La inesperada i sagnant derrota del Barça contra el Llevant en el darrer instant dels quarts de final de la lliga confinada de Màlaga no hauria d’entelar la magnífica reconversió experimentada pel gran capità Sergio Lozano, que amb 31 anys ha sabut redimensionar el seu talent i reinventar-se. El búfal s’ha adaptat amb professionalitat i eficiència a la posició de tanca i ha estat el més votat en la seva nova feina, després d’haver estat un jugador fonamental i d’haver aixecat la supercopa i la copa d’Espanya. Ràpid, amb una gran lectura i expeditiu, Lozano ha estat el més valorat superant les adversitats en forma de lesions. La LNFS, amb els vots d’aficionats, jugadors i tècnics, l’ha designat millor tanca del curs 2019/2020. S’ha imposat a Rafael Rato (Viña Albali Valdepeñas) i Tomaz (Palma Futsal). Lozano va ser el millor ala en la temporada 2018/19 –també en el curs 2012/13–, un guardó exemplificador de la seva gran versatilitat. Al seu valor tècnic i físic inqüestionable, Lozano, amo de la pilotes dividides, hi afegeix dots de lideratge grupal innats que l’han convertit en un dels millors jugadors de la història d’aquest esport per la seva ambició, potència i gol. No en va va ser el millor jugador de la LNFS en les temporades 2011/12 i 2012/13. El seu gran repte i el del Barça és ara la final a quatre de la Champions que s’ha de jugar al Palau Blaugrana.

L’altre gran triomfador del Barça ha estat Adolfo, escollit millor jugador de la lliga i que també ha rebut el guardó de millor ala del curs compartint el reconeixement amb el jugador d’O Parrulo Ferrol Adri. És la primera vegada que dos ales comparteixen aquest reconeixement. Adolfo s’ha erigit en el millor argument en atac del Barça (29 gols) i també ha fet una feinada al darrere, sent un jugador bàsic alhora en la posició d’avançat en la defensa sobre atac de cinc per la seva capacitat innata per robar pilotes.