Esports de muntanya

ORIOL CARDONA

ATLETA I ESQUIADOR DE MUNTANYA

“M’ha enganxat en el pic”

“Ha estat complicada, en haver corregut tant a l’estiu. Físicament m’anava trobant cada vegada millor”

“La motivació hi és i les cames hi seran”

El piano
“Des de fa uns anys que m’agrada, després d’entrenar-me, per relaxar-me. I ara que tinc més temps... Però no he fet mai solfeig ni classes, ho faig de manera autodidacta mirant tutorials”, puntualitza el Cardona petit sobre la seva sobtada afició, que ha transcendit als mitjans generalistes per la comunicació de la seva agència –de la qual es va fer ressò Efe– segons la qual aprofitava l’avinentesa per aprendre’n. “Sí, ell el toca de tota la vida: des de petit anava a classes”, diu sobre la gran habilitat que hi té el seu cosí Pau Coll (Vilajuïga, 1998), campió del món júnior el 2018. “En tinc un a Banyoles i a Font-romeu hi ha el d’en Pau, que visc amb ell”, explica el banyolí, que té un piano a cada casa on viu, a la capital del Pla de l’Estany a l’estiu i a l’estació nord-catalana a l’hivern.
Hauria estat dues setmanes sense entrenar-me després de dues temporades seguides d’hivern i estiu. Ho necessitava
A Zegama la intenció era fer només la marató, sense córrer el quilòmetre vertical per si em trobava més fresc
L’estiu és incert però encara queda. Tan bon punt s’acabi el confinament, a entrenar: en tindrem més ganes que mai

Oriol Car­dona (Banyo­les, 1994) va gua­nyar, abans que es decretés l’estat d’alarma, a Cer­ler, la cursa de relleus del cam­pi­o­nat esta­tal d’esquí de mun­ta­nya, amb Júlia Casa­no­vas, Oriol Car­dona, Aleix Domènech i Pau Coll. Era la pri­mera del pro­grama i, un cop aca­bada, l’orga­nit­zació va can­cel·lar la cita i els par­ti­ci­pants van mar­xar als seus domi­ci­lis per ini­ciar un con­fi­na­ment que, en el cas del Banyolí de l’Any 2019, és la tran­sició entre la tem­po­rada d’hivern i la d’estiu, a la qual l’any pas­sat va posar el colofó amb el bronze en el mun­dial de la IAAF.

Com ho porta? Una tem­po­rada que s’acaba abans d’hora...
S’ha estron­cat ara al final perquè encara que­da­ven els objec­tius prin­ci­pals. Però ens hi hem d’adap­tar, des­can­sar abans d’hora... Tot i que després de fer dues tem­po­ra­des segui­des d’hivern i estiu neces­si­tava des­can­sar. I encara que no hi hagués hagut aquest virus hau­ria estat dues set­ma­nes sense entre­nar-me. I ara a veure què passa, perquè el con­fi­na­ment segu­ra­ment s’allar­garà. Ja tro­ba­rem algun mètode d’entre­na­ment per aquí a casa i farem alguna cosa.
La tem­po­rada d’hivern, després de ser ter­cer en la gene­ral de la copa del món el 2019, no estava anant com s’espe­rava?
Ha estat com­pli­cada, en haver cor­re­gut tant a l’estiu. Física­ment m’anava tro­bant cada vegada millor i espe­rava estar bé en els cam­pi­o­nats d’Europa [2-5 d’abril a Madonna di Cam­pi­glio], quan tenia pre­vist arri­bar al meu pic de forma. Sí que vaig començar d’aque­lla manera, amb resul­tats dis­crets, però anava aga­fant la forma de manera gra­dual. No he pogut aca­bar de demos­trar com estava de fort: abans d’aquest con­fi­na­ment no hi va haver cap cursa impor­tant. M’ha engan­xat en el pic de forma.
L’any pas­sat no bai­xava del podi fos quina fos la dis­ci­plina. Ara deuen estar tots ansi­o­sos espe­rant la tem­po­rada d’estiu.
Sí, però ara de moment s’ha ajor­nat la Trans­vul­ca­nia, que era la pri­mera cursa que tenia al cap. I la següent crec que és Zegama el 24 de maig; ens van enviar un comu­ni­cat en què ens deien que en prin­cipi se segui­ria fent. Però com que això avança dia a dia ves a saber com acaba. L’estiu és incert però encara queda i crec que les cur­ses s’aca­ba­ran fent, sobre­tot juliol i agost, setem­bre i octu­bre. Tan bon punt s’acabi el con­fi­na­ment a entre­nar: en tin­drem més ganes que mai. I a veure com va.
Zegama, que és la referència, com l’afron­tava? Ha gua­nyat més d’un cop el quilòmetre ver­ti­cal i en la marató ha acon­se­guit un cinquè i un sisè. És l’objec­tiu?
El quilòmetre ver­ti­cal l’he fet cada any que hi he anat i aquests dos últims dos anys he cor­re­gut la marató, també. La intenció era fer només la marató, sense córrer dos dies abans per si em tro­bava més fresc o podia estar millor física­ment.
El més lla­mi­ner pot ser el mun­dial, a Aigüestor­tes, al juliol? L’última marató la va gua­nyar.
No ho tenia gaire clar. De fet, no la vaig incloure en el calen­dari perquè volia córrer els euro­peus que es fan a final de tem­po­rada a Lan­za­rote, amb la fede­ració d’atle­tisme. I volia seguir el cir­cuit de la copa del món de sky­run­ning. Al mun­dial d’aquí, d’Aigüestor­tes, no sabia si anar-hi, m’ho aca­baré de pen­sar. L’any pas­sat ja no vaig anar als euro­peus i si hi anés seria perquè és al cos­tat de casa i conec la cursa. Tenia altres objec­tius al cap amb el cir­cuit i afe­gint-hi cur­ses que no he fet mai.
Com espera que s’acabi, això?
Estant tan­cat a casa em venen mol­tes ganes d’entre­nar-me. Tan bon punt acabi el meu des­cans començaré per aquí a casa com pugui. Miraré si puc acon­se­guir una cinta de córrer o fer exer­ci­cis per aquí, i tan bon punt pugui sor­tir... La moti­vació hi és i les cames hi seran. Serà entre­nar-me tant com pugui i amb mol­tes ganes: queda força per a les cur­ses de trail.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.