LUDOVIC FÀBREGAS
PIVOT DEL BARÇA
“Tenim una ratxa molt bona i això ens dona confiança”
“El PSG també arriba a la final a quatre en un bon moment i penso que es podrà veure un gran partit per televisió”
“Estem jugant a aquest nivell perquè tot el grup dona el cent per cent en cada entrenament”
Des del primer dia em vaig trobar molt còmode i veig que la responsabilitat i el meu pes a l’equip van ‘in crescendo’
Ludovic Fàbregas (Perpinyà, 1996), tot un referent tant en defensa com en atac, és fonamental en els esquemes de joc del Barça. La seva arribada, l’estiu del 2018, va ser determinant perquè el conjunt de Xavi Pascual incrementés dues velocitats el ritme de joc que ha imposat els dos últims cursos per Europa. L’ascendència del gegant de Banyuls de la Marenda traspassa els límits de la pista i en la seva tercera temporada en el club blaugrana ja s’ha guanyat els galons de quart capità. El 2018 va guanyar la Champions amb el Montpeller i ara ho vol fer amb el Barça, tenint molt present les errades que el 2019 els van deixar fora de combat en les semifinals contra el Vardar. El PSG serà demà (18 h) el penúltim escull blaugrana cap a l’anhelada desena copa d’Europa.
Arriben a la primera gran cita del curs en ratxa. Vint-i-una victòries consecutives en la lliga de campions és tot un rècord.
Estem en una ratxa molt bona i això ens dona molta confiança. L’objectiu, però, és guanyar la Champions, com cada temporada. Serà difícil, però a veure si podem allargar la ratxa també fins a Colònia.
Vistes les experiències anteriors a Colònia, ja se sap que potser és millor no anar-hi com a favorit.
Nosaltres hem de continuar en la nostra línia, amb la nostra manera de jugar. El nostre estil ens permet jugar bé i així hem arribat a aquesta final a quatre. Tant és si som favorits o no.
El PSG ha tingut una trajectòria irregular en la lliga de campions, però en la lliga francesa s’ha mostrat intractable, amb 13 victòries en 13 partits.
El seu inici de temporada ha estat complicat perquè hi ha hagut força canvis de jugadors, que potser coneixien la lliga francesa però els faltava experiència com a equip. En tot cas, penso que ara arriben bé a aquesta final a quatre. Nosaltres també estem preparats, i els aficionats a l’handbol, encara que sigui per televisió, podran veure un partit d’alt nivell.
Què hi perd, el PSG, sense Nikola Karabatic, lesionat, i què hi guanya amb Luc Steins, el nou fitxatge?
Els dos jugadors són molt diferents. Niko, el coneixem tots, té molt de pes a l’equip tant en defensa com en atac, i potser poden trobar a faltar la seva experiència. Luc, per la seva talla, no pot ajudar gaire en defensa, però en atac pot aportar molta velocitat. No té tanta experiència, però segur que estarà molt motivat i, com diem en francès, pot ser el factor X. El jugador que no t’esperes i que pot resultar decisiu. Ens hem de centrar en la nostra feina i en cada jugador perquè tots poden marcar la diferència.
Aquest curs s’ha convertit en el quart capità de l’equip. Vist des de fora, sorprèn que amb 24 anys i en la tercera temporada al club ja se l’hagi escollit entre el quartet de capitans. El va sorprendre també l’elecció?
Sí, també em va sorprendre una mica, però des d’un altre punt de vista reflecteix el fet que des del primer moment em vaig trobar molt còmode i amb molta responsabilitat a l’equip. Suposo que tant l’equip com l’entrenador veuen que compleixo la feina perquè, si no, no m’haurien donat tanta confiança. En el transcurs de la temporada veig que les responsabilitats i el meu pes a l’equip van in crescendo. Quan les coses van bé et pots sentir content i orgullós, però quan van malament s’haurà de saber donar la cara i assumir les crítiques. Tot això s’ha d’aprendre. En aquest sentit, les semifinals que vam perdre en l’última Champions ens han ajudat a créixer com a equip. I a veure si en aquesta edició podem fer un pas més i podem guanyar.
Això parla molt bé de la seva integració i del compromís amb l’equip.
Sí, sempre he tingut molta confiança amb l’entrenador, amb Xavi Pascual. Parlem per anar millorant cada dia, i si jo em sento còmode puc oferir el meu millor rendiment a la pista per ajudar l’equip. Estem jugant a aquest nivell perquè la vintena de jugadors que formen el grup donem el cent per cent cada dia, en els entrenaments i en els partits. Amb aquest nivell d’exigència, segur que millorarem.
La setmana passada corria per la xarxa un gol seu després d’una assistència sense mirar d’Entrerríos en el partit contra l’Osca. Deu ser un regal jugar de pivot amb els jugadors de primera línia que té al seu voltant.
Des de l’arribada al Barça, que he tingut la possibilitat de jugar al costat de centrals com ara Entrerríos i Pálmarsson, i després Cindric, i sí, és tot un plaer jugar amb ells. Perquè jugues per a ells, però ells també ho fan per a tu. Això em permet fer gols, fer assistències o bloquejar la defensa per ajudar la primera línia. Aquesta és la meva feina. A vegades m’arriben més pilotes, d’altres no, però l’important és el resultat i l’equip.
En una entrevista anterior em va sorprendre que insistia molt en les ganes d’aprendre. Aquest curs sembla que haurà de rebre les últimes lliçons de dos jugadors tan experimentats com són Entrerríos i Sorhaindo.
Sempre tinc ganes d’aprendre. Aprenc dels més veterans perquè han viscut moltes coses, coneixen el club i et poden ajudar com a jugador. A més, el fet d’haver entrat en el quartet de capitans fa que els observi, els escolti, perquè saben les responsabilitats i el funcionament del club, i això ho haig d’assimilar. Però també aprenc dels altres jugadors, encara que no siguin de les meves característiques, perquè et permet veure altres coses i maneres de jugar, i et permet millorar. Al final, pots tenir més recursos. També aprenc dels jugadors més joves i òbviament de l’entrenador.
En les actuals circumstàncies, sembla vital poder disposar d’una plantilla molt extensa i amb tres pivots de garanties per afrontar en les millors condicions totes les competicions.
El fet de tenir tants jugadors a la plantilla ens permet a vegades poder descansar, i entrenar-nos més i més fort. Això per la nostra manera de jugar ens va molt bé. Mantenir una velocitat de joc tan alta ho pots fer si tens jugadors a la banqueta que puguin fer el mateix que els set titulars. Al nostre equip qualsevol jugador pot sortir en el set titular i donar el màxim rendiment. Entrenant-nos amb tanta exigència i velocitat creem problemes a l’entrenador a l’hora d’escollir els jugadors. Nosaltres fem la feina i ara a veure si som capaços de rematar l’any amb la copa, que al final és el més important.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.