Esquí

NÚRIA PAU

ESQUIADORA

“Tampoc és que comenci ara a treballar per als Jocs”

“Vull aconseguir tots els punts que necessito”, diu la ribetana, que aspira a ser olímpica tot i no estar a l’equip de la RFEDI

“Tenir uns Jocs a casa ajudarà les noves generacions i que es conegui el nostre territori és molt positiu”, assegura de la candidatura catalana

12 cims
“Ho organitza el club de L’Esquella, hi inclou diversos pobles de la vall de Ribes i en soc sòcia des de l’any passat. És un club nou i jove i m’agrada perquè són molt actius i tenen iniciatives per relacionar l’esport amb el nostres territori”, explica Pau sobre el repte dels 12 cims. “Soc d’aquí i practico tots els esports amb el que em dona el meu territori”, explica.
12 cims
“Ho organitza el club de L’Esquella, hi inclou diversos pobles de la vall de Ribes i en soc sòcia des de l’any passat. És un club nou i jove i m’agrada perquè són molt actius i tenen iniciatives per relacionar l’esport amb el nostres territori”, explica Pau sobre el repte dels 12 cims. “Soc d’aquí i practico tots els esports amb el que em dona el meu territori”, explica. Consisteix a pujar les muntanyes més representatives de l’entorn i pensa fer-lo tot i que encara no l’ha pogut començar.
No volia acabar la carrera esportiva per un virus. Era massa estrany i he vist una mica de llum i possibilitats

Núria Pau (Ribes de Fre­ser, 1994) és la millor esquia­dora a l’Estat , vigent cam­pi­ona de les tres moda­li­tats –eslàlom, gegant i super­ge­gant– i l’única que for­mava part del cir­cuit de copa del món i d’Europa. Però la Reial Fede­ració Espa­nyola d’Esports d’Hivern no l’ha inclosa en l’equip del 2020/21. Sí que li per­met l’ús d’ins­tal·laci­ons, com la Casa España a Saas-Fee (Suïssa). La ribe­tana ja fa la pre­tem­po­rada, que ha començat amb una estada a Les Deux Alpes (Isèra) amb els Jocs d’Hivern del 2022 a l’horitzó. “No formo part de l’equip RFEDI però pots anar a entre­nar a allà i són ells els que, al final, m’han d’ins­criure a les com­pe­ti­ci­ons si reu­neixo els cri­te­ris per anar-hi”, espe­ci­fica, resig­nada.

Sem­bla un ‘déjà vu’ de fa tres anys, quan va haver d’anar a l’Argen­tina i després la van aca­bar repes­cant per anar a dis­pu­tar el mun­dial?
Tota la qua­ran­tena vam estar en con­tacte amb la fede­ració i vam estar espe­rant fins que fa algu­nes set­ma­nes en una reunió em van expli­car que, pel coro­na­vi­rus, havien reduït el pres­su­post i que el meu equip seria eli­mi­nat. Però m’ani­ma­ven a con­ti­nuar, em dona­ven suport i em podien donar un cop de mà.
Com s’ho pren?
Jo deci­deixo con­ti­nuar. En aquell moment em quedo sense equip, recur­sos, res. Però com que tinc el seu suport em van entrar més ganes perquè sabia que tam­poc esta­ria sola, pel suport.
No li passa pel cap ple­gar, veient que és el segon cop?

Aquesta vegada és dife­rent, l’altre cop era, peti qui peti, jo hi vaig, a l’Amèrica del Sud, a aga­far els punts. Només tenia això al cap i va anar sor­tint a mesura que ho anava fent: recur­sos, aju­des... Ja havia començat a tirar-ho enda­vant i aquest cop no és que sigui al revés, sinó que tinc molt clar que en el moment en què estic neces­si­tava tenir alguna cer­tesa que dis­po­sa­ria d’uns mínims de recur­sos abans de començar. Tinc ganes i tot això és perquè crec que a un any i mig dels Jocs i després d’un hivern tan estrany que s’acaba en sec un mes i mig abans; pel coro­na­vi­rus... No volia aca­bar la car­rera espor­tiva a mitja tem­po­rada, per un virus. Era massa estrany i he vist una mica de llum i pos­si­bi­li­tats. He d’aca­bar de resol­dre alguns temes però em veig capaç de tirar-ho enda­vant.

Havia fet un molt bon any...
Aquest últim no estava sent el millor. Tam­poc l’havia aca­bat, vaig començar molt bé i de mica en mica he anat aga­fant el ritme, però en les últi­mes cur­ses de la copa d’Europa vaig tenir una cai­guda i en les cinc últi­mes hi anava amb dolor a un genoll. Tenia una fis­sura al menisc, un edema ossi... Fins que no vaig tor­nar a casa no ho vaig saber i vaig estar com­pe­tint amb molèsties que no em van dei­xar ren­dir al meu millor nivell. Després vaig anar al metge i es va aca­bar la tem­po­rada. Venien les cur­ses per fer punts, en cam­pi­o­nats d’altres països, i hi havia opor­tu­ni­tats per aca­bar bé i asso­lir el rànquing que bus­cava.
Se’n veu capaç, doncs, d’arri­bar a dis­pu­tar els Jocs següents?
S’hi ha d’enfo­car tota la feina fins al febrer del 2022. Vull acon­se­guir tots els punts que neces­sito i ara, evi­dent­ment, queda tota la feina per fer, però tam­poc és que comenci ara, a tre­ba­llar per a l’ objec­tiu dels Jocs. Ho faig des de fa anys, la feina està començada.
Què li sem­bla que es vul­guin orga­nit­zar uns Jocs d’hivern aquí el 2030? Que com­pe­tint a escala inter­na­ci­o­nal quedi fora de l’equip esta­tal i, alhora, es vul­gui tre­ba­llar la can­di­da­tura? No s’hau­rien de pro­mo­ci­o­nar els esquia­dors del país?
És una mica... Sí que tens raó, però també s’ha de tenir en compte que tenir uns Jocs a casa aju­darà molt les noves gene­ra­ci­ons. Per a mi és clar, que es doni suport que jo m’hi pugui clas­si­fi­car. Però pen­sant en el futur del meu esport, que espero que el meu pas també ser­veixi per a les futu­res gene­ra­ci­ons, penso que pot ser molt posi­tiu.
Segur? Cada cop falta menys.
Tant en l’esquí alpí de Cata­lu­nya i d’Espa­nya com en l’àmbit econòmic i turístic. Que es cone­gui el nos­tre ter­ri­tori és molt posi­tiu i hi dono suport al 100%.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.