VÍCTOR TOMÀS
EXCAPITÀ DEL BARÇA D’HANDBOL
“Seria molt maco tancar el currículum amb 70 títols”
“Veig el Barça molt sòlid, però ja sabem que el format de la final a quatre és perillós”
“Volia continuar fins a Colònia, però els metges m’ho van desaconsellar. Vist amb perspectiva, m’hauria costat molt jugar en pavellons buits”
Si hagués d’escollir un moment al Barça seria la Champions del 2015. El sentiment que vaig poder experimentar en aquell moment, com a culer de tota la vida, jugant en el Barça, i poder aixecar la copa en un escenari com el Lanxess Arena de Colònia davant de la meva família i el món de l’handbol va ser impressionant
Víctor Tomàs (Barcelona, 1985), el gran capità del Barça, va anunciar al febrer que hauria de deixar la pràctica de l’handbol a final de curs per culpa d’una afectació cardíaca. La pandèmia va fer anar en orris el somni de retirar-se sobre la pista del Lanxess Arena, lluitant per la seva quarta lliga de campions. La setmana vinent Tomàs tornarà a Colònia, aquest cop com a comentarista d’Esport 3, i confia que els seus companys conquereixin la desena Champions per al Barça. Un trofeu del qual també haurà estat molt partícip i que suposaria arrodonir amb un 70è títol el currículum de tota una llegenda del barcelonisme.
Fa poc ha rebut el trofeu Campions Solidaris i a principis d’any rebrà el d’esportista llegendari de la UFEC. Els premis ajuden a digerir millor el procés de dol per aquesta retirada de forma tan abrupta?
Quan et donen aquests premis vol dir que ja ets part de la història, ja ets passat. Tothom sap que a mi m’agradaria continuar en actiu, però evidentment que és d’agrair que es reconegui la teva trajectòria.
Com es troba?
Físicament estic molt bé. No noto res i, segons diuen els metges, puc continuar fent esport, però no al nivell que ho feia, sense donar tanta canya al cos. Porto una vida saludable i psicològicament estic força millor que fa un parell de mesos.
Com li va la nova feina com a gestor d’esports professionals al Palau?
És una feina més d’oficina i de gestió. És una situació estranya perquè passes d’un dia a dia frenètic, viatjant, entrenant-te i jugant, a teletreballar. Estic esperant amb candeletes el dia que es pugui anar a l’oficina amb normalitat i poder tenir des d’una altra vessant el sentiment de club i d’equip.
Què és el que més enyora del dia a dia de jugador d’elit?
La germanor, el sentiment d’equip i l’ambient que es viu dins d’un vestidor. I també la competició, perquè et fa sentir despert, viu, i et fa preparar-te al màxim de les teves possibilitats pel cap de setmana.
I què valora més de la nova etapa?
Doncs poder estar el cap de setmana amb la família, amb la dona i els fills. I gaudir d’ells d’una manera molt més tranquil·la i pausada. He descobert els caps de setmana, i els meus fills també ho agraeixen.
S’havia plantejat allargar uns mesos més la seva carrera, fins al desembre, per poder jugar la final a quatre de la lliga de campions?
El meu desig era aquest, però pensant que la situació de la pandèmia durant aquests mesos s’hagués normalitzat una mica i poder jugar amb un pavelló ple a Colònia. Els serveis mèdics del club m’ho van desaconsellar, i ja no hi va haver més discussió. Ara, vist amb perspectiva, haver allargat la carrera en aquestes condicions i jugar en pavellons buits... Potser és millor que hagi anat d’aquesta manera, i que ara em miri els partits des d’un altre lloc.
Per a algú que connectava tan bé amb l’afició, tampoc li hauria estat gaire agradable jugar en les condicions actuals, amb el Palau Blaugrana totalment buit.
És clar que no. S’ha de reconèixer als jugadors la feina que estan fent en aquests moments, perquè no ha de ser fàcil. Al final qualsevol feina de cara al públic té aquesta segona vessant. Per a mi hauria estat molt complicat jugar amb els pavellons buits.
Ja l’hem vist en l’espot promocional de Colònia. Serà al Lanxess Arena?
Sí, hi seré. M’he incorporat a l’equip d’Esport 3 per a les retransmissions d’handbol en la Champions, i el meu debut serà a Colònia, intentant aportar el meu punt de vista com a jugador i d’una persona que ha estat dins de l’equip del Barça. Em fa molta il·lusió, però no podré tenir contacte amb els jugadors perquè les restriccions de l’EHF són molt fortes.
Si el Barça guanya, serà la quarta Champions del seu palmarès, que no és poca cosa.
Seria molt maco tancar el meu currículum amb la quarta Champions i deixar-ho amb setanta títols. Tot i que ara no siguem en l’equip, tant l’Andersson, com Serdio i jo mateix, també hi vam aportar el nostre gra de sorra. Fins al moment que es va aturar tot, estava molt content del meu rendiment. Sovint sortia en l’equip titular i crec que vaig acabar entre els màxims golejadors de l’equip.
Ja ho veu, el Barça aquest curs continua enllaçant victòries a Europa i ja en porta 21, tot un rècord en la competició.
És impressionant. Porten una temporada molt bona, donant senyals de gran fortalesa i solidesa, però tots sabem que el format de la final a quatre és molt perillós.
Dels quatre equips és el que presenta millors números. Potser és un handicap arribar-hi com a favorit?
Tots hem après amb el temps de no posar-nos aquesta etiqueta perquè en aquesta competició no hi ha favorits. L’any que ningú comptava amb el Kielce va guanyar, les dues edicions del Vardar igual, i el Montpeller. Al final no es pot parlar de favorits.
A la semifinal tampoc hi podrà ser el seu bon amic Nikola Karabatic per una lesió. El PSG sense Niko és menys perillós?
Qualsevol equip sense en Niko és evident que és menys perillós, però el PSG pot guanyar igualment el Barça sense ell. Penso que estan acabant aquesta primera part de la temporada millor que com la van començar, i les victòries a la pista del Nantes i el Montpeller els donaran una embranzida important amb vista a aquesta final a quatre. És un equip que té prou armes per poder guanyar el Barça i la competició.
Sempre ha dit que el seu gran moment en el Barça és quan va aixecar la Champions del 2015.
Si n’hagués d’escollir un, sí. El sentiment que vaig poder experimentar en aquell moment, com a culer de tota la vida, jugant en el Barça, i poder aixecar la copa en un escenari com el Lanxess Arena davant de la meva família i el món de l’handbol va ser impressionant.
Ja té ganes de veure la samarreta amb el número 8 penjada del Palau?
Tinc ganes de poder-ho viure, però en el moment en què es pugui accedir al Palau Blaugrana amb normalitat i no s’hagi d’estar pendent de mascaretes i protocols. Intento no pensar-hi massa perquè no veig que es pugui organitzar en un futur gaire proper. En el moment que vingui vindrà, i ho gaudirem com vingui en aquell moment.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.