Futbol sala

VICENÇ GARCIA

PRESIDENT DEL FS GARCIA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

“L’espera ha estat llarga, però ha valgut la pena”

“La proposta per portar-hi el torneig de copa va ser de Núria Parlon; vaig ser el primer sorprès”

“És un entrenador extraordinari, el tindria deu anys més si pogués”

Vicenç Garcia (Menorca, 1948) va arribar a Santa Coloma amb cinc anys i s’ha guanyat un lloc en la història de la ciutat. Recorda que el club és el segon més antic del món (rere el Peñarol) i que la ciutat és el bressol del futbol sala al país. En dos anys el club ha sobreviscut a l’exili, a un moment esportiu crític, a la pandèmia i a la crisi. Amb un Pavelló Nou remodelat, aquest cap de setmana arriba la final a quatre de la copa.

Què suposa haver tornat a casa?
Han estat dos anys durs i una situació complicada per als jugadors, pel fet de no poder jugar a la pista on s’entrenaven. L’espera ha estat llarga, però ha valgut la pena.
Tothom coincideix que és una instal·lació magnífica.
Abans les mancances eren tan grans que ja no complíem ni les exigències de la lliga, que va pressionar, i l’Ajuntament finalment s’hi va bolcar. Tenia un pressupost d’uns tres milions i n’ha acabat costant 4,7. Han vingut jugadors que havien estat amb nosaltres, ara en altres equips, i ells mateixos ens han dit que no es podien creure el que estaven veient. Estem molt satisfets.
Com a premi arriba, a més, la final a quatre de la copa.
Gairebé soc el primer sorprès. El dia de la inauguració l’alcaldessa [Núria Parlon] se’m va acostar i em va demanar si podíem portar el torneig aquí, ja que l’equip s’hi havia classificat. Quan havia proposat alguna cosa com aquesta, sempre m’havia trobat una resposta negativa, i ho entenc, perquè Santa Coloma no és una ciutat rica per pagar aquests esdeveniments. Quan m’ho va dir vaig contactar amb la federació i ho vam tirar endavant. O ho fèiem ara o mai, perquè el mínim d’aforament que demanen és de 4.000, i nosaltres en podem posar cap a 1.500. Amb la pandèmia l’aforament passa a un segon pla, i també entenen que com a club degà ens ho mereixem.
Hi deu haver certa eufòria. Les semifinals són contra l’Inter i dissabte ja el van tombar (0-3).
L’equip esportivament està molt bé i les entrades que hem pogut posar a la venda les hem esgotat en vint minuts. Em diuen que ja estem a la final si fem el mateix que l’altre dia, però l’Inter vindrà ferit i és un equip campió. I El Pozo i el Llevant també són equips amb grans recursos econòmics.
La figura d’aquest equip és a la banqueta?
No tinc paraules per expressar el rol de Javi Rodríguez. Va venir a mitjan temporada passada, després de perdre 8-0 a Palma. L’equip estava ensorrat. Ell sempre havia volgut venir i havia rebutjat ofertes, fins i tot va estar a punt de fitxar pel Saragossa, esperant la nostra trucada. És un entrenador extraordinari.
Quin és el seu secret?
No valoro els entrenadors pels partits que guanyen o perden, sinó per la capacitat d’aconseguir que els jugadors que tenen juguin per sobre del seu nivell. Quan ell va arribar, tots estaven jugant per sota, però el caràcter que va inculcar a la plantilla, de no acceptar mai la derrota, va calar. Si el pogués tenir deu anys més, al marge dels resultats, el tindria.
El podrà retenir?
Es diu que el Barça li va al darrere, però ell té contracte per dos anys més i m’ha garantit que no li han fet cap oferta. La nostra relació ve de lluny. El vaig fitxar quan tenia 17 anys. Als vuitanta, Santa Coloma no era la mateixa ciutat que ara i ho va passar malament.
El bloc actual tindrà continuïtat el curs vinent?
Pràcticament tenim tots els jugadors renovats i en tenim de joves, com Borja i el mateix David Álvarez, el capità, que estan jugant a un gran nivell i continuaran creixent.
Amb la pandèmia, la situació econòmica no deu ser per tirar coets...
Dos anys fora de Santa Coloma també s’han notat en els ingressos per quotes i per entrades. A la caixa, hi tenim teranyines i alguna cosa més, però amb petits patrocinadors que anem arreplegant i els socis que continuen pagant ens en sortirem, sobretot si la temporada vinent ja podem obrir les portes del pavelló.
El futur de l’entitat està garantit?
El 1998/99, quan vam jugar la final de la lliga, vaig cometre l’error de dir que plegava, i que donava un any de marge perquè entre tots trobessin un substitut, però la gent m’aturava pel carrer perquè no ho deixés, i aquí em teniu. El que ens fa més il·lusió és l’escola de futbol sala i veure jugadors, com Salgado, Adolfo i el mateix Javi, que arriben al cim havent-se format en aquesta casa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)