Esports de muntanya

KILIAN JORNET

ATLETA I ESQUIADOR

“M’agrada veure gestos altruistes”

“A Noruega no hi ha tantes restriccions, però no surto a entrenar-me com normalment perquè no em sembla ètic i faig cinta”

Kilian Jor­net (Saba­dell, 1987) és un col·lec­ci­o­nista de rècords i victòries. En el seu pal­marès llu­ei­xen dos mun­di­als de cur­ses de mun­ta­nya, dos més de quilòmetre ver­ti­cal, així com set cam­pi­o­nats de la copa del món de cur­ses de trail i un títol del pres­tigiós cir­cuit de les Gol­den Trail Series. Des de fa diver­sos anys viu, amb la seva pare­lla, l’espor­tista sueca Eme­lie Fors­berg, i la seva filla, Maj, d’un any, als afo­res d’Andals­nes, un petit poble del cen­tre de Noru­ega a poc més de 400 quilòmetres al nord d’Oslo.

Viu a Noru­ega, com es veu des de la distància el que està pas­sant a l’Estat espa­nyol i al món sen­cer? Com ho està por­tant per­so­nal­ment?
Ho estic por­tant bé perquè a Noru­ega les res­tric­ci­ons no són tan exi­gents com en altres països. Tenim un petit ter­reny al vol­tant de casa i podem esti­rar les cames. No obs­tant això, no surto a entre­nar-me com nor­mal­ment perquè no em sem­bla ètic. Estic fent molta cinta.
La mun­ta­nya et posa de vega­des en situ­a­ci­ons crítiques. Pensa que en aquest moment crític des del punt de vista social es veu el cos­tat més per­so­nal i humà de cada per­sona?
Sens dubte, i hem vist un munt d’ini­ci­a­ti­ves solidàries i ges­tos altruis­tes en tots els camps. M’agrada veure que la gent pot unir-se per una causa comuna.
El món occi­den­tal té molta por per una situ­ació que tra­di­ci­o­nal­ment li era ali­ena o que veia en altres con­ti­nents. Com pot afec­tar con­viure amb la por?
La por ha de ser part de la nos­tra vida, a la mun­ta­nya per exem­ple és el que ens fa ado­nar que hem de girar i inten­tar-ho un altre dia.
Després de la pater­ni­tat, can­via la visió de la vida?
Sens dubte. Maj s’ha con­ver­tit en el cen­tre de la nos­tra vida i ara cons­truïm el nos­tre dia a dia al seu vol­tant i basant-nos en el que neces­sita. És increïble tot el que t’aporta un fill, tot el que t’ense­nya i els moments que com­par­tei­xes amb ella. Això també es nota quan surts a la mun­ta­nya, on ara et pen­ses dues vega­des tots els movi­ments.
Quins pro­pers objec­tius té?
La veri­tat és que no ho sé. Tenia pen­sat anar a l’Himàlaia a la pri­ma­vera, però no serà pos­si­ble. A l’estiu tenia pen­sat anar als Estats Units, però encara no sabem si podrem, així que esta­rem a l’espera.
Va anun­ciar que el 2020 volia córrer en asfalt. On el veu­rem?
No és segur, ho tinc al cap però gens clar encara.
A ‘Inside Kilian Jor­net’ i en altres pel·lícules seves es veu el feno­men glo­bal en què s’ha con­ver­tit. Com porta la fama? Li suposa algun tipus de pressió saber que tot el que faci tindrà abast inter­na­ci­o­nal?
La veri­tat és que en el dia a dia em sento com sem­pre. Vivim en una petita granja a Noru­ega i estem bas­tant aïllats. Jo soc molt intro­ver­tit, així que en el dia a dia no ho sento. És cert que en sor­tir es pot notar més, però és la meva feina i he après a con­viure amb això. Crec que això em dona l’opor­tu­ni­tat de mos­trar a la gent els valors de la mun­ta­nya, la sos­te­ni­bi­li­tat i el res­pecte per la natura, i estic con­tent que la meva veu pugui aju­dar algú en un futur.
Pot ser­vir el moment con­vuls que vivim perquè la gent torni a donar importància a l’eco­lo­gisme, el medi ambi­ent o la soli­da­ri­tat entre pobles?
Espero que sí. Ja hem vist que el pla­neta s’està pre­nent un res­pir men­tre nosal­tres no l’estem con­ta­mi­nant. Espero que aquesta situ­ació ens ser­veixi per veure l’impor­tant que és res­pec­tar la natu­ra­lesa i pre­ser­var-la.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.