Un repte transatlàntic
Un equip format per quatre gironins i un murcià va iniciar el cap de setmana la travessa al Mediterrani remant i amb un bot sostenible
Aportaran mostres de microplàstics de l’oceà per estudiar-ne la procedència
De la Gomera a Antigua, al Carib, remant 3.000 milles –4.800 km– per travessar l’Atlàntic, un repte que va néixer l’any 2019 de la voluntat i la necessitat de fer visible la contaminació de mars i oceans. Participen en la prova The Talisker Whisky Atlantic Challenge, considerada una de les més dures del món i que va arrencar el cap de setmana passat. Martí Ramírez (Palamós, 1988) explica el projecte que van encetar a la baixada de la Costa Brava (de Portbou a Blanes, 214 km, amb sortida divendres passat i arribada diumenge) amb l’equip de regata: Sergi Franch, Marc Grabulosa, Quim Planells i Juanba Romero. S’acabarà, si tot va bé, el 2022 amb la travessa de l’oceà Atlàntic. Tots els integrants estan relacionats amb el rem, dos van protagonitzar la primera travessa de Lloret a Menorca, el 2018, i han guanyat campionats estatals. El projecte l’engloben en tres línies d’actuació: creuar l’Atlàntic a rem, les Escoles Oceàniques i, finalment, col·laborar amb la ciència. Una aventura que comença sent una idea difícil, com diu Martí Ramírez: “Teníem clar que costaria molt, però vam anar mentalitzant-nos. Vam decidir anar-hi seriosament.”
Els microplàstics
El repte també va encarat a obtenir mostres científiques per a l’estudi dels microplàstics del mig de l’oceà. Amb l’ONG Surfrider i la Universitat de Barcelona, on s’analitzaran les mostres obtingudes, volen donar un missatge més enllà del repte: “Vam decidir aprofitar l’avinentesa per donar un cop de mà a l’estudi dels microplàstics, tots ens sentim molt lligats al mar”, constata Ramírez, pescador i habituat a treure plàstics del mar. L’estudi vol trobar la providència d’aquests residus i identificar-ne els culpables. Han estat generats des d’un bon principi, de fàbrica, o han estat el resultat d’una degradació d’un residu. L’Anna Sánchez, del grup de Recerca en Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, és qui dirigeix l’estudi.
La divulgació
Les escoles oceàniques van començar l’any passat, amb alumnes de cinquè i sisè de primària. Tota la informació que transmeten la divideixen en dues dinàmiques: el lema oceànic i la problemàtica ambiental. Ramírez eleva la voluntat d’un infant per involucrar-se amb el tema: “Els nens estan indignats amb el món que els estem deixant. Tenen molta curiositat i són conscients de la contaminació dels mars i oceans.”
Compromís
“Hem construït un equip de cinc persones compromeses que tenim com a objectiu acabar la regata i, amb tot el treball que comporta, guanyar-la”, comenta Ramírez sobre la travessa. Disposen d’un bot equipat amb tota la instrumentació necessària per realitzar travessies d’altura; AIS, ràdio VHF, pilota automàtica i GPS. “El bot no té cap impacte negatiu amb el medi: l’electrònica va amb plaques solars i l’aigua s’extreu a través d’una dessaladora d’aigua. El motor són els rems.” El bot és al port Marina de Palamós, que van ser un dels primers suports que van rebre. A través de les travesses que realitzaran abans volen finançar un segon bot més gran per al repte de l’Atlàntic.
Mentalització
Els protagonistes s’han preparat, en mans de psicòlegs que els han ajudat a gestionar situacions dins l’embarcació. “Ens hem de poder ajudar, l’espai serà reduït i certs moments, molt feixucs. No hi haurà un descans psicològic més enllà del que puguis dormir”, explica Ramírez. Els torns seran de dues hores, en el període de descans hauran d’hidratar-se, menjar, estirar el cos i dormir. Tot i això Ramírez creu que tenen possibilitats de triomf: “Hem d’intentar anar al màxim de preparats.” L’equip ja ha començat a remar i hi vol involucrar els ajuntaments de la Costa Brava per apadrinar mostratges de microplàstics.