti­ci­ons en el calen­dari. Si la fede­ració espa­nyola, per exem­ple, també suspèn els cam­pi­o­nats d’Espa­nya, cosa que ara no sabem, es gene­ra­ran altres fines­tres en el calen­dari. De moment, ens movem en el marc d’aquesta qua­ran­tena de quinze dies.

Les llicències són anu­als i els per­mi­sos a les dife­rents plat­ges els tra­mi­tem igual­ment. Tenim una capa­ci­tat logística per acti­var-ho tot en pocs dies. Si es pot jugar no hi hau­ria pro­blema. En dues set­ma­nes ho tindríem tot a punt. El cir­cuit mun­dial de vòlei platja el tenim con­ce­dit al setem­bre i espe­rem que tot esti­gui solu­ci­o­nat.

Com que per sort aques­tes situ­a­ci­ons no són habi­tu­als, crec que, almenys, ens ha de ser­vir d’experiència per al futur. Hi ha hagut ner­vi­o­sisme i inde­cisió en la presa de deci­si­ons per si es feia massa o massa poc des de tots els esta­ments perquè no hi havia experiència. El que cal en situ­a­ci­ons com aquesta és pri­o­rit­zar el con­sens i no tirar pel dret com ha fet el pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola.