Natació

HISTÒRIES DE DOPATGE. NATACIÓ. MICHELLE SMITH

La irlandesa que va nedar massa ràpid

Michelle Smith va sorprendre guanyant tres ors i una plata en els Jocs d’Atlanta. El 1998 la federació internacional li va imposar quatre anys de sanció

Mic­he­lle Smith tenia 22 anys quan va arri­bar a Bar­ce­lona for­mant part de la dele­gació d’Irlanda per com­pe­tir en els 200 i els 400 metres estil de les pro­ves de natació dels Jocs de Bar­ce­lona. Va ser 30a en la distància curta i 26a en la llarga. Qua­tre anys més tard, en els Jocs d’Atlanta, ja amb 26 anys, va gua­nyar tres meda­lles d’or (400 m lliure, 200 i 400 m estils) i una de bronze (200 m papa­llona). Smith havia millo­rat 10 segons la seva marca de qua­tre anys abans en els 200 m estils i 20 segons la dels 400 m estils. Un any abans, en l’euro­peu que es va fer a Viena havia gua­nyat els 200 m papa­llona i els 200 m estils i havia estat segona en els 400 m estils. La seva eclosió va aixe­car tot tipus de sus­picàcies i de seguida se la va rela­ci­o­nar amb el dopatge. La cam­pi­ona olímpica i recor­dista mun­dial dels 400 m lliu­res, la nord-ame­ri­cana Janet Evans, la va acu­sar direc­ta­ment d’uti­lit­zar substàncies pro­hi­bi­des i la irlan­desa no es va estar de res a l’hora de res­pon­dre: “Tinc el record d’haver-la vist gua­nyar mol­tes meda­lles d’or a Seül, quan ningú la conei­xia. Ella nedava els 400 metres lliure en 4:03. Jo només faig 4:07. Si jo prengués de veri­tat ana­bo­lit­zants, hau­ria de batre el rècord, oi?”.

Entre­na­dor i marit san­ci­o­nat

Tots els con­trols que va pas­sar a Atlanta van ser nega­tius. Què havia can­viat del 1992 al 1996? Mic­he­lle Smith es va casar amb l’exllançador de pes i de disc holandès Erik de Bruin, que va pas­sar a entre­nar-la. A Atlanta, Smith repe­tia a qui ho volgués sen­tir, que ara s’entre­nava com una pro­fes­si­o­nal, que les úniques coses que feia era “men­jar, nedar i dor­mir” i que abans estu­di­ava. Que De Bruin hagués estat san­ci­o­nat amb qua­tre anys per dopatge per la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d’Atle­tisme tam­poc la va aju­dar. La irlan­desa va man­te­nir el seu nivell durant el 1997, què va gua­nyar dos ors (200 m lliu­res i 400 m estils) i dues pla­tes (400 m lliu­res i 200 m papa­llona) en l’euro­peu que es va fer a Sevi­lla.

El gener del 1998, va començar la fi de Mic­he­lle Smith. El 10 de gener, la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Natació (FINA) li va fer un con­trol fora de com­pe­tició a casa seva, a Dublín. L’anàlisi de les mos­tres va reve­lar una gran con­cen­tració d’alco­hol, prou alta perquè la per­sona que la tingués din­tre del seu orga­nisme estigués en coma etílic. Les mos­tres es van ana­lit­zar al labo­ra­tori acre­di­tat de Bar­ce­lona, que va deter­mi­nar que l’orina havia estat mani­pu­lada i que només ho podia haver fet la donant de la mos­tra: Mic­he­lle Smith. La FINA va san­ci­o­nar la neda­dora amb qua­tre anys de sus­pensió a par­tir del 6 d’agost del 1998. El labo­ra­tori bar­ce­loní va deter­mi­nar que en la orina de Smith hi havia res­tes d’andros­te­ne­di­one, un ana­bo­lit­zant que ja havia apa­re­gut en l’orga­nisme de la irlan­desa en els con­trols que li havien fet el novem­bre del 1997 i el març del 1998, tot i que en quan­ti­tats molt peti­tes que la van des­lliu­rar de la sanció. Mic­he­lle Smith va recórrer con­tra la sanció al Tri­bu­nal d’Arbi­tratge de l’Esport, que el 1999 va rebut­jar el recurs de manera defi­ni­tiva.

Sense rècords

La Fede­ració Irlan­desa de Natació va deci­dir, l’estiu del 1999, que a par­tir de l’1 de gener del 2000, la seva taula de rècords començava de zero. El posi­tiu de Mic­he­lle Smith va ser el deto­nant de la decisió. La tri­ple cam­pi­ona d’Atlanta va batre 26 rècords d’Irlanda des del 1994 fins al 1996. Només un, el dels 50 metres en pis­cina curta, una distància que va nedar molt poc, l’hi va treure una com­pa­tri­ota

El procés legal con­tra la sanció de la FINA va ser molt costós, però Mic­he­lle Smith va dis­po­sar d’un milió de lliu­res ester­li­nes que havien reco­llit un grup d’indus­tri­als i homes de nego­cis irlan­de­sos. Fins al 1996, Irlanda havia gua­nyat cinc meda­lles en la història dels Jocs, i cap l’havia acon­se­guit una dona. Smith, tota sola, en va gua­nyar qua­tre de cop i es va con­ver­tir en una cele­bri­tat al seu país.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.