Etapa rere etapa el Jumbo-Visma va portant el Tour al terreny que més li convé i ho fa de manera brillant. El talent flamenc Wout van Aert va torna a alçar als braços, aquesta vegada a La Vaur, en una jornada que havia de ser de transició i que va acabar essent una de les més decisives de la primera setmana. La batalla final després de Castres, propiciada pel vent, va agafar en fora de joc alguns dels rivals de Roglic i Dumoulin, sobretot Pogacar (UAE) i Landa (Bahrein), que van cedir més d’un minut. També ho van fer Carapaz (Ineos), Mollema (Trek-Segafredo) i Chaves (Mitchelton-Scott), entre altres aspirants al Top 10. Marc Soler i els seus companys del Movistar, Mas i Valverde, van respondre amb bones cames a la fúria que van desfermar en els últims 30 quilòmetres no només l’equip holandès, sinó també l’Astana i el Groupama.

Però l’etapa no es pot resumir en aquest final apoteòsic. El Bora de Peter Sagan va decidir recuperar el mallot verd del seu líder atacant els seus rivals a 150 km de meta, en el primer port de tercera, fet que va propiciar una trencadissa imprevista. Sam Bennett i un munt d’esprintadors van quedar endarrerits per l’estratègia que semblava suïcida de l’equip alemany però que finalment va resultar efectiva. Sagan va recuperar el mallot verd en el primer esprint puntuable, però el pilot capdavanter va decidir que no es farien presoners i va mantenir un ritme constant deixant fora de combat no només Bennett sinó la meitat del pilot. De Gendt (Lotto) va mirar d’escapar-se al davant, però les intencions dels grans equips van fer impossible la seva aventura. Ja en la recta final Van Aert va avançar per pocs centímetres Boason-Hagen i Coquard, dos bons especialistes.