Rugbi

La setmana fantàstica de la USAP

L’any 1955 la USAP va guanyar dos títols en set dies, el campionat de França i la challenge Yves du Manoir, aconseguint un doblet que mai més ha repetit.

La USAP de Per­pinyà no passa pel seu millor moment en aquests últims anys, però ningú li port treure la seva glo­ri­osa his­to­ria en què ha gua­nyat set vega­des el cam­pi­o­nat de França i ha estat nou vega­des sub­campió. L’última victòria dels cata­lans en el cam­pi­o­nat de França va ser el 2009, quan van der­ro­tar l’ASM de Clar­mont d’Alvèrnia, per 22-13 en una final que es va repe­tir el 2010, aquest cop amb der­rota dels de Per­pinyà.

En la memòria dels afi­ci­o­nats de la USAP, -memòria vis­cuda o expli­cada- hi ha gra­vada la set­mana del 22 al 29 de maig del 1955, en què el seu club va fer un doblet mai repe­tit. El 22 de maig va der­ro­tar el Lorda a Bur­deus en la final del cam­pi­o­nat de França i el 29 de maig es va des­fer del Maza­met, a Tolosa, en la final de la cha­llenge Yves du Manoir. L’escut de Bren­nus va tor­nar així al Cas­te­llet després d’11 anys d’absència.

El pre­si­dent de la USAP del 1955 era Paul Sacase -hi esta­ria del 1949 al 1961- i la plan­ti­lla estava diri­gida per Joseph Jep Des­claux i Fer­nand Vaquer, un tàndem que esta­ria al front dels usa­pis­tes del 1949 al 1958, quan Vaquer es va reti­rar. Des­claux encara con­ti­nu­a­ria uns anys més fins acu­mu­lar 13 tem­po­ra­des, rècord abso­lut de lon­ge­vi­tat a la ban­queta de la USAP. Des­claux, nas­cut a Colliure, va ser el capità dels equips de la USAP cam­pi­ons el 1938 i el 1944. En aquell USAP des­ta­cava un home, el pilier dret André Sanac, deu cops inter­na­ci­o­nal per França entre 1952 i 1957 i que era el capità de l’equip. Sanc va gua­nyar el tor­neig de les Cinc Naci­ons del 1954. Serge Tor­rei­lles, Gerard Rou­cariès, René Monié i Geor­ges Gauby eren els altres cata­lans de l’equip que van ser inter­na­ci­o­nals.

El cam­pi­o­nat 1954-55 de la USAP va ser impe­ca­ble. En la pri­mera fase va gua­nyar els set par­tits que va jugar a l’Aimé-Giral i va gua­nyar dos par­tits, en va empa­tar dos més i en va per­dre tres a fora. En la fase final va eli­mi­nar suc­ce­si­va­ment el Graul­het (17-5), el Périgueix (15-3), el Mont-de-Mar­san (17-11) i el Romans (18-0) abans de tro­bar el Lorda en la final. El Lorda havia estat el campió el 1952 i el 1953 i estava diri­git al camp pel recent­ment des­a­pa­re­gut Jean Prat mon­si­eur rugby, un dels millors juga­dors de tots els temps. La USAP havia per­dut con­tra el Lorda la final del 1952 i volia revenja. Quan els dos equips es reti­ra­ven al ves­ti­dor després de l’escal­fa­ment, el capità André Sanac va aga­far del braç l’àrbi­tre, Geor­ges Lafitte, i li va dir que en la semi­fi­nal del 1952, que van aca­bar gua­nyant, no havia estat honest amb ells i que si ho tor­nava a fer, es reti­ra­rien. La USAP va començar per­dent (0-6) però tres mar­ques li aca­ba­rien donant la victòria (11-6).

Una set­mana més tard, el 29 de maig, amb l’escut de Bren­nus ben guar­dat, la USAP va afron­tar la final de la cha­llenge Du Manoir. Va ser a Tolosa i el rival el Maza­met, que havia eli­mi­nat el Lorda en les semi­fi­nals. La USAP va gua­nyar 22-11 i Sanac va fer dues mar­ques abans de tren­car-se el braç. El capità va estar un any sense jugar i aquell equip de la USAP no va tenir con­tinuïtat de títols. La tem­po­rada 1955-56 va ser eli­mi­nat en els quarts de final del cam­pi­o­nat i el Lorda es va reven­jar en la final del Du Manoir.

La USAP ha estat set vega­des campió de França, els anys 1913, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955 i 2009 i nou vega­des sub­campió, 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998, 2004 i 2010.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.