El campió no falla al Palau

El Barça podrà defen­sar la corona euro­pea del fut­bol sala en la final a vuit de Minsk (Ucraïna) després de superar al Palau el campió francès, l’ACCS de Ric­har­dinho, gràcies a dues acci­ons de gran talent dels pivots blau­grana Ferrão, al límit del des­cans, i Xim­binha, a qua­tre minuts del final. Els visi­tants, diri­gits per un vell cone­gut, Jesús Velasco, van ven­dre cara la pell no només en avançar-se sinó per les atu­ra­des del serbi Aksen­ti­je­vic i per la pressió en els dos minuts finals amb el por­ter juga­dor.

La posada en escena del Barça va ser l’ade­quada, amb oca­si­ons molt clares per a Esquer­dinha i Daniel, però els fran­ce­sos no es van dei­xar inti­mi­dar. Velasco, a més, va començar a fer rota­ci­ons sense parar per tenir tots els seus juga­dors clau endo­llats a la pista i va acon­se­guir fre­nar el joc ofen­siu del Barça. Només Dyego, per l’esquerra, va ser prou inci­siu per posar a prova la xarxa defen­siva dels de París, que després d’uns minuts de pati­ment van començar a acos­tar-se a la por­te­ria de Dídac en acci­ons d’Ortiz i Nel­son. Una falta per la banda, va ser exe­cu­tada magis­tral­ment pel pri­mer i rema­tada d’esperó pel bra­si­ler Edu davant Dídac, que només va poder fer cara de sor­presa. Que­dava molt, però els de París, cres­cuts, van tenir un parell d’oca­si­ons clares, la segona un xut de Nel­son al pal, que van obli­gar Plaza a dema­nar un temps mort.

Els blau­grana van patir i de valent per impo­sar el seu joc davant la defensa alta i sem­pre orde­nada de Ricar­dinho i com­pa­nyia i quan acon­se­guien tro­bar una petita escletxa apa­rei­xia Aksen­ti­je­vic sota els pals per sal­var l’equip. En els ins­tants finals amb el Barça ja abo­cat Dyego va ser­vir a Ferrão i aquest es va regi­rar per cla­var amb l’esquerra la pilota a l’escaire. Un golàs marca de la casa.

El des­cans va anar bé als visi­tants, que van sor­tir del ves­ti­dor sense cap com­plex i un altre cop Nel­son, que venia amb la fama de ser l’Mbappé del fut­bol sala francès, va tenir el gol a les seves botes. Abans Dídac ja havia inter­vin­gut per des­viar un xut de Car­los Ortiz que anava a l’escaire. El Barça, doncs, va haver de recon­nec­tar-se al par­tit per mirar d’impo­sar el seu físic, talent i experiència davant d’uns juga­dors la majo­ria dels quals debu­ta­ven en un duel d’aquesta enver­ga­dura.

Va ser una ope­ració de des­gast lenta ja que els visi­tants no van tenir manies en gas­tar les qua­tre fal­tes però final­ment efec­tiva. Després d’un reguit­zell de bones inter­ven­ci­ons sota els pals de l’heroi visi­tant Daniel i Mar­ce­nio van engan­xar la defensa de Velasco des­col·locada i el segon va enviar una pas­sada magis­tral a Xim­binha, que apa­rei­xent per sor­presa la va enviar sense dei­xar-la botar cap a la xarxa.

Pati­ment final

Amb poc més de qua­tre minuts lògica­ment Velasco va col·locar el por­ter juga­dor a la pista i va acon­se­guir arra­co­nar el Barça dins la seva àrea. Ricar­dinho i Ortiz movien la pilota ràpid i final­ment van tro­bar una escletxa perquè l’inter­na­ci­o­nal mar­roquí Bakkali, després d’un rebot, rematés amb Dídac batut. Mar­ce­nio va apa­gar l’incendi i el tri­omf no es va esca­par.