La recep­tora inter­na­ci­o­nal del Mille­nium Bres­cia Maria Segura (Bar­ce­lona, 1992) ha enge­gat una cam­pa­nya solidària a través de les xar­xes –el seu compte de Twit­ter és @Mari­a­se­gu­ra16– per recap­tar diners en pri­mera instància per a l’hos­pi­tal clínic San Car­los de Madrid i, si la cam­pa­nya fruc­ti­fica, per a Sant Pau o el Vall d’Hebron. L’objec­tiu és arri­bar als 50.000 euros i ahir n’havien recap­tat 3.500 des de diven­dres. Amb el lema Les selec­ci­ons naci­o­nals es que­den a casa, la juga­dora va enge­gar la ini­ci­a­tiva amb el suport de la seva com­pa­nya d’equip Jes­sica Rivero i de María José Cor­ral (selecció espa­nyola). Segura té un entorn fami­liar invo­lu­crat en la causa. El seu germà és metge a Torí i el seu pare a Bar­ce­lona. “La gent que no es queda a casa no té res­pecte. Aquí a Itàlia quan es va decre­tar el tan­ca­ment de la Llom­bar­dia, molta gent va inten­tar mar­xar. Nosal­tres som com cosins dels ita­li­ans i hem fet els matei­xos errors. A Corea, es van con­fi­nar abans que els ho digues­sin”, relata Segura, que explica el mètode del seu equip per pre­ser­var-se: “Es va fer de seguida un cer­cle, pro­hi­bint el con­tacte amb la família i les pare­lles. Ens entre­nem de dues en dues, ens dona una mica d’aire fresc, però desin­fec­tant-ho tot.” Con­si­dera que a Espa­nya, amb l’exem­ple italià tan pròxim, “s’hau­rien d’haver pres mesu­res abans”.

La cata­lana va mar­xar el 2015 pro­ce­dent del CVB Barça i ha jugat en cinc equips ita­li­ans dife­rents i un d’ale­many. “A Itàlia és un esport molt res­pec­tat. És una experiència molt enri­qui­dora.”