Patinatge

RICARD PLANIOL

DIRECTOR ARTÍSTIC DEL CPA OLOT

“Ens haurem de reinventar”

“Si la competició és a porta tancada ningú la pot gaudir, no té gaire sentit. És un espectacle per veure’l”

“L’únic que ens ha dit la federació és fer dos campionats d’Espanya. No saber quan podrem començar ens deixa una gran incògnita”

L’eclosió de la moda­li­tat de pati­natge de grups de xous, en què Cata­lu­nya ha esde­vin­gut la pri­mera potència mun­dial, no s’explica sense el paper del CPA Olot i el seu direc­tor artístic, Ricard Pla­niol (Santa Coloma de Far­ners, 1969). 18 títols giro­nins i cata­lans, 13 d’esta­tals i euro­peus i 12 de mun­di­als amb un 2019 en blanc i dos tri­omfs just una set­mana abans que esclatés la crisi del coro­na­vi­rus.

Com ho estan vivint, tot ple­gat?
Espe­rant. A sobre la infor­mació que ens arriba no és espe­rançadora: les com­pe­ti­ci­ons a escala inter­na­ci­o­nal s’han can­cel·lat. I sem­bla que s’anul·larà tot, es dei­xarà per a l’any que ve. A títol indi­vi­dual no s’havia començat, però nosal­tres amb grups de xou havíem de fer l’esta­tal per clas­si­fi­car-nos per als inter­na­ci­o­nals. Es va parar tot una set­mana abans del cam­pi­o­nat.
Car­re­gats de paciència, doncs.
Falta saber com farem la deses­ca­lada, amb qui­nes pau­tes. Però en els grups hi ha més con­tacte: ens hau­rem de rein­ven­tar. Hi ha 24 pati­na­do­res que es toquen, s’aga­fen, fan figu­res... I gent que segueix aquesta moda­li­tat, en les com­pe­ti­ci­ons hi ha 4.000 o 5.000 per­so­nes, i això farà que s’endar­re­reixi molt.
A porta tan­cada tin­dria sen­tit?
Pre­fe­reixo espe­rar. Una de les coses que ens dona més força és veure l’afició a la grada donant suport. Si una com­pe­tició és a porta tan­cada ningú la pot gau­dir, ni els pares de les pati­na­do­res, no té gaire sen­tit. És un espec­ta­cle per veure’l i gau­dir-lo.
S’entre­nen, segur. Però com?
La majo­ria de clubs ho fem d’una manera simi­lar: deu­res de con­fi­na­ment amb pre­pa­ració física, vide­o­tru­ca­des en què ens tro­bem tots ple­gats per com­par­tir les inqui­e­tuds i assa­jar. Cada set­mana enviem una pla­ni­fi­cació a tot el club i segons el nivell.
Can­cel·lades les com­pe­ti­ci­ons, han de can­viar la core­o­gra­fia per a la tem­po­rada que ve?
L’únic que ens ha dit la fede­ració espa­nyola és fer dos cam­pi­o­nats d’Espa­nya la tem­po­rada que ve. El que ha que­dat pen­dent a prin­cipi d’any amb pos­si­bi­li­tats de com­pe­tir en la copa del món, un tro­feu inter­na­ci­o­nal que ja exis­teix. I després la tem­po­rada 2021 amb pro­vin­cial, català i esta­tal per clas­si­fi­car-nos per a l’euro­peu i mun­dial.
Dues tem­po­ra­des en una, així.
Hi ha la raó econòmica, que els interessa recu­pe­rar-lo i que alguns equips no s’hi havien clas­si­fi­cat, per al cam­pi­o­nat d’Espa­nya, i ni tan sols podrien com­pe­tir. I no saber quan podrem començar ens deixa una incògnita molt gran. És impro­ba­ble pre­sen­tar dues core­o­gra­fies, amb temps per pre­para-les i, a més, si et clas­si­fi­ques amb dues has de renun­ciar a una per dei­xar opci­ons a altres equips.
Com s’ho farien, doncs?
De moment ens espe­rem, veure si es con­firma. Pen­sem que hem d’aca­bar la tem­po­rada i pre­ci­sa­ment el júnior, que va ser campió de Cata­lu­nya i tenia pos­si­bi­li­tats d’anar a l’euro­peu, no tin­dria opci­ons a res més. La copa del món no accepta la cate­go­ria. Tenim molts fronts oberts.
Quin plan­te­ja­ment tenen?
Pre­pa­rar una tem­po­rada nova i si no fos per al 2021 seria per al 2022. Volem recu­pe­rar la feina que vam fer, que a més va ser en una set­mana per l’ajor­na­ment del gironí per culpa del Glòria. Si ens polim un any tre­ba­llant en una set­mana és trist i la inversió que s’hi ha fet quant a ves­tu­ari, attrezzo... Li hem de donar el màxim de con­tinuïtat.
Del 2019, després de domi­nar la dis­ci­plina tants anys, que­dar-se en blanc l’any dels World Roller Games, quin balanç en fan?
Sap greu, al Palau Sant Jordi, no estar al lloc més alt del podi com havíem fet tants anys. Però això és efímer, no sem­pre podem estar a dalt. Llui­tem per fer-ho però a vega­des les coses no sur­ten i mirem de donar-li el sen­tit posi­tiu: neces­sitàvem posar-nos les piles. Però sí que haver gua­nyat a l’altra punta del món i no fer-ho el cop que com­petíem a casa...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)