LUIS RODRÍGUEZ
DIRECTOR TÈCNIC DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE NATACIÓ
“S’ha de reactivar el programa per als joves”
“La inèrcia de la natació absoluta és molt bona, però s’ha de fer un treball important en les categories de joves”
“Tant la federació com jo tenim clar que en general s’han de seguir les línies traçades per en «Casti»”
Luis Rodríguez (Palma, 1977) és des de principis de mes el nou director tècnic de la Federació Catalana de Natació (FCN), en substitució de José Antonio del Castillo, Casti, que emprendrà un nou projecte professional un altre cop al costat de la piscina i sense sortir del país. L’exfondista internacional del CN Palma, responsable del grup de tecnificació del CAR de Sant Cugat, fa divuit anys que treballa en la FCN i assumeix aquesta responsabilitat amb el propòsit de consolidar les línies marcades pel seu predecessor. Rodríguez té molt clar que s’ha de potenciar el programa dels nedadors més joves i insistirà en aquest aspecte amb Lourdes Becerra, Marc Tribulietx i Òscar Rodríguez, que completen l’organigrama tècnic.
Quina és ara la situació dels principals nedadors catalans, més de dos mesos després de la reobertura de portes del CAR de Sant Cugat?
Els nedadors d’alt rendiment, el grup de Jordi Jou, el de Fred Vergnoux, a més de la Marina Garcia, ja van arrencar fa un parell de mesos, però la resta s’han anat incorporant al CAR de manera progressiva. De fet, fa quinze dies encara hi van arribar els nedadors més joves. Hi ha hagut realitats molt diferents, depenent de les zones on s’estaven i de les característiques dels clubs de procedència. Ara, de fet, el grup de Jou ja torna a fer tots els entrenaments al CN Sant Andreu.
El míting de Loulé, a mitjans d’agost, serà un bon moment per veure l’estat de cadascú.
Sí, perquè pel que fa a entrenaments és una situació sense precedents. Els nedadors mai havien estat tant temps parats. Durant el confinament, hi va haver reunions telemàtiques entre entrenadors de la catalana i de l’espanyola, amb pluges d’idees i intervencions d’experts sobre com afrontar aquesta etapa perquè no ens hi havíem trobat mai. Comencem una mica a cegues. Una cosa és la teoria, però després hi ha la realitat de cada nedador, del que ha pogut fer durant el confinament, i és molt diferent.
De totes maneres, després de tres mesos sense poder entrenar-se i sense grans competicions a l’horitzó, el 2020 serà pràcticament una temporada perduda?
Sí, però per a alguns nedadors de la federació catalana serà una gran oportunitat el fet de tenir els Jocs Olímpics un any més tard. El cas més clar és el de Catalina Corró [d’Inca, però a les files del CN Sabadell]. Després d’haver-se operat per tercer cop d’un tumor al cap, tindrà una oportunitat que sembla que l’hagin dissenyat per a ella i ens n’alegrem molt perquè és una noia que ha lluitat i treballat molt. Segons comenten els entrenadors, la majoria ho veuen com que tindran un temps extra per preparar els Jocs, especialment per a la generació de nedadors més joves.
Fa divuit anys que és a la federació catalana. Potser ja li tocava fer aquest pas a la direcció tècnica?
La veritat és que em ve molt de gust per tots aquests anys que fa que treballo amb la federació. Vaig començar a treballar amb nedadors més joves, i després en feines més administratives, i penso que conec molt bé tant la federació com la natació catalana, i tinc moltes ganes d’afrontar aquesta etapa.
Quines seran les seves directrius al capdavant de la direcció tècnica de la natació catalana?
Estic una mica a l’expectativa de veure què ens porta la nova realitat. Tinc molt clar que s’ha de fer un treball molt important en les categories de joves. La inèrcia que porta la natació absoluta és molt bona, i simplement els hem d’acompanyar en la mesura que es pugui, però s’ha de treballar fort i reactivar els programes de joves.
Els seus antecessors en el càrrec han estat José Antonio del Castillo i Fernando Ibáñez. Què n’ha après?
Tant la federació com jo tenim molt clar que les línies que va traçar en Casti són les que en general, grosso modo, s’han de seguir. A més de ser molt bons amics, és una persona amb molta visió de la natació internacional, amb molta experiència, i hem treballat molt bé conjuntament. No ens hem de desviar d’aquest camí. Afortunadament, en Fernando Ibáñez continua treballant a la federació catalana en una cosa tan important com és la formació de tècnics.
En aquest sentit, en ‘Casti’ parlava de la necessitat d’insistir en la captació de més nois i apostar per les proves de velocitat.
És el nostre tendó d’Aquil·les. Tenim molt clar quins són els nostres punts febles. Potser no hi ha tanta tradició i cultura, i és d’aquelles coses que tarden molt de temps a donar resultats, que no és una cosa immediata. Hi ha entrenadors que fa molts anys que pensen d’una manera i hem de començar a introduir coneixements nous perquè comencin a trencar-se algunes creences. Aleshores també fa falta gent valenta que vulgui agafar el bou per les banyes i que, sense molta experiència de nois i de proves de velocitat, o alguns estils en concret, tirin endavant.
Vall i Belmonte ja fa molts anys que són a l’elit. Hi haurà relleu?
En l’àmbit femení, tenim Paula Juste i Ainhoa Campabadal, i segur que sortirà més gent, i en el masculí hi ha alguns nedadors amb molt bona pinta, com en Carles Coll, campió d’Espanya de 200 m braça en piscina de 25 metres. Ha marxat a entrenar-se als Estats Units amb en Sergi López i segur que tornarà essent un millor nedador perquè és molt versàtil tant en proves curtes com d’estils.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.