La més gran revolució
Tadej Pogacar (UAE) fa saltar tots els pronòstics i avui serà coronat a París amb el mallot groc
On eres el dia que Tadej Pogacar va guanyar la contrarellotge a La Planche des Belles Filles?
El jove eslovè de l’UAE serà avui el primer debutant que guanya el Tour des de Laurent Fignon, el 1983. Demà fa 22 anys i avui serà coronat amb el mallot groc als Camps Elisis, on no hi podrà haver més de cinc mil persones. Un triomf arrodonit amb la classificació de la muntanya i la dels joves. I tot per la seva brutal exhibició en l’única contrarellotge de la 107a edició de la cursa, la de la tardor i la dels eslovens, primer i segon a la general però amb el sorprenent canvi final. De fet, cada cop que una etapa s’ha acabat a la llegendària pujada de tan tràgic record històric hi ha hagut canvi de líder.
Un altre que no oblidarà el dia d’avui és Richie Porte (Trek), que per fi i amb 35 anys puja al podi de la cursa que quan era petit, llevant-se a les dues de la matinada de l’hivern austral, la seguia per la televisió.
Voler és poder
I què havia de dir, la criatura? Pogacar mantenia, dia sí dia també, que volia guanyar el Tour. Havia estat el més incisiu en la muntanya, amb dos triomfs d’etapa, atacant els Jumbo a la més mínima oportunitat i salvant els mobles als Alps, dels quals sortia amb 57 segons de desavantatge respecte a Primoz Roglic. El campió de la darrera cursa de tres setmanes, la Vuelta el 2019, va anar a felicitar el seu compatriota quan el vencedor assegurava que no sap quan s’ho creurà. Un senyor.
És 1:21 el temps que va treure Pogacar a Tom Dumoulin, l’únic home de la general que no va canviar de bici per a la pujada (8,4 de desnivell mitjà amb rampes del 20). I va ser precisament aquesta maniobra la que va fer creure que allò que tots vèiem era possible: la remuntada. El corredor de l’UAE –David de la Cruz, al costat de Froome en el Giro (l’última gran que té al palmarès) acaba molt fi, al costat del seu líder als Alps– aparcava la cabra al cotxe de l’equip i Roglic la deixava a la carretera, moment en què el posterior vencedor ja només tenia 22 segons de desavantatge i amb el mallot groc encara amb 4 quilòmetres de patiment.
INCREÏBLE
“D’aquí a una setmana o un mes potser encara no m’ho creuré. És la cursa més gran”
