Ja ho vam dir, estàvem tocats de mort i encara ho estem més. En l’àmbit de la salut pública, a més, la decisió de tan­car l’esport és un error gravíssim.

Gràcies a la res­pon­sa­bi­li­tat dels gim­na­sos i de les ins­tal·laci­ons, que com­plien fil per randa tots els pro­to­cols, l’índex de con­ta­gis, cal­cu­lat pel Minis­teri de Sani­tat, no per nosal­tres, era irri­sori, d’un 0,28%. És més, cal­cu­lant també les acti­vi­tats del cap de set­mana, ara sus­pe­ses, s’arri­bava a un 0,8%. Com­pa­rem-ho, per exem­ple, amb les esco­les, que estan fent una feina excel·lent perquè són un exem­ple de res­pon­sa­bi­li­tat. El seu índex de con­tagi és d’un 6%, trenta vega­des més que l’esport, segons les dades del govern espa­nyol, no les nos­tres.

Sí, perquè actua de talla­foc. En els gim­na­sos, els clubs i les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves hi ha una traçabi­li­tat abso­luta d’un hipotètic con­tagi i és fàcil aïllar-lo. Això fa que l’acti­vi­tat espor­tiva sigui segura si es fa en el marc ade­quat. Ara bé, què passa quan es tan­quen les ins­tal·laci­ons i es pro­hi­bei­xen fins i tot les com­pe­ti­ci­ons? La gent ten­deix a con­ti­nuar fent esport però sense cap pro­to­col i sense segu­re­tat. La pro­pa­gació es mul­ti­plica perquè fins i tot en la mobi­lit­zació que hi ha de nens, pares i espor­tis­tes per fer com­pe­ti­ci­ons hi ha un cert con­trol. Quan la mateixa gent, que ja no fa aquesta acti­vi­tat, es mou per tot el país en parcs natu­rals, parcs de les ciu­tats, plat­ges i altres indrets, l’índex de pro­pa­gació del virus es mul­ti­plica.

Sí, però no només aquí. Quan al març ens van tan­car, tots vam ser molt obe­di­ents. Ara ens diuen que no podem fer com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves, però la gent no es queda a casa, se’n va a fer acti­vi­tats de més risc, no regla­des. Els caps de set­mana es con­ti­nua fent esport però sense pro­to­cols i el virus es pro­paga de forma des­con­tro­lada. L’esport s’ha de fer en un entorn segur. A més, la pràctica espor­tiva també és una eina con­tra la Covid-19 perquè la gent més sana, forta i que manté una acti­vi­tat car­di­o­vas­cu­lar habi­tual és més difícil que tin­gui com­pli­ca­ci­ons i això, és clar, fa que hi hagi menys hos­pi­ta­lit­za­ci­ons. Els cen­tres de salut hi sur­ten gua­nyant.

La secre­ta­ria gene­ral de l’Esport defensa també la mateixa idea, però la con­se­llera (Merit­xell Budó, Pre­sidència) en té una altra i ens parla, per exem­ple, de les mesu­res que pre­nen a Ale­ma­nya i França. Li hem de recor­dar que Ale­ma­nya ha posat sobre la taula 10.000 mili­ons per a les empre­ses i enti­tats que ces­sen l’acti­vi­tat per la pandèmia i han dit que paga­ran el 75% dels ingres­sos de fa un any als que hagin de parar. I a França anun­cien 21.000 mili­ons en indem­nit­za­ci­ons.

De moment ens diuen que deu mili­ons, que ben­vin­guts siguin i no hi hem de renun­ciar, però són una engruna al cos­tat de les pèrdues que hem tin­gut des del març, que són d’uns 1.200 mili­ons i que es mul­ti­pli­ca­ran en els pro­pers mesos si con­ti­nua el tan­ca­ment. De fet, molts clubs i empre­ses estan en perill d’entrar en con­curs de cre­di­tors perquè és un sec­tor on plou sobre mullat des del 2010, quan vam rebre unes reta­lla­des del 70%.

Milers d’enti­tats ja ho estan ges­ti­o­nant, però no reso­len el pro­blema perquè els ingres­sos cauen i les des­pe­ses es man­te­nen, siguin de llum, gas, aigua, proveïdors, llo­guer, etc. Hi ha 80.000 tre­ba­lla­dors direc­tes en el sec­tor. Al març ja vam cal­cu­lar que un de cada tres per­dria la feina pel pri­mer con­fi­na­ment i ara hau­rem de revi­sar aques­tes xifres a pit­jor. Milers de famílies se’n veu­ran afec­ta­des.

Malau­ra­da­ment no. Fa dues set­ma­nes ja ens van dir que atu­ra­ven la com­pe­tició per 15 dies i ara ens han dit 15 més. Por­ta­rem un mes i amb l’experiència que tenim no som opti­mis­tes, tot i que no dei­xa­rem de denun­ciar de forma trans­ver­sal i units que això és un gran error.

Després del pri­mer con­fi­na­ment els gim­na­sos van per­dre entre un 35 i un 50% dels usu­a­ris. Molts han fet inver­si­ons per adap­tar-se als pro­to­cols i el tan­ca­ment pot ser fatal. Tam­poc entenc el tan­ca­ment del sec­tor cul­tu­ral, per l’esforç econòmic i de mit­jans que havia fet per adap­tar-se a la situ­ació.