Sí, no vaig perdre el coneixement en cap moment i vaig veure-ho tot en primera fila. No crec que ho oblidi mai. Estava just darrere de l’esprint i vaig veure Jakobsen donant una tombarella davant meu. Vaig mirar d’esquivar-lo anant cap a la dreta i vaig quedar enganxat a la tanca.

Ja la coneixíem i la col·locació de les tanques no era dins la normativa, més enllà que la maniobra de Groenewegen tampoc va ser correcta.

El primer mes va ser bastant fotut perquè em feia molt de mal. Vaig passar-me dues setmanes sense toca la bicicleta i m’ho vaig agafar amb calma pel dolor, sobretot. Després del confinament només vaig competir dos dies i ara suposo que estaré bastant verd pel que fa a l’estat de forma, però ho gestionaré de la millor manera que pugui.

Totes les clàssiques que pugui, no tinc previst estar en una gran volta; seria precipitat.

El gran canvi que hi pot haver són les ganes que tinguem de competir. Jo em sento com si estigués encara en la pretemporada, al desembre. En general la metodologia serà semblant per a la majoria. A la primavera i a la tardor hi poden haver condicions climatològiques similars. El que es fa més estrany és que aquestes curses quedin col·locades entre el Tour i el Giro i que en alguns casos coincideixin en el calendari.

Molt interessant, la veritat. Llàstima de les caigudes de noms importants dels primers dies. Això va acabar repercutint en l’estratègia, sobretot la del Jumbo-Visma. De fet, tots donàvem per feta la victòria de Roglic, però el que va fer Pogacar va ser impressionant. A banda d’ells dos, les diferències entre tots els altres eren mínimes i això també va afegir emoció a la general.

Va fer un Tour de menys a més perquè així és com s’havia planificat. També s’ha de dir que hi havia ciclistes a Colòmbia i d’altres països d’Europa que no havien estat confinats, i nosaltres, en canvi, sí que ho vam estar, i això també es va notar. Vulguis o no, això t’afecta. Perds la forma i l’has de tornar a agafar i ho fas més tard que molts rivals. Es va notar en l’última setmana, que és quan es va veure que els meus companys estaven més forts. Per Enric Mas, per exemple, fer un Top 5 al Tour era impensable abans de començar. Marc Soler tenia pensat anar al Giro i li va costar més posar-se en forma i ho va haver de fer sobre la marxa.

Una cosa que està passant és que ara des de júniors el ciclisme s’està professionalitzant amb un seguiment total dels ciclistes i això fa que el rendiment sigui més precoç. Recordo fa un temps que els russos s’entrenaven com a professionals quan eren júniors i anaven com coets amb 20 i 21 anys i després acabaven desapareixent. Amb els estudis que es fan ara suposo que aquests joves allargaran més la seva carrera.

En les condicions que arribo no et diré que sigui missió impossible, però sí que és molt complicat. La Fletxa Valona m’encaixa més, però les altres clàssiques són molt dures. No he pogut entrenar-me gaire i fins fa poc no podia esprintar bé pel dolor que encara tenia.