La segona etapa del binomi Adel Mechaal i Antonio Serrano ha començat amb bon peu. El títol espanyol a Madrid i la medalla de bronze en els 3.000 m de l’europeu de Torun (Polònia) reforcen l’aliança entre l’atleta de Palamós i el tècnic de La Solana amb vista al gran repte del curs, els 1.500 m dels Jocs Olímpics de Tòquio.

En una campanya de pista coberta molt comprimida i sense haver pogut afinar com en altres ocasions, el migfondista empordanès va tornar a demostrar la seva capacitat competitiva en un gran campionat. “Aquesta medalla té gust de glòria per començar a treballar amb vista als jocs. Hem demostrat que sabem arribar a les grans competicions, a veure què passa a l’estiu”, va ressaltar Mechaal després de la final. En la mateixa línia, Serrano afegeix: “És molt important per la preparació que surtin els resultats per poder treballar amb més ànims, i saber que anem pel bon camí.”

Pel que fa a la final de Torun, el recordista català va lamentar que l’altre espanyol en competició, Mohamed Katir, s’interposés entre ell i Jakob Ingebrigtsen a quatre voltes del final i li fes perdre la roda de l’escandinau. Amb tot, és conscient, que ara per ara el plusmarquista europeu de 1.500 m no estava al seu abast: “S’ha de ser humil per progressar i ara no podíem entrar en la seva lluita, però sí que tenia la plata en el punt de mira i podia haver aguantat més fins al final.” Serrano hi està d’acord: “Si hagués tingut una cursa més neta rere Jakob, crec que l’hagués pressionat més en els últims 200 metres i hauria pogut superar Kimeli en la pugna per la plata.”