Ja ho vam dir, estàvem tocats de mort i encara ho estem més. En l’àmbit de la salut pública, a més, la decisió de tancar l’esport és un error gravíssim.

Gràcies a la responsabilitat dels gimnasos i de les instal·lacions, que complien fil per randa tots els protocols, l’índex de contagis, calculat pel Ministeri de Sanitat, no per nosaltres, era irrisori, d’un 0,28%. És més, calculant també les activitats del cap de setmana, ara suspeses, s’arribava a un 0,8%. Comparem-ho, per exemple, amb les escoles, que estan fent una feina excel·lent perquè són un exemple de responsabilitat. El seu índex de contagi és d’un 6%, trenta vegades més que l’esport, segons les dades del govern espanyol, no les nostres.

Sí, perquè actua de tallafoc. En els gimnasos, els clubs i les instal·lacions esportives hi ha una traçabilitat absoluta d’un hipotètic contagi i és fàcil aïllar-lo. Això fa que l’activitat esportiva sigui segura si es fa en el marc adequat. Ara bé, què passa quan es tanquen les instal·lacions i es prohibeixen fins i tot les competicions? La gent tendeix a continuar fent esport però sense cap protocol i sense seguretat. La propagació es multiplica perquè fins i tot en la mobilització que hi ha de nens, pares i esportistes per fer competicions hi ha un cert control. Quan la mateixa gent, que ja no fa aquesta activitat, es mou per tot el país en parcs naturals, parcs de les ciutats, platges i altres indrets, l’índex de propagació del virus es multiplica.

Sí, però no només aquí. Quan al març ens van tancar, tots vam ser molt obedients. Ara ens diuen que no podem fer competicions esportives, però la gent no es queda a casa, se’n va a fer activitats de més risc, no reglades. Els caps de setmana es continua fent esport però sense protocols i el virus es propaga de forma descontrolada. L’esport s’ha de fer en un entorn segur. A més, la pràctica esportiva també és una eina contra la Covid-19 perquè la gent més sana, forta i que manté una activitat cardiovascular habitual és més difícil que tingui complicacions i això, és clar, fa que hi hagi menys hospitalitzacions. Els centres de salut hi surten guanyant.

La secretaria general de l’Esport defensa també la mateixa idea, però la consellera (Meritxell Budó, Presidència) en té una altra i ens parla, per exemple, de les mesures que prenen a Alemanya i França. Li hem de recordar que Alemanya ha posat sobre la taula 10.000 milions per a les empreses i entitats que cessen l’activitat per la pandèmia i han dit que pagaran el 75% dels ingressos de fa un any als que hagin de parar. I a França anuncien 21.000 milions en indemnitzacions.

De moment ens diuen que deu milions, que benvinguts siguin i no hi hem de renunciar, però són una engruna al costat de les pèrdues que hem tingut des del març, que són d’uns 1.200 milions i que es multiplicaran en els propers mesos si continua el tancament. De fet, molts clubs i empreses estan en perill d’entrar en concurs de creditors perquè és un sector on plou sobre mullat des del 2010, quan vam rebre unes retallades del 70%.

Milers d’entitats ja ho estan gestionant, però no resolen el problema perquè els ingressos cauen i les despeses es mantenen, siguin de llum, gas, aigua, proveïdors, lloguer, etc. Hi ha 80.000 treballadors directes en el sector. Al març ja vam calcular que un de cada tres perdria la feina pel primer confinament i ara haurem de revisar aquestes xifres a pitjor. Milers de famílies se’n veuran afectades.

Malauradament no. Fa dues setmanes ja ens van dir que aturaven la competició per 15 dies i ara ens han dit 15 més. Portarem un mes i amb l’experiència que tenim no som optimistes, tot i que no deixarem de denunciar de forma transversal i units que això és un gran error.

Després del primer confinament els gimnasos van perdre entre un 35 i un 50% dels usuaris. Molts han fet inversions per adaptar-se als protocols i el tancament pot ser fatal. Tampoc entenc el tancament del sector cultural, per l’esforç econòmic i de mitjans que havia fet per adaptar-se a la situació.