ANNA BOADA
EXREMADORA PROFESSIONAL I METGESSA RECLUTADA
“Hi ha hagut dies molt durs”
“Vaig decidir començar a treballar per ajudar en el que fos possible en aquesta situació d’emergència”
“Continuo fent rem com puc, em dona massa tranquil·litat i felicitat per abandonar-lo”
No faig tot l’esport que m’agradaria, però s’ha de prioritzar la feina per sortir aviat de la crisi, i ja ho recuperarem
Anna Boada Peiró (Barcelona, 1992) va disputar els mundials de rem del 2015, 2017 i 2018, amb un bronze en dos sense timoner en la seva última participació, la primera medalla femenina d’un bot olímpic en un mundial per a la federació espanyola. Sempre al costat d’Aina Cid, va ser olímpica a Rio 2016, on va ser sisena en la final. El març del 2019, durant la gala de la federació espanyola, va comunicar que es retirava de l’alta competició a causa d’una depressió, episodi que no li ha impedit acabar medicina, fer el MIR i, mentre espera destinació, donar un cop de mà durant la crisi sanitària.
Com porta el confinament?
Treballant bastant, així que amb poca sensació de confinament. Sí que trobo a faltar la natura i sortir a fer esport a l’aire lliure, però res que no pugui esperar unes setmanes més.
En quin moment i en quin lloc la va agafar el confinament?
A casa, a Barcelona. Just després d’un mes d’estar viatjant per Europa després d’haver fet el MIR, a finals de gener.
Quin és el seu dia a dia?
Fa dues setmanes que he començat a treballar a urgències. Bàsicament el dia a dia és anar a treballar si estic de guàrdia i aprofitar per dormir i fer una mica d’esport entre les guàrdies. Poc temps per avorrir-me.
Al gener s’examinava del MIR i ara treballa a l’hospital. Com ha anat això?
Vaig decidir buscar feina i començar a treballar per intentar ajudar en el que fos possible en aquesta situació d’emergència. De moment han cancel·lat la distribució de places de metges residents fins que no canviï la situació pel coronavirus i tampoc puc aprofitar el temps per viatjar. Vaig pensar que començar a treballar a l’hospital i agafar experiència en una situació tan extrema era la millor opció.
Quina és la seva tasca a l’hospital? Amb qui té contacte?
A urgències. Així que bàsicament estic en contacte amb sospites de Covid-19 diàriament. Ens hem protegit com hem pogut, però els primers dies va ser molt complicat per la falta de material i el descontrol de la situació. Per fi ja comencem a veure la baixada de casos greus des d’urgències i podem començar a respirar una mica i controlar els pacients dels boxs i els que esperen al passadís amb una mica més de calma.
Alguns dies deu ser dur...
Hi ha hagut dies molt durs, amb molt col·lapse a urgències. Tots sentíem molta impotència i molt descontrol. Acumules molta tensió durant moltes hores i òbviament te l’endús a casa. Amb una mica de sort, a la pràctica següent arribes una mica airejada, però no tothom té la sort de tenir prou hores entre guàrdies. He tingut la sort d’estar envoltada de professionals excepcionals, i cada dia surto de la guàrdia admirant-los a tots.
Es valora prou, la feina sanitària?
És una pregunta complicada. No tinc prou experiència per respondre, però et puc assegurar que és difícil d’entendre la pressió que vivim en el dia a dia, i sobretot en una situació com hem viscut durant algunes setmanes d’aquesta crisi, si no s’està al peu del canó.
Continua vinculada al rem?
Continuo vinculada a l’esport en general, ha arribat un punt que no puc viure sense res. Continuo fent rem com puc, em dona massa tranquil·litat i felicitat per abandonar-lo. He començat a entrar més en contacte amb el rem de mar perquè es més fàcil de sortir a remar al mar a Barcelona que anar fins al canal de Castelldefels.
Com li ha anat aquest any?
Des del juny he estat preparant el MIR i he tingut la ment bastant ocupada. He intentat continuar fent esport quan acabava d’estudiar, però òbviament no al nivell d’esportista d’elit.
És difícil de compaginar feina i esport amb la crisi sanitària...
Pots fer esport entre guàrdies quan tens prou temps. Potser no estem fent tot l’esport que ens agradaria, però també és important prioritzar. Si durant unes setmanes s’ha de prioritzar la feina per sortir aviat d’aquesta crisi, es disminueixen els dies d’esport i ja els recuperarem. Però és important no deixar de banda l’esport, almenys per a mi és la millor manera de treure’m l’estrès.
Ha canviat molt el seu mètode d’entrenament? Quina rutina segueix?
Vaig comprar-me una màquina de rem i una bicicleta estàtica fa uns mesos. Durant el confinament intento fer alguns dies d’aeròbic amb aquestes màquines compaginats amb alguns dies d’exercicis musculars amb gomes elàstiques de gimnàs. Alguns dies segueixo vídeos de ioga o d’exercicis musculars amb el meu propi pes.
Quines són les perspectives per a aquesta temporada?
Ara cap, ja que s’han cancel·lat totes les competicions. Continuaré entrenant-me per mantenir-me en forma i poder anar a les competicions que es vagin obrint. M’agradaria fer competicions d’àmbit nacional competint per al meu club (Olímpic de Barcelona) i també internacional amb un club francès i un anglès dels quals soc sòcia. Potser també alguna competició de rem de mar. Però realment no tinc res planejat perquè haig d’anar veient com ho vaig compaginant amb el començament de la residència com a metge de família, que és la meva prioritat en aquest moment.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.