La teoria de les dues curses –de vegades són tres– en una es va complir al peu de la lletra en el primer tast dels Alps, encara en minúscula. Al davant una vintena de corredors van fer un esforç suprem en els primers quilòmetres per fer bona una escapada i, de tots aquests, el més fort i llest va ser el jove alemany Lennard Kämna, que va donar al Bora una victòria més que merescuda, ja que és un dels equips més agosarats d’aquesta edició. En l’altra cursa, coneguda com “la dels favorits”, els aficionats àvids d’emocions fortes hauran d’esperar fins a l’etapa reina d’avui. Tothom es va limitar a seguir el tren groc del Jumbo-Visma i Primoz Roglic. En el darrer quilòmetre, poc exigent, Tadej Pogacar (UAE) va provar de canviar de ritme, però no hi va haver diferències.

Un dels fets que van quedar clars rumb cap al primer coll rellevant del dia, Porte (2a), és el canvi total de plans de l’Ineos, un conjunt habituat a imposar l’ordre i el control en el pilot. Amb Bernal fora de combat –ahir va cedir més de 20 minuts–, Carapaz, Amador i Sivakov van insistir a forjar l’escapada, al costat d’altres sospitosos habituals, començant per Alahpilippe i Rolland, i acabant per un altre equip que està ficat en totes les batalles, el Sunweb ale-many. Les diferències van costar d’assolir, però, un cop el Jumbo-Visma va posar el fre de mà, els de davant es van disparar. Els dos grups que havien fet diferències es van unir i van començar a enfilar el camí cap als darrers 30 km, els més durs. Allà, Alaphilippe va ser molt valent, però ho va pagar, com en altres ocasions, i el seu relleu el va agafar Carapaz, que va mirar de fer valer la seva condició d’escalador en la pujada a Saint-Nizier-du Moucherotte (1a) i es va desfer de tots menys del més perillós, Kämna, que en la pujada al Puy Mary de la 13a etapa ja havia tocat la victòria amb els dits. Quan el jove alemany va veure la pancarta del port, es va aixecar de la bicicleta i Carapaz ja no el va veure més. Tot un vencedor del Giro impotent davant un inexpert tot terreny que li va donar tota una lliçó.

Els favorits van fer la pujada final a Villar-de-Lans (3a) agafats gairebé de la mà rere l’exèrcit de Roglic, tot i que no tothom és en la prova per conformar-se. De la Cruz, que ha arribat en plena forma a la tercera setmana, va canviar el ritme avisant d’un atac de Pogacar, que va tornar a posar a prova el líder i, sobretot, els altres escaladors, que van patir un cop més per seguir els dos eslovens. Només Miguel Ángel López (Astana), amb un esprint molt llarg, va evidenciar que no tot està perdut per als que confien que avui a la Madeleine, i sobretot al coll de Loze, torni l’espectacle.