Primoz Roglic (Jumbo-Visma) no ha vingut a la Vuelta a treballar per ningú altre –com s’havia insinuat– que no sigui ell mateix. L’eslovè defensa el triomf del 2019 i el disgust del Tour no sembla que l’hagi afectat en la preparació per a una edició diferent en tots els sentits. En la jornada inicial, amb arribada a la baixada d’Arrate, ja va deixar clar com les gastarà si pot i ha marcat les primeres diferències, ni que sigui de segons. Victòria i mallot de líder.

A l’altre costat de la balança, és clar, cal posar-hi Chris Froome (Ineos), doble vencedor de la Vuelta, i que com alguns temien va tirar la tovallola a Elgeta, port de tercera i a més de 20 quilòmetres de l’arribada. Froome, de fet, va sucumbir pel ritme dels seus propis companys –sobretot Andrey Amador–, que, coneixedors de l’estat de Froome, ja treballen descaradament per Carapaz, segon de l’etapa i molt solvent en la pujada a Arrate, igual que Enric Mas (Movistar), que sembla que ha arribat en un estat de forma ideal.

Roglic, com en el Tour, torna a disposar de l’equip més letal, sobretot a la muntanya. El Movistar va ser el que més va treballar per posar punt final a l’escapada del dia en una jornada de pluja i vent, trets que poden ser característiques en una Vuelta que acabarà al novembre. A l’hora de la veritat, però, quan els favorits van enfilar les rampes cap al santuari d’Arrate, va ser el colombià Sosa (Ineos) qui va fer més mal i l’atac de l’inseparable company de Roglic Sepp Kuss ho va trencar tot. Mas es va quedar sense Valverde ni Soler, i Roglic, també amb Bennett al costat, va calcular perfectament quina era la situació. Martin, Chaves, Grossschartner i Carthy, molt agressiu, també van creuar el port amb possibilitats de guanyar l’etapa i vestir-se de líder, però l’eslovè, vencedor també de la Lieja-Bastogne-Lieja, va arrencar abans del clàssic doble revolt final i ningú el va poder seguir.

L’etapa d’avui serà similar. Pujada al coll d’Aralar i ràpid descens fins a l’arribada.