A Ari Sánchez (Reus, 1997), ter­cera del món, el decret de l’estat d’alarma la va enxam­par a Yucatán (Mèxic), on havia de jugar un tor­neig d’exhi­bició del cir­cuit WPT. “Érem cons­ci­ents que la situ­ació estava com­pli­cada. El tor­neig es va aca­bar anul·lant perquè es temia que no poguéssim tor­nar”, relata Sánchez. El diu­menge poste­rior va ater­rar a Bar­ce­lona. “I d’allà vaig anar directa a casa dels meus pares, a Reus.” La casa té jardí: “M’està pas­sant bas­tant ràpid.” El seu pre­pa­ra­dor físic, Toni Martínez, li ha fet un pla adap­tat. “A part, em vaig mun­tar una xarxa per no per­dre el toc. I el psicòleg em passa plans de visu­a­lit­zació.” Sánchez i Ale­jan­dra Sala­zar van ser fina­lis­tes en el Mar­be­lla Màster, la pri­mera prova. “Veig com­pli­cat fer tor­ne­jos amb molt de públic a mitjà ter­mini”, admet. La idea de WPT és fer a finals d’any els tor­ne­jos que s’anul·laran ara. La juga­dora ha admès que una de les coses més difícils del con­fi­na­ment és “tro­bar la moti­vació per entre­nar-se cada dia en aques­tes con­di­ci­ons”: “Però som pro­fes­si­o­nals i és la nos­tra feina”, pun­tu­a­litza.