Vela

SÍLVIA MAS

CAMPIONA MUNDIAL DE LA CLASSE 470 JUNTAMENT AMB LA CANÀRIA PATRICIA CANTERO

“La feina no està feta”

Sílvia Mas i Patricia Cantero han guanyat el mundial de la classe 470 amb molt d’esforç i emoció

Ja estan centrades en els Jocs Olímpics amb ganes de lluitar per la medalla d’or

Vam aconseguir l’or en l’última part de la Medal Race. Per a mi mentalment va ser bastant dur, i un molt bon entrenament

Van haver de lluitar molt per guanyar el títol mundial de la classe 470, ja que fins a l’últim tram de l’última regata no es van decidir les campiones. La catalana Sílvia Mas (el Masnou, 24 anys) i la canària Patricia Cantero (Las Palmas, 31 anys) van aconseguir la medalla d’or amb molt d’esforç després d’encapçalar la classificació tota la setmana. És la segona medalla després de la de plata del 2018, i la maresmenca també té dos títols mundials juvenils. Ara ja miren cap als Jocs de Tòquio amb l’objectiu de pujar al podi i lluitar per la medalla d’or olímpica.

Un títol mundial molt treballat de la primera a l’última regata?
Uf, la veritat és que sí perquè vam ser primeres tota la setmana i vam arribar a l’últim dia amb la possibilitat de quedar primeres o perdre-ho tot. La veritat és que hi havia molts nervis, però millor, així també és més emocionant, no?
Van agafar avantatge, però els el van retallar i a la Medal Race es va haver de decidir tot?
Exacte. Vam agafar avantatge i després no vam tenir un bon dia abans de l’última jornada. Jo crec que tampoc vaig gestionar del tot correctament la pressió, i allà va ser on ens van retallar uns punts i va fer que arribéssim més enganxades a la Medal Race. Però també crec que posar-nos en situacions així de màxima pressió és positiu, és una cosa molt bona de preparació per als Jocs. Al final això és el que treballem amb la psicòloga i tot l’equip, per intentar arribar mentalment com més fortes millor.
Com va anar la regata definitiva que decidia les medalles?
De fet, vam començar la Medal Race i anàvem en primera posició, però la van anul·lar perquè el vent era una mica inestable. Vam pensar: ara que anàvem primeres i els rivals anaven malament, no pot ser. Vam intentar tenir el cap tranquil. Vam tornar a fer una bona sortida, però el vent inestable ens va fer perdre posicions. Si tot quedava així teníem la medalla de plata, i no vam aconseguir l’or fins a l’última part de la Medal Race; hi havia penalitzacions d’altres regatistes pel mig i allà va ser on vam guanyar el títol mundial. Ens vam dir que havíem de mantenir la calma durant tota la regata i per a mi mentalment va ser bastant dur, i un molt bon entrenament.
No devia ser gens fàcil amb tota la pandèmia poder entrenar-se i treballar?
No, no, clarament. Vam passar la meitat del confinament al CAR de Santander i l’altra meitat a casa. Al CAR no podíem anar a l’aigua, i vam intentar entrenar totes les altres parts, com són el físic i l’aspecte mental, sobretot, la meteorologia, el reglament. Després, quan es va començar a posar tot en marxa, vam estar a Santander uns mesos entrenant-nos i després a Lanzarote, fins que vam arribar a Portugal. Van ser molts dies molt tancades i lluny de la família i és una mica dur, però també és el que toca, és el nostre treball, és el que ens agrada, és el nostre somni.
Amb Patricia Cantero es compenetren molt bé?
Sí, estem juntes des del 2017. Ella és de les Canàries i va deixar de navegar perquè no es va classificar per als Jocs de Rio. Llavors jo començava la campanya per a Tòquio i la companya que tenia ho va deixar perquè estava estudiant medicina i no ho podia compaginar, i justament també anirà als Jocs en una altra classe, el 49er FX. Jo estava sense tripulant i li vaig trucar. La veritat és que no la coneixia de res, érem de diferents generacions, ella té 31 anys. Em va dir que ja no navegava, s’ho va pensar i va trigar dos o tres dies a dir que endavant, que ho podíem intentar. I la veritat és que va sortir molt bé.
Ara el gran repte són els Jocs Olímpics de Tòquio. L’objectiu és intentar estar en el podi?
L’objectiu és el podi i òbviament intentar guanyar la medalla d’or, però és complicat com totes les competicions. L’únic que està en les nostres mans és treballar cada dia fins que arribi el dia i intentar estar al màxim de preparades possible, i a mort, no queda altra cosa.
Seran els seus primers Jocs, però amb una il·lusió màxima?
Estic encantada de poder-hi participar i viure l’experiència, que és el màxim a què es pot aspirar. Només per això ja estic contenta, i més sabent que també podem estar allà, barallant-nos per la medalla. Per mi ja ho és tot, però hem de seguir treballant per acabar-ho. S’ha d’entrenar, també aviat hi ha l’europeu. La feina no està feta.
Tal com ha anat el mundial surten molt reforçades de cara als Jocs Olímpics?
La veritat és que sí. Encara que fos un mundial, com que no hi havia hagut competicions per la pandèmia, per a nosaltres era una mica veure en quin nivell estàvem. Ho enfocàvem molt de preparació mental de cara als Jocs. Amb molts exercicis amb la psicòloga i tot això. Veient que ho hem superat, almenys en aquesta prova del mundial, en sortim molt reforçades.
Les principals rivals a Tòquio seran més o menys les mateixes que a Vilamoura?
Només faltava la japonesa, que també és favorita per al títol. La resta hi eren totes. Les favorites de cara als Jocs són la japonesa, l’anglesa –que té dues medalles– i la francesa –que també té una medalla–, i nosaltres som com les jovenetes, perquè seran els nostres primers Jocs.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)