Londres 1944

El Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI) va mare­jar molt la per­diu fins que va deci­dir sus­pen­dre els Jocs del 1940, ja que no ho va fer fins al mes de maig. Per als del 1944, que el juny del 1939 havia ator­gat a Lon­dres, no hi va haver mai cap espe­rança. Quan el maig del 1940 es van sus­pen­dre els de Tòquio, ni el més opti­mista dels mem­bres del COI pen­sava que el 1944 hi hau­ria uns Jocs Olímpics.

Durant la guerra, els ale­manys van man­te­nir una intensa acti­vi­tat espor­tiva i diplomàtica per acon­se­guir també el con­trol dels orga­nis­mes espor­tius inter­na­ci­o­nals. Inclòs el COI. El pre­si­dent del COI, Henri de Bai­llet-Latour, s’estava a la Bèlgica ocu­pada sota coman­da­ment del gene­ral Wal­ter von Reic­he­nau, que, iro­nies de la vida, era mem­bre del COI des del 1938. El juliol del 1940 Carl Diem li va por­tar el pla de reor­ga­nit­zació del COI que pro­po­sa­ven els nazis. Diem va escriure en el seu diari que Bai­llet-Latour havia apro­vat el seu pro­jecte i que havien que­dat de con­ti­nuar les nego­ci­a­ci­ons. Al novem­bre, Von Tsc­ham­mer, Von Halt i Diem van tor­nar a anar a Brus­sel·les. En l’informe que el màxim res­pon­sa­ble de l’esport nazi, Von Tsc­ham­mer, va enviar al Minis­teri d’Afers Estran­gers, es deia que Bai­llet-Latour havia accep­tat la pro­posta de rejo­ve­nir el comitè i també que en els estats auto­ri­ta­ris els mem­bres del COI fos­sin nome­nats pel govern del país i no pel COI. Bai­llet-Latour, però, no va con­vo­car cap sessió del COI, impres­cin­di­ble per apro­var qual­se­vol canvi de nor­mes. Bai­llet-Latour va morir el 6 de gener del 1942.

Els nazis es van apro­piar dels símbols olímpics fins a límits quasi ini­ma­gi­na­bles. Un nom­bre inde­ter­mi­nat de sub­ma­rins ale­manys van com­ba­tre en la Segona Guerra Mun­dial por­tant les ane­lles olímpi­ques dibui­xa­des al buc. Ho va des­co­brir Joseph Schir­mer, un afi­ci­o­nat a la filatèlia olímpica, un dia que fulle­java un lli­bre sobre la marina ale­ma­nya en la Segona Guerra Mun­dial i va veure una foto d’un sub­marí del tipus IX C amb les ane­lles olímpi­ques pin­ta­des a la tor­reta de la nau. Schir­mer, que havia estat ofi­cial de la marina, ho va expli­car en un arti­cle que va publi­car l’any 1977 en la revista del COI. Segons ell, la soci­e­tat ale­ma­nya tenia tan clara la seva supre­ma­cia en tots els ter­renys que quan van orga­nit­zar els Jocs del 1936 van adop­tar les ane­lles olímpi­ques com el símbol que mos­tra­ria els seus sen­ti­ments de supe­ri­o­ri­tat espor­tiva. I el van fer ser­vir en tots els àmbits. També en la marina i totes les tri­pu­la­ci­ons que es van for­mar durant el 1936 van dibui­xar l’emblema olímpic a les seves naus. Schir­mer va esbri­nar que sis dels vuit sub­ma­rins de la flota d’entre­na­ment de la zona de Pillau por­ta­ven les ane­lles olímpi­ques i que hi va haver mol­tes tri­pu­la­ci­ons noves que quan es van for­mar després dels Jocs també es van dibui­xar les ane­lles. Com el sub­marí que va veure en el lli­bre, l’U-537, que va ser ava­rat el 1943 i que va ser enfon­sat a l’oceà Índic el 1944.

La guerra va atu­rar els Jocs, però tant el 1940 com el 1944 es van fer uns Jocs Olímpics de pre­so­ners de guerra. La pri­mera edició es va inau­gu­rar el 31 de juliol del 1940 a l’Sta­lag XIII, a Langwas­ser, a prop de Nurem­berg. Van ser uns Jocs clan­des­tins, fets d’ama­gat dels ale­manys i en els quals van par­ti­ci­par pre­so­ners de França, Iugoslàvia, Bèlgica, la Gran Bre­ta­nya, Rússia, Noru­ega i Polònia. Fins i tot es va fer una ban­dera, de 29x46 centímetres, amb la camisa d’un pre­so­ner polonès en la qual van pin­tar les ane­lles olímpi­ques i els colors dels països dels par­ti­ci­pants. La ban­dera està guar­dada al Museu dels Esports i del Turisme de Varsòvia. L’any 1979, el direc­tor polonès Andr­zej Kotkowski va fer una pel·lícula, titu­lada Olim­pi­ada 40, ins­pi­rada en la història d’un dels par­ti­ci­pants, Teo­dor Niewi­a­domski. El 1944 també hi va haver Jocs de pre­so­ners. Es van fer al camp d’ofi­ci­als de Wol­den­berg del 23 de juliol al 13 d’agost i al de Gross Born del 30 de juliol al 15 d’agost. En aquest cas van ser auto­rit­zats pel coman­da­ment del camp. Hi van par­ti­ci­par 369 per­so­nes que van com­pe­tir en fut­bol, hand­bol, bàsquet, volei­bol, atle­tisme, boxa i escacs. També es van orga­nit­zar con­cur­sos de pin­tura, escul­tura i música.